Ha arribat l’estiu de ple i han arribat les
sortides nocturnes, seminocturnes i altres amb herbes de mesclar.
Com quasi cada estiu aprofitam les llunes plenes
per fer sortides a mig horabaixa i tornar ja de vespre amb el llum de la lluna.
Avui he escollit la caminada de sa Colònia de
sant Jordi a Cala en Tugores, una caleta preciosa, amb un paisatge format per
una gran acumulació d’algues que és únic a Mallorca, i que cada any em don
compte que molta gent desconeix absolutament.
El camí no te cap secret, es surt de Sa Colònia,
des de la Platja des Dolç, per anar vorejant, podem veure a mesura que anam
caminant, els illots de Na Guardis, Na Moltona i de Na Pelada.
Després de la Platja des Dolç, passam per la
Platja des Carbó i seguidament de Paltja de Ses Roquetes, una vegada passada
aquesta darrera ens resta caminar per un sender entre els filferros que tanquen
la finca de s’Avall i la mar, en tot moment el terreny és còmode.
Finalment arribam a Cala En Tugores, li donam
tota la volta i anam fins una explanada, a on és fàcil entrar a l’aigua i des d’on
es veu de forma magnífica la posta de sol.
Ens hem donat un bany, les aigües avui estaven
molt tranquil·les, netes i a una temperatura ideal. Després hem sopat, avui hi
havia molts de plats diferents, però destacarem una paella cega de marisc i un “solomillo
Wellington”, tot s’ha compartit entre els assistents, regat amb vins de les
millors bodegues del sud de França.
També ens hem delectat amb les clàssiques herbes
mesclades Vidal amb gel, tot un luxe davant la mar i en aquest espai verjo. Una
miqueta més tard ha sortit la lluna, quasi plena, al 97 %.
Hem tornat pel mateix camí, i una part de l’expedició
s’ha aturat al “xirinquito” den March de sa Platja des carbó a donar-se el
darrer bany del vespre, ha estat fantàstic i hem aprofitat per criticar a tots
aquells que no han vengut a la caminada, ”quan parlen de mi no ric”, per tant
si hom no vol ser objecte de xascarrillos, millor que vengui.
Devers les tres de la matinada hem arribat a sa
Colònia i cadascú cap a ca seva, que no són hores per estar pel aquest món tan
perdut i viciós.
Vull agrair a tots els assistents la bona sintonia que hi ha hagut i als que han vengut per primera vegada, desitjar que repeteixin en properes sortides.
Vull agrair a tots els assistents la bona sintonia que hi ha hagut i als que han vengut per primera vegada, desitjar que repeteixin en properes sortides.
Assistents: Joana María, Magdalena, Mer, Irene i
amiga, Pedro, Rosa, filles, fill i
company de na Rosa i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada