dilluns, 16 de març del 2020

SERRA DE GALDENT I PUIG DE SES BRUIXES


La ruta d’avui és curta, per tant la podem denominar matinal, encara que hom la pot allargar més o manco segons el temps que vulgui dedicar-hi.
He deixat el vehicle davant Ca’n LLendarina, per arribar-hi s’ha d’agafar el Camí de Som Miquel Joan, que surt d’Algaida i que arriba a LLucmajor, el camí surt del costat de un antic molí rehabilitat com a vivenda, després de passar un altre molí, restaurat i amb les aspes de color blanc i blau, s’ha de tombar a l’esquerra, aquí podem deixar el vehicle.
Hem de seguir aquest camí ample, fins arribar a un creuament, en el que hem d’anar cap a la dreta, una mica més tard un nou creuament i de nou cap a la dreta. Sortim ales vinyes de Ca’n Majoral i al cap de una estona passam per davant ses cases de s’Heretat, seguim i passam per davant Es Recó de s’Heretat.
Ara si que hem d’estar atents, ja que al cap de molt poc, hem de deixar el camí ample i girar per un senderó que està fitat a la dreta. Aquest sender, ben marcat i trepitjat ens dura fins a dalt del Puig de Galdent. Des del puig gaudim de unes excel·lents vistes sobre una bona part del pla i les muntanyes de Cura.
Quan som a dalt i una mica més a l’est del lloc per  a on hem pujat, surt un altre sender que recorr tota la serra, passa pel puig d’ enmig, després de assolir un pas natural que s’obre entre dues grans roques, i a on hi ha un betlemet amb figures de fang.
Antigament, quan vaig fer per primera vegada aquesta serra no hi havia pràcticament sender, ara és molt més fàcil seguir la ruta, que després de passar pel puixet d’ enmig ja ens deixa veure el Puig de ses Bruixes, el més espectacular per la seva forma piramidal i que domina amb la seva vista tot el municipi de Llucmajor i l’illa de Cabrera.
Des de la punta hem de retrocedir una mica, tenim dues opcions, la primera en l’ordre de marxa ens baixaria cap a LLucmajor, a l’esquerra i la segona una mica més endavant i a la dreta ens baixa cap a Algaida.
En arribar a baix, he tornat connectar amb el camí que havia anat a primera hora i l’he fet en direcció oposada, passant en primera instancia per uns habitatges, alguns bastant xapussers i després de nou per l’Heretat, fins que he arribat al cotxo pel mateix camí, tancant la ruta.
En definitiva, ruta de uns 8 quilometres, amb un desnivell acumulat de uns 300 metres, semi circular, realitzada en 2 hores i quaranta minuts sense aturades.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 2222. Per tant la consideram FÀCIL +4

COMENÇAM DES DE CA'N LLENDERINA

PUIG DE GALDENT

VINYES DE CA'N MAJORAL

VELL MOLÍ


SENDER DE PUJADA AL PUIG

ARRIBANT A DALT



MUNTANYES DE CURA AL FONS

SENDER I PUIG D'ENMIG DE LA SERRA

LLUCMAJOR

PAS NATURAL

BETLEMET

PUIG DE SES BRUIXES


ES GENERAL AL PUIG DE SES BRUIXES

ES GENERAL I LES MUNTANYES DE CURA A DARRERA


RETROSPECTIVA DEL PUIG D'ENMIG

CAMPS DE CONREU

CRESTA DEL PUIG DE SES BRUIXES

GRAN SAFAREIG


L'HERETAT



dissabte, 14 de març del 2020

ES PICÓ PER LA VALL DE COANEGRA


Davant l’imminent entrada de l’estat d’alarma i al no saber quines conseqüències pot arribar a tenir, he decidit en bon dissabte, fer una sortida per la vall de Coanegra.
He deixat el cotxo just davant ses cases de Son Torrella, per agafar el camí uns metres després que entre a la vall de Coanegra, un senyal avisa que qualsevol cotxo deixat en el camí, serà retirat per la grua, jo havia entrat abans al camí, però no hi ha cap possibilitat de deixar el vehicle una mica més endavant, unes grans roques impedeixen poder deixar el cotxe a qualsevol lloc d’aquest camí.
En primera instància la pista està asfaltada, fins que s’arriba a un portell amb una barrera oberta que està senyalitzat que Orient està a dues hores i quart. He seguit pel camí, passant per diverses cases, una d’elles, abans de Son Pou, Can Morei, actualment està en venda. En arribar a Son Pou, el camí es talla i s’ha de passar per la dreta, hi ha una petita barrera metàl·lica, sense pany.
En camí contínua igual d’ample que abans de passar ses cases, hi ha una balma, amb una indicació que millor no aturar-s’hi per possibles despreniments. Al poc de passar la balma he deixat el camí per l’esquerra, començant així el cercle del dia d’avui.
Un fantàstic sender va pujant fins els camins de Sa Comuna de Bunyola. En arribar a dalt, a un camí ample, s’ha d’anar cap a la dreta, però tot d’una ve una bifurcació, per anar cap Es Picó, que és la principal fita d’avui, es pot anar tant per una com per l’altre.
Jo avui, he agafat la de l’esquerra, tot d’una ve una altra bifurcació, després de un depòsit d’aigua, ara he agafat la de la dreta, que va cal el Coll de s’ arboçar, que passa entre el Penyal d’Honor i Es Picó.
El camí en una estona passa a sender i ja a prop del Coll hi ha una nova bifurcació, ara s’ha d’agafar la de la dreta, que baixa una bona estona, per situar-nos just davall d’Es Picó. Des del coll és inviable anar cap el cim, ho vaig intentar fa uns anys i no hi ha manera.
El sender baixa bastant, fins que es creua amb el camí que abans he comentat que també es podia agafar. Ara es tracta d’anar cap el petit sender que surt a l’esquerra, fitat i que segueix la línia d’Es Picó per baix, fins que ens situam en un lloc que les fites ens indiquen que ja podem pujar, si pujam abans ens trobarem amb parets inaccessibles.
Un cop arribal a la cresta, hem de retrocedir per dalt, per anar fins el cim, s’ha de fer una grimpada i al poc estam en la punta, marcada amb una gran fita, amb excel·lents vistes sobre la vall d’Orient, la Serra d’Alfàbia, el Penyal d’Honor i una bona part de Tramuntana.
He retrocedit fins la grimpada citada i he anat a cercar una referència que tenia, que és la de una paret seca, he tengut que baixar bastant per la cresta i finalment he trobat la paret, fa uns anys havia baixat directament al torrent, a lo “bruto”, avui ho volia fer pel sender més oficial.
He passat com he pogut la paret, ja que hi ha un filferro damunt i ara ja només es tractava d’anar baixant per un bosquet de pins i anar guanyant els bancals, fins que he arribat a les runes que hi ha a l’entrada dels Freus.
No he visitat els Freus, ja que tenia una paella que m’esperava i anava just de temps, de totes maneres, poca aigua duia avui el torrent, estava sec.
He anat novament cap a son Pou, a on en deixar el sender i tornar agafar el camí ample he tancat el cercle que havia iniciat unes hores abans.
A n’aquest tram, he trobat molta gent, que fugia de la civilització, m’ha saludat en Pep Toni, que em coneixia del món excursionista.
En definitiva, ruta semi circular de uns 18 quilometres, amb un desnivell acumulat de uns 800 metres, realitzada en 5 hores i 40 minuts, avui pràcticament sense aturar.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 2343. Per tant la consideram MITJANA +4


SON TORRELLA

SON ROIG DE COANEGRA


LLOC DE SORTIDA PER AGAFAR EL SENDER




DÈPOSIT D'AIGUA I ES PICÓ AL FONS



PARETS D'ES PICÓ

CREUAMENT DE CAMINS. AGAFAM EL DE L'ESQUERRA


VALL D'ORIENT

SERRA D'ALFÀBIA TAPADA




ARRIBANT AL CIM

ES GENERAL AL CIM

PENYAL D'HONOR





PARET SECA, REFERENCIA PER BAIXAR ALS FREUS



RUNES EN ARRIBAR ALS FREUS


GRIMPADA D'ES PICÓ PART FINAL

TORRENT DE COANEGRA

SES COVASSES



FRON DE CALÇ



LLOC DE TANCAR EL CERCLE

UN ALTRE FORN DE CALÇ