Fa pocs mesos
vaig conèixer l’existència d’aquest lloc, situat enmig del Pla de Mallorca i
avui ha estat el dia que l’hem anat a
visitar, no hem quedat defraudats.
Hem deixat el
vehicle en un petit espai habilitat a la carretera, devers el PK 9,8 de la
carretera que va de Manacor a Sa Colònia de Sant Pere, hem caminat unes passes
i hem baixat al cau del torrent en el lloc que passa per la carretera, encara
que hi ha uns metres de desnivell, no presenta cap dificultat, hem caminat uns metres
i ens hem situat just davant el pont de la carretera, lloc a on podem dir quer
començam la ruta.
La ruta no
presenta cap problema ni pel que fa a la orientació, ni pel terreny, simplement
s’ha de seguir el cau del torrent o els senders que s’han anat format pel pas
de les persones humanes, des del primer moment quedes impactat per la bellesa
del lloc, a poc metres de començar a caminar, hi ha una cova que és un espai
protegit, ja que s'hi han trobat restes dels primers habitants de l’illa.
A partir de la
cova, un seguit de recons, balmes, roques foradades, plantes i altres fenòmens
et duen a un espai únic, de pel·lícula, només amb una taca, la brutor que hi ha dedins alguns espais, fruit de la ma humana, del desordre emocional i psíquic que
sofreixen totes aquelles persones que llancen escombraries als espais naturals
i que en aquesta ocasió es mouen per la força de l’aigua i per la desídia dels
que haurien d’anar a fer net i no ho fan.
Hem caminat dins
el torrent fins arribar a una paret amb tres forats que formen una espècie de
cara, molta gent es veu que segueix i arriba
la carretera de Petra, però nosaltres hem fet la tornada pel mateix
lloc, fet que ens ha permès veure i observar racons diferents i una nova perspectiva
del lloc.
Hem aprofitat per
dinar davall una balma de colors grocs arenosos, a on han passat dues coses
excepcionals. La primera ha estat que sa Geneta de Montuiri ens ha convidat a
un Quixé casolà de categoria universal per a berenar, són d’agrair aquests
detalls de tan bona cuinera. La segona i tal com es pot veure a qualque imatge,
ens ha aparegut damunt una penya, el que segurament és el darrer habitant del
neolític del barranc de Son Cifre. Ha estat un vist i no vist, com una centella
ha aparegut i als pocs segons ha desaparegut dins la immensitat del torrent,
una figura humana, segurament la baula perduda entre el passat i el present dels
hominoides illencs.
En resum, ruta d’anada
i tornada de 7 quilometres de distància, sense desnivell a ressaltar, realitzada
en 4 hores comptant aturades.
Assistents: Cati,
Manolo i Tomàs.
Mètode MIDE: 2233. La consideram MITJANA +2
 |
| COMENÇAM AL PONT |
 |
| ES GENERAL, ORDRE I CONCERT |
 |
| COVA DEL BARRANC DE SON CIFRE |
 |
| MOLTA VERDOR |
 |
| MÉS VERDOR |
 |
| COLUMNA |
 |
| BALMES |
 |
| PASSAM PER AQUESTA CAVITAT |
 |
| BALMA GROGA |
 |
| VISTA DEL TORRENT EN UN PUNT ALT |
 |
| MÉS VERDOR |
 |
| EL BOC DES MOLINAR, SERENITAT I PRUDÈNCIA |
 |
| CAROTA DE ROCA |
 |
| SA GENETA AGUANTANT FORT |
 |
| APARICIÓ DE UNA FORMA HUMANA |
 |
| SEGURAMENT EL DARRER HABITANT VIU DEL BARRANC |
 |
| SA GENETA, DAMUNT SA GALLINA DE PEDRA |
 |
| BOLETS VERMELLS |
 |
| A PROP DEL FINAL DEL BARRANC |
 |
RESTES DEL PONT VELL
IMATGES CEDIDES PEL BOC DES MOLINAR
|
 |
| PEUS DE PORK, CAMINADORS HABITUALS |
