Per a celebrar el blatfraider
no he trobat un fet millor que anar d’excursió.
He deixat el cotxo al PK.
3,9 de la carretera Pollença a Lluc, just davant el camí de Llinars, he agafat
aquest camí, que passa per algunes cases, antics molins reconvertits en
residències.
Em arribar al final del
camí, hi ha una casa, tancada amb una barrera, a ma esquerra, surt un camí
empedrat que és que hem d’agafar. En pocs metres s’arriba a una barrera,
oberta, que dóna a un camí al costat de un torrent, ama esquerra.
He seguit aquest camí que
al cap de una estona desapareix, i he continuat dins el cau del torrent, al cap
de uns 200 metres, he sortit per la dreta, en pujada.
A partir d’aquí i fins que
he tornat a quest punt, tota la ruta es fa fora de traça, en algunes ocasions
apareix qualque fita, però molt poques, a més a més no hi ha cap tipus de camí,
per tant s’ha d’anar molt alerta, en tot moment.
He pujat una estona, fins
que m’he situat en una lloma que anava pujant, fins que he pogut veure el coll
de Tirapau, primera referència a seguir, amb les penyes vermelles a la seva
esquerra.
Es va com he comentat fora
de traça, hi h molt de càrritx i pedres, el que fa que moltes vegades el peu no
trepitgi pla.He anat a cercar el coll per l’esquerra, ja que si no hi ha que
baixar i tornar pujar, així no he perdut alçada.
En arribar al coll, ja es
veu la propera referència, el Paraigo, una gran roca que en la seva forma recorda
aquest estri. Per arribar-hi, s’ha de baixar una mica i tornar a pujar.
Des del Paraigo, es pot
anar una vegada superat, a la dreta el Puig de Ternelles, pel mig al Puig de
Gironella, i per la dreta al Puig de l’Esbaldregat, al que avui jo em dirigia.
Ara, desapareix
pràcticament el càrritx i tot es fa damunt la típica roca càrstica de la zona,
molt perillosa, pes seus perfils tallants, i que en ocasions s’han de cercar
alternatives per la seva magnitud.
Després de una bona estona,
he arribat a una zona plana, i tenia el Puig de l’Esbaldregat davant, l’hi he
entrat per la dreta i he recorregut totes les seves puntes, sortint després per
l’esquerra i tornat al Paraigo, que veia de lluny con a gran referència.
Algunes vegades he tengut
que remuntar, ja que no podia anar en línia recta, però més o manco he anat
progressant en dignitat i alegria. Finalment, he tornat al Paraigo, tancant
així el cercle, he pujat damunt i he aprofitat per fer una aturadeta
gastronòmica.
A partir d’aquí, la tornada
pel mateix lloc que l’anada, fins arribar al torrent i posteriorment al Camí de
Llinars, sense haver vist una ànima en tot el dia.
En resum, ruta de uns 14
quilometres, d’anada i tornada, amb un desnivell acumulat de uns 900 metres i
efectuada en sis hores i mitja, amb dues aturadetes per repostar.
Assistent; Tomàs.