dijous, 27 de febrer del 2014

NA FÀTIMA

Si observeu l’escut de Valldemosa, hi ha dues muntanyetes, una és es Morro de na Bombarda i l’altre na Fàtima. Avui hem pujat na Fàtima, el grup no era molt nombrós, de fet només érem dos. Per a no barallar-se millor ser pocs. Na Fàtima, no és molt alta, emperò exigeix estar en bona forma, ja que és molt exigent, tot es pujada i tot és davallada, el camí està fitat, però si no es té experiència en muntanya és fàcil perdre’s. Des de s’estret en poc més de una hora i quart s’arriba a dalt, bones vistes del poble i sobretot de palma i la seva badia, la carretera queda a baix dels nostres peus com si fos una jugueta, una cabra ens ha vengut darrera tot el temps, segurament devia estar emprenyada amb el Govern, li hem dit que no érem del PP.






















dissabte, 8 de febrer del 2014

CAMI DE S'ARXIDUC

Avui he agafat cotxe fins a Valldemosa, a l’ urbanització de s’Arxiduc, lloc on comença la ruta que duu a la finca pública de Son Moragues i a la vegada començament de diverses excursions per aquesta zona de la Serra. En principi pensava que estaria tot el dia caminant, feia quasi vint anys que no feia el camí de s’Arxiduc i en un panell de informació record que posava que la ruta des de Son Moragues es feia en 5 hores. La caminada fins el refugi és molt empinada, l’he feta amb la llengua que em rossegava fins els genolls, ala meva edat ja no estic per costes tan verticals, de totes maneres en poc menys de 40 minuts estava als peus del Teix. Quan he agafat el camí el vent ha començat a bufar com si el Déu dels vents estigués ben emprenyat, quasi em tomava, passant al costat dels penya-segats m’arrambava al costat contrari del buit, no fos que el cap m’hagués pesat més del compte i hagués fotut per avall. Com que la cosa no estava per floritures ben aviat he pegat al Coll de Son Gallard, en deu minuts al Pla del Pouet i ja ni tan sols m’he aturat a dinar, en poc menys de tres hores tornava ésser a Valldemosa, això si amb una nafra a la cara que m’he fet amb una branca de pi seca. Mentrestant la Borboneta era al jutjat fent una comèdia insuportable que ha omplert totes les hores del món medi àtic del s dissabte. Amem si més aviat que prest la República és una realitat i no hem d’aguantar tanta misèria intel•lectual.
























diumenge, 2 de febrer del 2014

SA COSTERA

Sa Costera és com el seu nom indica un recorregut per una zona de costa, i depèn de les ganes que hom tengui de caminar, es por fer des de Cala Tuent i des del Mirador de Ses Barques. En aquesta ocasió hem sortit i tornat pel mateix camí, el més llarg, el Mirador de Ses barques. Una aturadeta a Bàlitx de baix per a berenar i seguidament pujar el Coll de Biniamar, desprès ja pràcticament tot es baixada fons a la mar. Quan arribes trobes la Font, amb la sortida de l’aigua canalitzada fins a Sóller i que abans es perdia a la mar, era un espectacle, ara és una merda, però l’aigua no es perd. Hem passat per la caseta d’en Miquel, posader i guardià de l’entorn i que ens ha convidat a cafè, un gran personatge, hem quedat amb ell perquè en la propera visita ens prepari una bona paella, no estaria malament fer una nocturna des de Cala Tuent , amb pella, sangria coca amb verdura i ensaïmada, després tornada a les fosques de una lluna plena. La tornada ha estat una altra cosa, hi ha via alguns elements del grup que estaven molt cansats, gràcies a en Miquel que tornava amb el seu Jeep han pogut fer part del recorregut de tornada colcant, així i tot amb arribat els altres quasi amb fosca al lloc on el dematí havíem sortit.