dimecres, 29 de maig del 2019

TUCA DE MONT





Fa uns mesos vaig intentar pujar la Tuca de Mont, però la boira i la neu m’ho varen impedir, avui en el segon intent la cosa ha anat molt bé.
He deixat el cotxo a l’aparcament de la sortida de Benasque en direcció a Llanos de Hospital, a pocs metres hi ha un pont que passa per damunt el riu Esera, i tot d’una hi ha uns indicadors que senyalen el recorregut de “Los tres barrancos”, per pujar a la Tuca , s’ha d’agafar aquest recorregut en la seva part inicial.
Quan es duu mitja hora més o manco hi ha un desviament en el camí a ma dreta, senyalat amb fites i marques grogues i blanques, aquest és el que puja a la tuca.
El recorregut no té descans, pujar i pujar i pujar, es passen els tres barrancs, però evidentment molt més amunt que per la ruta turística, fins que una vegada superats 1100 metres de desnivell s’arriba a la cresta, des de la cresta encara resten 400 metres fins la cima de la Tuca.
La cresta no és complicada, hi ha alguns ressalts que es van o pels costats o per enmig, en el meu cas he entrat per la dreta, me semblava era la opció més idònia, però després he tornat per la cresta, ja que estava senyalitzat amb algunes fites.
Des de la Tuca de Mont, es veuen molts dels cims del Posets-Maladeta, avui el dia era molt clar excepte en la zona de l’Aneto que hi havia alguns niguls, la particularitat de la Tuca, tal com es pot veure a les fotos és que està damunt del poble de Benasque i en molts de moments es veu el poble perfectament.
La baixada, tal com he dit l’he feta per la cresta, quan he arribat al coll, ja per canviar la direcció, m’ha passat un petit incident, baixava molt aviat i en una petita relliscada, he començat a llenegar  damunt l’herba, quasi com si fos neu, no pensava que l’herba tipus gespa, fons tan llenegadora, m’he pogut aturar però semblava un tobogan, he pres nota per evitar possibles incidents en el futur damunt herba, hom es pensa que només llenega la neu!!
El camí de baixada ha estat el mateix que el de pujada, excepte al principi que m’he ficat enmig del bosc una estona, avui no he vint ni una rata en tot el dia, tota la muntanya per a mi tot sol.
Per tant, ruta d’anada i tornada, realitzada en 6 hores i 20 minuts comptant dues aturadetes per menjar, amb un desnivell de 1500 mts., s’ha de tenir en compte, que pujar l’Aneto, per exemple, té aquest desnivell per les seves dues vies més normals, vull dir amb això, que hi ha moltes cimes desconegudes per la majoria, que presenten una gran dificultat.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 3343. Per tant la consideram DIFÍCIL +1.

LA TUCA DE MONT, AL FONS ENMIG DES DE BENASQUE



BENASQUE TOT EL TEMPS PRESENT

LA TUCA DE MONT VISTA DES DE LA COLLADA




EL TURBÓN AL FONS

ERISTES

POSETS I PERDIGUERO


AVANÁNT CAP A LA TUCA



DARRER TRAM ABANS DE LA CIMA



CIMA A LA VISTA

MALADETAS

CERLER, GALLINERO, BASIBÉ, TOZAL DE PORTET




TUCAS DE IXEIA


ES GENERAL A LA CIMA





TRAM DE BAIXADA



CONTINUA LA BAIXADA

BENASQUE DES DE LA COLLADA

TORRENT




RETORSPECTIVA DES DE LA COLLADA DE TOTA LA PART DE DALT


BENASQUE I PICO CERLER


dilluns, 27 de maig del 2019

MALLOS DE RIGLOS/PR-HU-98


Avui la ruta ha estat per un lloc increïble, no per la seva alçada, modesta si es compara amb altres zones muntanyenques, si no per la seva espectacular bellesa.
He deixat el cotxo al mateix poble de Riglos, just davall dels Mallos, he comprovat que hi havia diverses rutes i he decidit encadenar dues rutes per una bona volta extensa per l’entorn.
He començat per l’esquerra del poble anant a agafar el PR-HU-98, un recorregut de 14 kms., que en els primers quilometres va paral·lel al riu Gallego, i en alguns trams coincideix amb una línia ferroviària. El traçat del recorreguts ens duu fins la central de Carcavilla  que es nodreix de les aigües de l’embassament de la Peña.
El sender acaba baixant al costat de l’embassament per anar al seu costat durant una bona estona, fins que arriba una desviació a la dreta, no massa clara, pot dur lloc a perdre el camí, però que quan es segueix bé  va pujant cap a la dreta, fins que quasi per sorpresa s’arriba a una encletxa, la Foz de Escalete, que ens facilita el pas a l’altre costat i va cap a la Pardina de Escalete, lloc que antigament era utilitzat per la manutenció del ramat, i que pot albergar corrals i bordas.
Des de la Pardina de Escalete es va pujant una bona estona fins assolir una alçada de més de 1000 metres entre boscos, finalment ja es veu una de les prominències dels Mallos, fins que en un moment determinat el PR es creua amb el sender que dóna la volta als Mallos, per tant enlloc de seguir pel Circo de los Mallos, i baixar al poble directament, ara faig la volta als Mallos, que van passant per diferents miradors , fins que també amb una baixada més extensa arriben també al poble de Riglos.
He pogut veure molts d’escaladors en els diferents Mallos, és un lloc excel·lent per a practicar l’escalada.
En definitiva, dues rutes juntes, el PR i la volta als Mallos, totalment circular, amb un recorregut de 17 Kms., un desnivell acumulat de 1100 metres i un temps utilitzat de 6 hores comptant les aturades.
Assistent: Tomàs
Mètode MIDE: 2223. Per tant la consideram MITJANA +1
VISTA DELS MALLOS DES DE LA CARRETERA


VISTA DE S DE L'ENTRADA AL POBLE







LE GRAN MONEOT


RIU GALLEGO


RIU GALLEGO I PEÑA RUEBA



VIA FERROVIARIA, AL FONS ELS MALLOS




EMBASSAMENT DE LA PEÑA


FOZ DE ESCALETE


PARDINA DE ESCALETE



PEÑA RUEBA




INICI DE LA VUELTA DE LOS MALLOS

ES GENERAL A LA VUELTA DE LOS MALLOS









LA GRAND MERDE



RIGLOS














FINAL DE LA VOLTA A LOS MALLOS