dimarts, 25 de setembre del 2007

EL GALATZÓ PER ESTELLENCS

6ª EXCURSIÓ TEMPORADA D'ESTIU A LA FRESCA (16/09/07)

La pujada al Galatzó des d’Estellencs, presenta una dificultat inicial, el tancament de camins per part d’individus que no respecten el dret de pas de camins oberts fa cents d’anys. Hi ha dues possibles alternatives, i les dues provoquen problemes als caminants, que avui som na Francisca, n’Alberto, en Manolo , en Manel i en Tomàs. Sortim devers les vuit i mitja i ens adrecem al camí que surt del mateix poble, i en el qual actualment s’hi ha construït una casa, “privado”, posa una indicació a l’entrada de la finca, és prest i entram, com que no volem passar per la casa, la bordejam, el resultat són esgarrinxades, suor i sang i perdre mitja hora, quan ja quasi donam la cosa per perduda, en Manel veu unes escales que donen a un petit portell i anam cap allà i podem començar la caminada, són les nou del matí.Es veu clarament el camí, escalons i altres marques el delaten, però evidentment es perdrà si amb els anys no hi passa ningú.Desprès d’una hora de caminar arribam a una sitja que és on comença la part més dura de la pujada, abans hem passat per un creuament que duu al Boal de ses Serveres i a un altre que duu a una font. En aquest punt, cada un que faci el que pugui , la muntanya és fa molt dura amb una xafogor impressionant que fa que hom vagi deixant un rastre de suor i llàgrimes del sofriment.En poc més d’una hora arriben els primers caminants al cim, de moment el dia és clar, però uns núvols que venen de Llevant amenacen deixar-nos sense vistes, al cap d’un quart d’hora arriba el caminant Manel una mica més tard n’Alberto i na Francisca.Tots plegats, ens afuam a les fiambreres, avui el menú és molt variat, croquetes de jonquillo, guatleres amb preves torrats i sopes mallorquines, molts de cellers de Mallorca no tenen tanta exquisidesa, tot regat amb unes estupendes begudes congelades, però es troba a faltar una mica de vi negre, un altre dia serà.Devers les dotze del migdia iniciam la baixada, un parell de patinades, fan que més d’un caminant acabi amb el cul damunt la terra, coses dels camins i de les costes empinades, les baixades sempre són perilloses.Tornam pel mateix camí, el grup es torna a disgregar, na Francisca vol agafar terra roja de muntanya per sembrar-hi mongetes tendres. Però el darrer bocí el fem per l’altre Camí tancat, que dona a una finca que ha comprat un impresentable i pareix ésser que el jutge ha declarat el camí públic i el contínua erra que erra, on és la guàrdia civil, que el tanquin a la presó!!!!Passam pel camí sense cap dificultat, a la barrera de l’entrada hi podem llegir “Propiedad privada, prohibido el paso”, “Perros sueltos peligrosos”, i un lletrero on adreça el caminants al quilòmetre 97 de la carretera per on ell diu que hi ha el camí públic, el que hem de fer és anar cada dia a entrar i a passar pel camí, la justícia ens ha donat la raó, i sobretot que el BOMBIN!!!!Finalment devers les dues i mitja arribam al bar Estellencs, on unes cerveses ens estan demanant ésser consumides sense cap tipus de mirament. Amb aquesta excursió, acaba la temporada d’estiu a la fresca, l’organitzador i guia, Manolo, ara té una fita important, el camí de Llevant, més de mil quilometres de caminar per arribar una vegada més al Sant, que l’ha tornat cridar, i quant el sant et crida, no queda més remei que anar al seu encontre, encara que el camí sigui llarg i dur.

Tomàs (Versió en català)

Domingo 16 de septiembre se hace la ruta/ascensión al Puig de Galaztzo situado a 1026 metros de altitud. 5 integrantes, Tomás ,Manuel y Xisca Bosch, Manuel Cañellas y Alberto Hervás. Inicio ruta en Estallencs sin el café de rigor debido a una falta de precisión de establecimientos abiertos en ruta. Se comienza subida a las 09,00 horas pasadas ya que, en un principìo, nos costó un poco localizar el camino correcto al pasar en los inicios por terreno particular.Una vez en el camino correcto, se hace suave la subida. En el inicio mucha frescor debido sin duda a las últimas lluvias caidas. El paisajes es de pinar . Tras media hora de ascensión el bosque es básicamente de encinas para pasar a lo último a ser piedra seca sin vegetación ya, prácticamente.A las 11 horas llega la primera avanzadilla a la cima. Media hora mas tarde llegan Xisca y Berto que han ido ligeramente mas despacio.El tiempo arriba es una mezcla de nubes y claros con vientecillo freso. Una temperatura ideal,aunque en la subida ha hecho bastante calor. Tras una recuperación de fuerzas a las 12,00 horas se inicia el descenso por el mismo lugar.

Al igual que en la subida, buen ritmo de Tomas y los dos Manolos y mas de crucero de Xisca y Alberto. Tras hacer el descenso, como dicho por el mismo camino, nos dirigimos bastante abajo ya hacia Son Fortuna.

El tiempo ha sido de mucho calor, salvo en la cima. Mucha humedad en el ambiente. Una vez dejada la finca de Son Fortuna, llegamos a Estalllens en donde alas 14,30 horas damos por finalizada la excursión y también el programa de Estiu a la Fresca, que el Organizador Manolo preparó con meticulosidad a principios de junio.

Alberto (Versió en castellà)





































diumenge, 2 de setembre del 2007

L'OFRE PEL BARRANC DE BINIARATX

4ª EXCURSIÓ TEMPORADA ESTIU A LA FRESCA 2007 (02/09/07)

Soller L,Ofre pel Barranc de Biniaraix .- sobre 5,5 horas de travesía entre subida y bajada.- Excursionistas Manolo, Tomás y Alberto. Tras reunión en Can Penasso, camino hacia la ciudad del Valle en donde a las 07,45 desayuno en cafetería Paris. Bastante bien y salida a las 08,10 horas. Buena temperatura, nadie por el camino y comienzo ascenso. Inicio, como casi todo el recorrido, bien señalizado y en buen estado el camino. La salida del pueblo es por la calle de La lluna a la qiue, al parecer y según guía oficial Manolo, le da el nombre una casa antigua en cuya fachada hay una carátula de la luna muy bonita y que fotografían los excursionistas Manolo y Tomás.


Una subida de tira muy pronunciada hasta el valle de L,Ofre y ses case Velles. Aquí un ligero vistazo al mirador y continuamos subiendo hasta el Colll en donde nos desviamos a la izquierda para emprender la subida final al Puig. En este Coll hemos tenido la oportunidad de ayudar a un pequeño cabrito a salir de una rejilla ya que se había quedado enganchado en ella. Cuando le hemos liberado se ha alegrado mucho. Hay instantanea de esto.


La subida final al Puig es de mucho desnivel y por sendero un poco difícil. Llegamos arriba a las 11,00 horas y se divisan unas vistas maravillosas en todas las direcciones.

Bajamos por otro camino diferente del de subida y a mediados de este comemos un poco. Ya después todo bajada por donde habíamos subido y a mitad de bajada un baño reparador en un Gorg del barranco. Agua fresquísima. Casi helada. Estupenda .


Como resumen : Excursión preciosa, de bastante dificultad debido a la altura , 1090 mtros, y con mucha vegetación incluso en la cima del Puig.

Alberto ( Versión en castellano)

Començat El mes de setembre , seguim amb la temporada d’excursions “d’estiu a la fresca”. Avui farem un “classic”, la pujada a l’Ofre.Els excursionistes som n’Alberto, en Manolo i en Tomàs, i ens trobam abans de passar el Túnel de Sóller, a l’aparcament de C’an Penasso, passam pel túnel, pagant la corresponent túnel-taxa, 4, 25 €, gràcies als nostres amics del PP, els mallorquins pagarem la taxa durant 100 anys, els turistes que no paguin res i venguin a embrutar!! Bé, no em vull entretenir amb collonades i continuaré amb l’excursió. Arribam a Sóller molt prest, els bars just acabem d’obrir i estan preparant la cosa, podem fer un cafetet a un d’ells que ja t’he obert i començam a caminar pel carrer de La Lluna, en direcció a Biniaraix, arribam just a les 8,30 a la sortida del barranc, i iniciam la pujada, pels que no l’hagin fet mai, és un camí empedrat, en molt bones condicions, i que puja al voltant de 600 mts. de desnivell.A n’aquesta hora fa una bona fresca i el ritme imposat pels senderistes, és bo, no ens adonam i ja som a la cruïlla que porta als Cornadors per la dreta del camí i a l’Ofre per l’esquerra, passam pel desviament que s’ha fet per no creuar la possessió (hi ha bous, i antigament es passava pel mig) i encara ens queda una estona per arribar a dalt. És en aquest moment, quan ens adonam de la fragilitat de la vida, un cabrit enganxat a una xarxa metàl·lica lluita per la seva supervivència, pareix ésser que aquest cruel invent dels americans és la fossa de molts animals a la natura, en aquest cas n’Albert aconsegueix desenganxar l’animalet que surt com una moto cap a la vida i la llibertat.La nostra opció serà pujar pel camí de la dreta en direcció de cara, aquest camí és bastant empinat i en mitja hora més o manco arribam a dalt, com que el dia és molt clar les vistes són impressionants, uns salvatges han destrossat una placa que no sabem exactament el que diu gràcies als energúmens que millor haguessin quedat a casa seva. Hem arribat a les onze en punt, quasi tres hores des de Sóller i dues i mitja des de Biniaraix.Per variar una mica, baixam per l’altre camí, el que dona la volta per l’altre costat de la muntanya, el costat dels embassaments, trobam una bona ombra i ens disposam a donar compte de les viandes que hem transportat dins les motxilles, en el meu cas, com és costum, dues barretes energètiques i un trinaranjus congelat, també es poden veure bocins de pizza i bistecs torrats, a la muntanya no hi ha res escrit sobre menús!!Iniciam el descens i ens trobam amb quatre excursionistes, que havíem vist a la sortida, tres dones amb les cames ben depilades i un element que pareix en Biel Majoral. El descens és ràpid, baixant tots els sants empenyen, com deia en Shopenauer.Està per arribar el millor del dia, el torrent duu una mica d’aigua, hi ha alguns gorgs que són com a piscinetes, decidim posar-nos quasi en pel i refrescar la corpora bullenta, hi ha qui opta per la rabejada del moix, pel pànic que té als ferrerets, que campen dins del gorg. Sortim com a nous de les gèlides aigües del torrent i en menys de mitja hora tornam a ser a Biniaraix, les dues en punt.Arribam a Sóller, tornam passar pe caixa (4,15 € més) i cada un agafa el seu camí motoritzat, l’espera un plat de paella o una paellera pel cap, mai se sap!!!! 

Tomàs (versió en català)