dissabte, 23 d’agost del 2008

TORRENT DE PAREIS


Uep,
La baixada del Torrent de Pareis és una de les excursions més emblemàtiques de la Serra Mallorquina, pot ser la que ho és més, ja no per la seva dificultat o llargària, sinó per l’espai on es desenvolupa el seu itinerari, un lloc vertaderament excepcional de la natura, format durant 72 milions d’anys per l’aigua a les roques.

És sabut que el millor moment per fer la baixada són els mesos de juliol i agost, quasi no hi ha aigua i així minva el perill i no es necessita material especialitzat, és per aquest motiu que la convocatòria per fer aquesta excursió es va cursar el dia 1 d’agost a les 21:30 hores, posant como data màxima el 23 d’agost per dur a terme l’experiència. Concretant el lloc de trobada i la hora al restaurant Escorca a les 07:30, sortida prevista a les 08:00.

De totes les persones convocades, al final se’n presenten 7, és de ressaltar la no presència d’en Tomeu Binimelis Matemales, eminent lliurepensador, per un empitjorament en la seva malaltia mental transitòria, esperem la seva ràpida recuperació i que pugui estar entre nosaltres per impartir consells i escoltar les seves lliçons magistrals del sentit de la vida i de la mort. No puc nombrar les persones que surten a caminar pel desig d’algunes d’elles que volen quedar en el més absolut anonimat per motius que desconec, per tant a partir d’ara només parlarem d’individus anònims, cràpules de la muntanya.

A les vuit i quart del matí , es dóna el tret de sortida des de l’aparcament del restaurant Escorca, en fila india i amb un absolut silenci la comitiva camina les primeres passes, més o manco es necessita una hora per arribar al creuament del dos torrents, el que es conegut com entreforc, abans d’arribar a l’entreforc, ja hi ha els primers aterratges, esgarrinxades i dues lipotímies, és molt prest però la calor és infernal, i els a caminants encara que molt experimentats i preparats sofreixen amb tota la seva cruesa les condicions meteorològiques extremes.

Una aturada tècnica, sobretot per reposar líquids en arribar al lloc anomenat, ja amb un retràs de 25 minuts sobre l’horari previst. La nostra pretensió és arribar a baix abans de les tres, per agafar l’autobús que ens ha de retornar al lloc d’inici, però comencen els dubtes de si podrem arribar d’hora, la situació encara no és angoixant, però si preocupant. En arribar al primer dels passos difícils un dels individus, rellisca i amb el contrapès de la motxilla, dona tres voltes de campana, amb la sort d’acabar dins un gorg, tenim la sort de que un dels individus és infermera i pot assistir a l’afectat, que només s’ha romput el dit petit de la ma esquerra, se li aplica una cura i contínuam el camí sense altre inconvenient.

Però la tranquil•litat dura poc, dos cabrits alterats que boten per les roques, provoquen un allau de pedres, algunes d’elles de considerable mida, que ens cauen com si d’aigua de pluja es tractés damunt els nostres caps. Tornem tenir molta sort i només hi ha dos commocionats amb politraumatisme craneoencefàlic lleu. Una mica d’esperit i un sac de voluntat, fan que els afectats segueixin sense cap tipus de problema, arribant ja ben entrat el dematí al Pas dels Grassos.

Aquest pas, molt perillós, té una corda penjada per ajudar als excursionistes a passar-lo. La gran putada, és que tenim la mala sort que la corda es trenca i se’n duu per davant a sis dels set individus, forat cap a baix, com si d’una caiguda d’un castell català parléssim; els individus acaramullats, es van aixecant fins que pràcticament tothom està sencer manco un dels individus que té una ferida oberta a l’alçada del peroné de la cama esquerra, de nou la infermera del grup s’ha de posar mans a la tasca i en un ”periquete” cus la ferida i el grup pot continuar sense més problema.

Finalment arribam a la darrera dificultat, un gorg d’aigua molt ample que fa que s’hagi de passar per un lateral a molta alçada sobre l’aigua, un dels caminants sofreix vertigen i es treu les sabates i creua el gorg, amb la mala sort que qualque graciós a fotut a dins del gorg una tortuga carnívora que li mossega les parts nobles. Menys mal que tot d’una es desfà de l’animalot i amb dos llongos arriba a la vorera, on la infermera li aplica un antiinflamatori i li subministra la vacuna del tètanus , per si de cas.

Ja pràcticament som a la platja del Torrent, i aquí és on ens trobam amb el principal problema del dia, al voltant de dos mil persones són a la petita platja, fet que dificulta extremament poder arribar a l’aigua per poder donar-nos un bany. Al final ens hem espavilat i no hem acumulat més retràs sobre l’horari previst, el temps total ha estat de 4 hores 45 minuts.

Tornam amb l’autobús al restaurant, on es fem la foto d’acomiadament i cadascú se’n va a dinar pel seu compte, hi ha que escull ciurons trempats amb “tinto de verano” , barretes energètiques amb cola-cao o una ració de cabrit al propi restaurant.
Per poder veure totes les imatges s'ha de entrar a la següent adreça http://picasaweb.google.es/piticueques/2008TorrentDePareis
Hi podeu accedir directament des d'aquest mateix bloc a l'apartat Webs recomanades, clickant damunt "FOTOS TORRENT DE PAREIS"

Salutacions!!






FORAT










CAMÍ DES BURGAR

SA PENYA ROTJA


QUARTER DES CARABINERS

TORRENT DE LLUC





INICIAM EL RECORREGUT DEL TORRENT





SA MADONA DE SON BORDILS















MOMENTS DELICATS

GORC PUDENT


DESGRIMPADA


UN DESLS PASSOS MÉS CONEGUTS





SA MADONA DE CAN BINISSALOM














ES GENERAL ESTORMIAT DE LA CALOR


















SA COVA DE SA CAMPANA










PAS DES GRASSOS ESTRENYEU-VOS





SORTIDA DEL PAS DES GRASSOS ESTRENYEU-VOS





ES DEGOTÍS





ARRIBANT A S'OLLA










COMPONENTS DE LA RUTA


CELEBRANT  LA RUTA AL RESTAURANT D'ESCORCA