dimecres, 30 de gener del 2019

ES PICÓ PELS FREUS

Avui he sortit de ca meva sense saber quina ruta faria, amb el constipat no sabia si podria sortir i a més a més donaven vents forts amb alerta groga, per tant era millor no pujar a llocs excessivament alts i exposats.
Fa uns dies vaig anar per Sa Comuna de Bunyola, va quedar pendent de fer EsPicó, i avui he trobat que era un bon dia per intentar anar-hi.
Duia el mapa, però he cercat si podia tenir referències, i he trobat que el 2010, es va publicar al Diari Balears, una ruta circular que anava a Es Picó.
He deixat el cotxo al lloc on la gent els deixa per anar als Freus, en pocs minuts s’hi arriba, el torrent duia aigua i els salts tenien un bon aspecte, amb molta verdor i agua baixant.
He seguit per la pista que duu fins l’avenc de Son Pou, actualment clausurat, m’he ficat per un petit comellar i després he tornat sortir a la pista, fins que he arribat a un lloc a on es podia passar el torrent, que anava sec en aquest tram.
He agafat un magnífic camí que em duria fins la base del Puig de Ses Cristes, he sortit en un camí ample dels molts que hi ha a Sa Comuna de Bunyola, pocs metres després he deixat aquest camí per la dreta,  per un també ample que duu al Comellar de Ses Covasses, en acabar el camí ample surt un sender a ma esquerra que duu al Coll de d’Arboçar i un tirany a ma dreta que duu als Freus.
Encara que he pujat ua estona pel de la dreta, el que anava bé per pujar a Es Picó, era el tirany de l’esquerra, uns metres dins aquest tirany i comença la part salvatgina de la diada d’avui. Pujar a Es Picó, no és fàcil, pràcticament sense fites, el que s’ha de fer es anar a cercar el lloc més adient, i no apropar-se a les parets que cauen en picat, la tendència ha estat anar cap a la dreta en pujada i després una vegada assolida la cresta cap a l’esquerra cercant el lloc més alt.
He tengut que fer una grimpada, després en baixar l’he feta diferent i he vist que la segona estava fitada. He dinat una mica a dalt en un lloc que feia recer, ja que el vent avui ha bufat fort i era bastant fred.
La baixada l’he feta en direcció als Freus, m’ha costat molt i he patit per no topar amb una paret que es fes inaccessible, però a la fí he sortit a baix. Es Picó ha resultat ser d’alçada tan discreta com complicada. Comptant les aturades he estat sis hores i el desnivell acumulat uns 500 metres.
Assistent:  Tomàs

Mètode MIDE: 2433. Per tant la consideram MITJANA +4




ES PICÓ DES DEL CAMÍ ALS FREUS






SALT DELS FREUS

ES GENERAL PASSANT FRED ALS FREUS



SES COVASSES


FORN DE CALÇ



PUIG DE SES CRISTES


REFUCI TANCAT


FONT DEN GIL


ES PICÓ 



BIFURCACIÓ, DRETA COLL ARBOÇAR, ESQUERRA PUJADA PICÓ I FREUS



VALL D'ORIENT

PAS DE PUJADA AL PICÓ


CIM DES PICÓ

ES GENERAL AL CIM DES PICÓ

SERRA D'ALFÀBIA

PENYALS D'HONOR


PAS DE BAIXADA DES PICÓ


CAOS D'ARBRES CAIGUTS


CASSES ESBUCADES DELS FREUS

dissabte, 26 de gener del 2019

PUNTA DE SA GALERA PELS PASSOS DU CONGRE I DELS PESCADORS


                              Un vespre de cel rogenc
                         baixava un estol de gent,
                         en llarga filera blanca,
                         per un desert penyalar,
                         que en la ribera de mar
                         forma una estreta calanca.

                         Eren dels últims vençuts,
                         muntanyesos qui, batuts
                         en llur defensa darrera,
                         escapar del vencedor
                         conseguien a favor
                         dels penyals de la ribera.
                        
                         Ja en la cala, a poc a poc,
                         anaren a prendre lloc
                         dins una nau que hi havia.
                         Era un galió, qui, mig buit,
                         allà estava per descuit,
                         sense patró, sense guia.

                         A on devien anar?
                         Ningú ho gosà demanar,
                         ningú hi podia respondre...
                         Anirien... cap al port,
                         Ja en la vida, ja en la mort,
                         Que els hagués de correspondre.
(...)

                         Sobre la mar que retruny,
                         sembla a voltes que de lluny
                         cançons arriben incertes;
                         i gent de la mar que aquí viu,
                         Canten-i-dormen ne diu
                         d’unes grans roques desertes...

No hi ha millor manera de començar a descriure la ruta d’ahir que amb aquest poema den Costa i Llobera,  que fa menció a la costa que varem recórrer, i en concret a la gran roca denominada per ell Canten i Dormen de una espectacular i salvatge bellesa.
La sortida es fa efectuar des de la cala Sant Vicenç, agafàrem el camí que també feren els presos republicans, segons consta en una placa al principi, és el camí de Ses Coves Blanques, que acaba en unes grutes obertes, sembla per a guardar la munició i pujar-la als nius d’ametralladores que hi havia a la part de dalt de les roques per unes cavitats obertes.
A partir d’aquí, el camí es converteix en sender, nosaltres el seguim, a vegades abandonant-lo per anar en tot moment per la cresta i poder gaudir de les vistes. En Manolo, ja arribats a un punt concret cerca i troba el Pas du Congre (també du Porc o des Forat), pel qual hem de baixar, en aquest indret hi ha tres possibles passos el citat, el dels Ferros i el dels Pescadors, pel que més tard pujaríem.
El pas du Congre, té una particularitat, s’ha d’entrar per un forat de devers 10 metres en baixada, per sortir a una terrassa vertiginosa que baixa amb una pendent brutal, un pas bastant complicat, en el que les carritxeres ajuden a favor, ja que serveixen per anar aferrant-se a elles i no caure.
Una vegada el terreny es suavitza, anàrem a cercar la part més interior de sa Punta Galera, per passar a l’altre costat, a on hi ha Cala Castell, sense arribar a la cala començam a transitar pel caos de pedres que conformen aquest impressionant braç que surt a la mar, fa uns anys intentàrem anar per l’altre costat i va ser impossible, no sabien que ens trobaríem, però ben cert que ha valgut la pena, anar i tornar es fa en més o manco tres hores, és bastant complicat, i en alguns trams hem trobat fites.
Hem dinat a sa Punta, un lloc idíl·lic, amb unes vistes brutals.
La tornada pel mateix camí, fins a la platja, la marea anava més baixa i hem pogut passejar una mica per ella.
Des de baix, hem abat a cercar de forma quasi directa el Pas dels Pescadors, pel qual volíem pujar, una pujada també vertiginosa, en un mar de càrritx. També hem pogut veure a uns pocs metres el pas dels Ferros.
El pas dels Pescadors, no es fàcil, no es pot badar, la caiguda al buit és imminent, i s’han de realitzar algunes petites grimpades. Una vegada superat el pas, ens hem adreçat a un coll, per baixar de forma directa al camí, al qual ja hem arribat que fosquejava, ja que avui hem estat més de 10 hores comptant les aturades. El desnivell acumulat ha estat de uns 700 metres.
Assistents: Catí, Xisca, Pedro, Aina, Nataly, Manolo i Tomàs.
Mètode MIDE: 4454. Per tant la consideram MOLT DIFÍCIL +1


COMENÇAMENT CAMÍ COVES BLANQUES




SERRA DEL CAVALL BERNAT



CAVITATS SUBTERRÀNIES



PUNTA DE SA GALERA







BAIXADA PAS DELS FERROS






PANORÀMICA





ES GENERAL ENTRANT DINS EL PAS DU CONGRE


PUNTA DE SA GALERA



EL GRUP BAIXANT PEL PAS DU CONGRE






ES GENERAL AMB EL CASC DE CAMPANYA


CALA CASTELL






CANYEN I DORMEN

CASTELL DEL REI



LA MAR RETUNY


LA MAR RETUNY II





GRAN ROQUEDAL






CANTEN I DORMEN

















CANTEN I DORMEN, VISIÓ FRONTAL







ES GENERAL A SA PUNTA GALERA



PEUS DE PORK  A SA PUNTA GALERA
























PASSOS COMPLICATS A PUNTA GALERA



ARRIBANT A CALA CASTELL




PANORÀMICA CALA CASTELL


VISTA PUNTA GALERA RETROSPECTIVA







PUJANT CAP EL PAS DELS PESCADORS

PAS DELS FERROS





ENTRADA AL PAS DELS PESCADORS



DETALL DE LA DIFICULTAT DEL PAS DELS PESCADORS

NA XISCA ENMIG DEL PAS DELS PESCADORS