dissabte, 14 de febrer del 2009

LLUC-SÒLLER-ALARÓ

La travessia del cap de setmana té com a lloc de trobada l'estació Intermodal de la Plaça Espanya, els excursionistes, sis en aquesta ocasió agafen el transport públic, primer tren i després microbus per arribar a LLuc a prop de les sis del divendres.
Ens trobam amb una mala notícia, l'escolania avui no té previst cantar, suposadament per una diarrea colectiva produida per una complicació d'un còlic Miserere de la madona del forn.
Els excursionistes, avui sí, poden gaudir de la presència de l'eminent Tomeu Binimelis Matamales (A la foto), qui dóna una lliço magistral amb la seva oratòria enlluarnadora.
Els excursionistes fan nit al Refugi de Son Amer, on per 8 €uros sopen de crema verda i pilotes d'annerot, l'anecdota ve de part d'en Tomeu, qui es beu ell tot sol, litre i mig d'herbes Tunel.
Després de sopar hi ha un petit incident amb dos gats alemanys que donen la pallissa, no quedant més remei que avisar a la Benemerita, que els fica dins una furgona, detinguts de cap el cuartelillo a dormir la mona.
El dematí, el grup es separa en dos, les dones parteixen cap a Pollença i els homes cap a Sòller, és una clara prova de la guerra de sexes, que des de la primeria de la història de la Humanitat envaeix el seu destí. Més tard tendriem notícies que les dues dones es van perdre, arribant al refugi del Pont Romà, passades les dotze de la nit, en companyia de diversos representants de Protecció Civil i Bombers de la unitat de rescat de muntanya.
Els quatre representans del sexe masculí, enfilen les Voltes del Galileu, ben prest, per continuar cap a la Font del Prat, on arriben en poc menys de tres hores des de la sortida, el barenar a base de croquetes de jonquillo i ravoles de bacallà al all-i-oli. No importa comentar que després d'aquestes viandes la sinfonia es practicament continuada.
Agafam la canaleta que duu aigua del Gorg Blau a Cuber i després passam pel tunel de la carretera per baixar fins Biniaraix i Sòller, on arribam a les 16:30. Acomodació a l'Hostal Nadal, per que el refugi de Muleta està ple de gent que ha muntat una patxanga carnavalesca, d'aquest fet m'estim més no fer-ne cap comentari !!!!
El dematí sortim de l'Hostal Nadal i després de prendre cafè, ensaïmada i cassalla a la cafeteria Paris, ens disposam a pujar el barranc de Biniaraix, passam per darrera l'Ofre i cercam el pas de Na Maria, per poder arribar a Orient, però batuadell, companys !! com el jueus que varen caminar 40 anys pel desert nosaltres caminam 40 minuts sense trobar el pas, envoltats duna boira tenebrosa i suportant un vent humit i gelat, fins que en un moment de claretat mental, el guia espiritual i de camins, Manuel·lo veu la llum.
Ens aturam al pas de na Maria a berenar, en Tomeu Binimelis, assegut a una roqueta, té una premonició, s'aixeca i es fa dues passes enrera, moment en el qual una pedra com un puny, cau damunt la roqueta que li feia de seient i es trenca en set bocins, no vull ni pensar que hagués passat, si la pedra li fort damunt la closca.
La resta de l'escurxió no presenta més difucultat, baixada a Orient, per després caminar per carretera per agafar el camí del castell d'Alaró i baixada ràpida fins Alaró, totalitzant unes set hores efectives de marxa el diumenge.
SI el visitant d'aquest humild blog vol veure el reportatge realitzat pel predicador i guia espiritual Manuel·lo, només ha de clickar damunt la següent adreça: http://comafoscavoy.blogspot.com/ , si vol veure la resta de fotos són a Webs recomanades.
Salut, república i independència!!