Soller L,Ofre pel Barranc de Biniaraix .- sobre 5,5 horas de travesía entre subida y bajada.- Excursionistas Manolo, Tomás y Alberto. Tras reunión en Can Penasso, camino hacia la ciudad del Valle en donde a las 07,45 desayuno en cafetería Paris. Bastante bien y salida a las 08,10 horas. Buena temperatura, nadie por el camino y comienzo ascenso. Inicio, como casi todo el recorrido, bien señalizado y en buen estado el camino. La salida del pueblo es por la calle de La lluna a la qiue, al parecer y según guía oficial Manolo, le da el nombre una casa antigua en cuya fachada hay una carátula de la luna muy bonita y que fotografían los excursionistas Manolo y Tomás.
Una subida de tira muy pronunciada hasta el valle de L,Ofre y ses case Velles. Aquí un ligero vistazo al mirador y continuamos subiendo hasta el Colll en donde nos desviamos a la izquierda para emprender la subida final al Puig. En este Coll hemos tenido la oportunidad de ayudar a un pequeño cabrito a salir de una rejilla ya que se había quedado enganchado en ella. Cuando le hemos liberado se ha alegrado mucho. Hay instantanea de esto.
La subida final al Puig es de mucho desnivel y por sendero un poco difícil. Llegamos arriba a las 11,00 horas y se divisan unas vistas maravillosas en todas las direcciones.
Bajamos por otro camino diferente del de subida y a mediados de este comemos un poco. Ya después todo bajada por donde habíamos subido y a mitad de bajada un baño reparador en un Gorg del barranco. Agua fresquísima. Casi helada. Estupenda .
Como resumen : Excursión preciosa, de bastante dificultad debido a la altura , 1090 mtros, y con mucha vegetación incluso en la cima del Puig.
Alberto ( Versión en castellano)
Començat El mes de setembre , seguim amb la temporada d’excursions “d’estiu a la fresca”. Avui farem un “classic”, la pujada a l’Ofre.Els excursionistes som n’Alberto, en Manolo i en Tomàs, i ens trobam abans de passar el Túnel de Sóller, a l’aparcament de C’an Penasso, passam pel túnel, pagant la corresponent túnel-taxa, 4, 25 €, gràcies als nostres amics del PP, els mallorquins pagarem la taxa durant 100 anys, els turistes que no paguin res i venguin a embrutar!! Bé, no em vull entretenir amb collonades i continuaré amb l’excursió. Arribam a Sóller molt prest, els bars just acabem d’obrir i estan preparant la cosa, podem fer un cafetet a un d’ells que ja t’he obert i començam a caminar pel carrer de La Lluna, en direcció a Biniaraix, arribam just a les 8,30 a la sortida del barranc, i iniciam la pujada, pels que no l’hagin fet mai, és un camí empedrat, en molt bones condicions, i que puja al voltant de 600 mts. de desnivell.A n’aquesta hora fa una bona fresca i el ritme imposat pels senderistes, és bo, no ens adonam i ja som a la cruïlla que porta als Cornadors per la dreta del camí i a l’Ofre per l’esquerra, passam pel desviament que s’ha fet per no creuar la possessió (hi ha bous, i antigament es passava pel mig) i encara ens queda una estona per arribar a dalt. És en aquest moment, quan ens adonam de la fragilitat de la vida, un cabrit enganxat a una xarxa metàl·lica lluita per la seva supervivència, pareix ésser que aquest cruel invent dels americans és la fossa de molts animals a la natura, en aquest cas n’Albert aconsegueix desenganxar l’animalet que surt com una moto cap a la vida i la llibertat.La nostra opció serà pujar pel camí de la dreta en direcció de cara, aquest camí és bastant empinat i en mitja hora més o manco arribam a dalt, com que el dia és molt clar les vistes són impressionants, uns salvatges han destrossat una placa que no sabem exactament el que diu gràcies als energúmens que millor haguessin quedat a casa seva. Hem arribat a les onze en punt, quasi tres hores des de Sóller i dues i mitja des de Biniaraix.Per variar una mica, baixam per l’altre camí, el que dona la volta per l’altre costat de la muntanya, el costat dels embassaments, trobam una bona ombra i ens disposam a donar compte de les viandes que hem transportat dins les motxilles, en el meu cas, com és costum, dues barretes energètiques i un trinaranjus congelat, també es poden veure bocins de pizza i bistecs torrats, a la muntanya no hi ha res escrit sobre menús!!Iniciam el descens i ens trobam amb quatre excursionistes, que havíem vist a la sortida, tres dones amb les cames ben depilades i un element que pareix en Biel Majoral. El descens és ràpid, baixant tots els sants empenyen, com deia en Shopenauer.Està per arribar el millor del dia, el torrent duu una mica d’aigua, hi ha alguns gorgs que són com a piscinetes, decidim posar-nos quasi en pel i refrescar la corpora bullenta, hi ha qui opta per la rabejada del moix, pel pànic que té als ferrerets, que campen dins del gorg. Sortim com a nous de les gèlides aigües del torrent i en menys de mitja hora tornam a ser a Biniaraix, les dues en punt.Arribam a Sóller, tornam passar pe caixa (4,15 € més) i cada un agafa el seu camí motoritzat, l’espera un plat de paella o una paellera pel cap, mai se sap!!!!
Tomàs (versió en català)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada