Avui dia del meu Aniversari, m’he fet un regalet
personal, realitzant una ruta inèdita per a mi i de la que tenia bons auguris.
Hem deixat el vehicle a Estellencs, ja de bon
dematí ple de cotxos, són les festes i es veu que molta gent hi ha pernoctat, a
l’entrada del poble hi havia alguna plaça lliure.
Hem anat a cercar el camí de baixada al petit
portet d’Estellencs, el cartell indica 50’, però hi hem arribat en 30’. Ja en
el port, anam a ma dreta, passam per una font que raja aigua i continuam damunt
unes passeres, ala part de terra unes xarxes metàl·liques impedeixen el quee s
veu que es un continu caure de pedres, algunes de grans dimensions.
Al final d’aquestes passeres trobam un embarcador,
amb petites embarcacions als costats i un sistema hidràulic per baixar-les a la
mar.
A partir d’aquí comença el tram més interessant
del dia, ja sense camí i anant per damunt grans roques, trepant i destrepant, a
vegades pràcticament tocant aigua, ni que dir que aquesta ruta amb mal temps no
es pot dur a terme.
Ens trobam amb una gran sorpresa, una amalgama
de roques de colors, vermellosos, blancs, grocs, grisos, amb unes formacions
que semblen escultures, és un gran espectacle, digne de veure.
Alguns trams són dificultosos, però cap
impossible, sempre es pot anar passant, tal com he dit si la mar està en calma.
Arribam a on desemboca el torrent de Sa Tanca i
aquí si que ja no hi ha possibilitat de seguir, tant pel que fa a les roques
com que el bot és molt alt i encara que entréssim per la mar no podríem pujar.
Però, ja sabíem de la forma de passar, just
abans del lloc complicat hi ha una gran roca en forma de monòlit que deixa
entreveure una pujada, hi ha una fita. Seguim aquest sender molt difuminat i
amb molta pendent dins la malesa, per arribar al pas del Torrent de Sa Tanca,
una primera corda ens ajuda abaixa un pendent relliscós, per després iniciar la
pujada vertical amb l’ajuda de una corda
gruixuda fixa. Un pas natural de gran bellesa.
En arribar a dalt , veiem com està assegurada la
corda en un arbre i una maroma. Ara toca davallar al cau del torrent, de nou en
un fort pendent. Entram dins el cau, fins el bot que abans he citat, lloc a on
aprofitam per berenar.
En acabar la manutenció i el petit descans,
cercam el camí dels carabineros que passa per dalt, després de una lleugera
grimpada ja el trobam, va pujant damunt els penya-segats oferint unes
esplèndides vistes en alguns miradors naturals.
El nostre proper objectiu és Sa Punta de Son
Serralta, per tant hem de tornar baixar a la mar, la intuïció d’en Joan fa que
trobi el senderó fàcilment i que ens deixa pràcticament damunt unes terrasses
de pedra que donen accés a sa Punta. Arribam fins el punt més a prop de la mar
una mica per damunt de la darrere roca.
La pujada l’efectual pel mateix senderó, fins
que novament trobam el camí dels Carabineros i arribam a la carretera. Ara bé
el pitjor del dia, caminar per carretera fins Estellencs, un tram coincideix
amb el GR, quina pardalada el GR per la carretera, però a Mallorca es fan així
les coses.
El final feliç al poble, aprofitam que hi ha un
lloc de begudes muntat pels veïns per beure unes birres.
En definitiva, ruta circular de 9 quilometres de
distància, amb un desnivell positiu de 300 metres realitzada en 4 hores i 10
minuts comptant aturades.
Assistents: Joan i Tomàs.
Mètode MIDE: 3453. La consideram DIFÍCIL +3
