TRADUCTOR


LLanos de Aigualluts

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

En aquest Blog, hom trobarà una mostra de les millors fotos de cada sortida que faig a la muntanya i/o a espais naturals i en ocasions una lleugera descripció dels fets.

No hi ha grans descripcions de rutes, ni mapes, ni consells, tot és pur entreteniment.

Es poden veure les fotos clickant sobre qualsevol d'elles, s'obre un desplegable i tot seguit, hom pot visualitzar-les a totes en format gran i seguides.

Hi ha traductor de tot el Blog i cerques per arxiu, de llocs, cercador i cronològic.

Hom es pot fer seguidor i rebrà en el seu correu les futures entrades.

Els textos qua acompanyen les fotos, poden ser reals o imaginaris, tot és relatiu i depén de com es vulgui entendre.

No hi ha pedagogia aquí, això ho deix pels entesos, jo no som més que un becari dels camins, un humanista eventual, un captador d'imatges i moments.

Els llocs visitats són bàsicament la Illa de Mallorca i els Pirineus, encara que es poden trobar altres indrets.

Mai les imatges, fan honor a la realitat de la muntanya, només serveixen de referència per si hom vol tenir una lleugera idea del que trobarà si visita un lloc mostrat en aquest Blog.

Són milers les hores dedicades i milers els quilometres recorreguts. Tot el material és propi, excepte algunes imatges que en algunes ocasions em cedeixen els meus acompanyants de forma desinteressada.

Totes les rutes d'aquest Blog estan realitzades sense utilitzar ni Track's ni GPS's, ni cap altra mitjan tècnic o digital. L'ús de mapa i en algunes ocasions indicacions que trob de persones que han fet les rutes són les eines emprades.

Salut i República !!


Puig Ca de Miner.

dijous, 30 d’octubre de 2008

VIATGE A LA GARROTXA

El viatge a Olot es va engendrar un indefinit dia de fa uns quatre anys, quant en una conversa trivial, uns amics varen quedar per fer un intercanvi entre excursionistes de Mallorca i de Olot. Fa dos anys els olotins vingueren a la illa, dos anys més tard s’ha tornat aquesta vinguda per part dels illencs, aquest és el comentari d’aquest viatge.

23-10-08
Sortida de palma a les 17:30, aproximadament 55 excursionistes de totes les edats i condicions socials, arribada a l’aeroport de Barcelona i desplaçament a Olot amb autocar, arribada a les nou, sopar al mateix alberg (Malagrida) i a dormir.

24-10-08
Sortida a les set del matí cap a l’estació de Walter 2000, des de on s’ha de pujat al bastiments de 2810 metres d’alçada, les condicions són òptimes, bona temperatura, bona visibilitat i gens de vent, s’arriba al lloc de separació, on un grup partirà cap un costat i l’altre cap al Puig, abans ha succeït la primera anècdota de l’excursió, els excursionistes que anaven a la part davantera seguien una al•lota que anava com una moto, no es girava i anava sense cap remordiment estirant el grup, en un moment donat es va aturar i un dels grup de Mallorca li va demanar si ella era la Guia d’Olot, la resposta va ser que no entenia el català, era canadenca, una bona sorpresa, je je je.

El primer cim no és difícil, una pujadeta, clara i neta, però aquí començà el calvari, un seguit de baixades i pujades, en un terreny molt perillós fan que les forces es vagin apaivagant, hi ha moments de pànic, quant diversos excursionistes segueixen una ruta equivocada i es fiquen dins un terreny on hi havia una mica de gel, relliscava com el sabó i a baix i havia un precipici de 800 metres de profunditat, la cosa no va anar a major i la professionalitat dels caminants va solventar el problema.
La darrera pujada forta era el puig de l’infern, una vertadera pujada a les pregoneses del Tàrtar, on Zeus va lliurar a Prometeu per robar la saviesa als Deus i donar-li als homes. Després s’arribava al Puig ::::::::::, on un avió es va estavellar i hi ha un record a les nou víctimes de l’accident, nou creus en memòria dels morts. Des de aquest punt es podia veure la Vall de Núria amb les seves instal•lacions, només restava una hora i mitja de baixada. Varem arribar a Núria amb set hores des de Walter 2000, encara que hi va haver excursionistes que arribaren dues hores més tard. Hi havia prevista la baixada a Queralbs a peu, però una forta pluja va fer desistir els pocs que la volien dur a terme, absolutament tothom va baixar amb el cremallera.

Tornada a alberg i sopar lliure, la majoria dels integrants de l’habitació 7R varen anar a sopar al restaurant Bufador, amb dos excursionistes més, pa amb tomàtec in carn, vi a rompre i viatge d’anada i tornada inclòs amb el preu, els olotins començaven a demostrar una hospitalitat inusual en el temps moderns. Beguda amb la porrona, o potser amb el porró i roba tacada, n’hi ha que no n’aprendran mai!!!!

25-10-08
Tornam a sortir a les set, per arribar a Sadernes, i sortir a caminar amb fosca negre devers les 07:40 per pujar el Passagoda, per davant un desnivell de 1100 metres i 30 quilometres de camí, el paisatge completament diferent del dia anterior, molt paregut al de Mallorca, al cap d’una hora de caminar es començà a divisar el cim, anem fins l’ermita de Sant Cilindrin, on reposarem forces per a la pujada final, les botelles de vi comencen a circular, els companys olotins a més de vi,duien vi agre i ratafia de la padrina, una vegada posada la benzina al cos, la pujada es fa fàcil, pareixia que dúiem un coet al cul, arribam al Passagoda, en un tram final que es necessitava l’ajuda d’unes cadenes que unes bones persones han deixat penjades a la roca, després de la reunificació, foto oficial, amb devers deu càmeres, el company Quim d’Olot és l’encarregat de dur a terme tan delicada operació.

Tot pareixia molt fàcil fins aquí, però ens quedava el pitjor una baixada llarguíssima i en molt de punts relliscosos que va provocar que molts de culs aterressin de forma graciosa, això sí sense cap ferit de consideració, ala baixada ens trobam amb madò Maria, de 74 anys, al seu ritme que ens va contà que va anar a ala Patagonia de fer uns parell de 3000, tot un portent de la naturalesa, amb una mentalitat de dues generacions inferiors. La baixada es cruel i criminal, es formen un grups que més que caminar, volen cap a baix, els grups van arribant al lloc de trobada amb el l’altre grup, que ja estava cansat d’esperar, de forma il•legal es fa foc per torrer unes llonganisses i botifarres. El vi, i la ratafia corren com a conills entre els excursionistes, encara resten més de dues hores de caminada fins l’autobús i es necessita de carburant extra.

La baixada es fa per la vorera d’un riu, és tan maca com llarga, no s’acaba mai, els olotins que havien deixat els cotxes una mica més amunt que l’autocar , baixen els darrers mallorquins, a cops de música i festa, arribam a comptabilitzar 12 persones dins un tot terreny. Els caminants arriben amb fosca negre a l’autocar, han estat quasi 12 hores d’excursió, per a molts la més llarga de la seva vida.
Però, els olotins ens tenien preparada una bona sorpresa al Restaurant els Ossos, un menú de 8 plats més un postres a escollir, els excursionistes després de dotze hores, donen compte dels 8 plats i n’hi ha que encara repeteixen de postres, el músic contractat per l’ocasió ens comença a delectar amb la seva actuació. Hi va haver música, discursos amb traducció simultània pels sords, balls folklòrics amb el pasdoble del Nardo, famós torero olotí, streaptease , i molt més, tot regat amb ratafia i licor de 85º. Ens havíem aixecat a les sis i ens varem anar a dormir passades les dues, sense cap mena de dubte una gran diada.
26-10-08
El diumenge es va poder dormir una mica més que els altres dies, tant pel canvi d’hora , com per aixecar-nos una hora més tard. Desprès de deixar les habitacions, era necessari pel tuf que desprenien la majoria, ens varem adreçar cap a la zona volcànica d’Olot, on varem recórrer tots plegats, aquest dia només hi havia una alternativa, una zona plana i de passeig que passava per la fageda d’en _____, la grata sorpresa va ser que els olotins ens tenien preparat per sorpresa un vermut, amb tot tipus de viandes i begudes.
Després tornada a l’alberg Malagrida, a recollir els atapins, duxar-nos i horabaixa lliure.
Mai oblidarem aquest viatge, pels recorreguts, pel menjar i sobretot per la gran hospitalitat i grans atencions que ens varen dedicar els companys d’Olot. El llistó va quedar molt alt, esperem qualque dia poder repetir l’experiència.








































































































































































































VISITES

EXCURSIONS MÉS VISITADES

Arxiu del blog

M.I.D.E.

El mètode MIDE (Mètode de Informació d’Excursions), utilitza quatre paràmetres:

1/ Severitat del Medi.

2/ Orientació en l’Itinerari.

3/ Dificultat en el desplaçament.

4/ Quantitat d’esforç.

Cada un d’aquests paràmetres s’avalua entre i 1 i 5 punts, depenent de la dificultat, essent 1 el més fàcil i 5 el més difícil. Per tant una excursió donarà una suma en els seus quatre paràmetres de entre 4 i 20 punts totals. Seguint aquesta pauta, depenent de la suma dels punts totals i per fer més fàcil la comprensió en un simple cop d’ull he fet la següent llista de dificultat:

04 : MOLT FÀCIL

05 A 08 : FÀCIL

09 A 12 : MITJANA

13 A 16 : DIFÍCIL

17 A 20 : MOLT DIFÍCIL

Per facilitar encara més la comprensió, he afegit el terme “Plus” o “+”, per exemple si una suma 09 punts (2223) seria Mitjana +1, en canvi si sumés 12 punts (2343) també seria Mitjana, però +4.

L’amo d’es Psiquiàtrik.


SEGUIDORS