divendres, 17 d’agost del 2007

VOLTA AL PUIG ROIG

Sa Volta al Puig Roig és una excursió, que encara que no és massa dura pels desvivells, es fa llarga pel quilometratge. La sortida i l’arribada és al mateix punt, el Monestir de Lluc, i es pot efectuar en els dos sentits sense cap problema. Els integrants de l’excursió som en Manolo, en Manuel, n’Alberto i en Tomàs. Ens hem trobat a les vuit del matí a l’aparcament de LLuc , és diumenge, que a més és l’únic dia de la setmana que es pot fer aquesta excursió, alguns de les finques per les que passa el recorregut estan tancades als excursionistes la resta dels dies. L’opció que escollim els integrants de la sortida dominical és la que surt cap el camí de’s Cosconar, possessió de muntanya del terme d'Escorca. Es troba situada al coster sud de la Roca Roja, un esperó del massís del Puig Roig, vora el Quarter dels Carrabiners i guaitant sobre el Torrent de Lluc.La seva principal característica arquitectònica és la integració de la construcció en el terreny, ja que aprofita una cova natural i l'usa com a teulada.

El quarter dels carrabiners, està destruït, en ruines i qualque ànima caritativa l’està rehabilitant. Encara que per motius de seguretat no es pot passar a l’obra, els excursionistes no dubten ni un segon, i amb consonància amb la seva valentia i iniciativa a visitar el quarter.Des d’aquest lloc, hi ha unes bones vistes de la mar, el dia és clar i per tant és un bon lloc per berenar. Com sempre hi ha diferents menús, des de frit de porc, portat amb tapeware fins a la barreta d’arròs amb fruites seques energètiques, tot és bo si ajuda a arribar, i com diu aquella vella dita de Sencelles: "menja, menjarà i tot amb merda acabarà".
El Puig Gros té una alçada reconeguda pels entesos en la matèria de 1003 metres, però avui la fita no és el cim , és fer la volta al Puig, La sortida del quarter dels carrabiners de cap a la part Nord del Puig és una mica confusa, el camí no està ben delimitat i seria fàcil perdre-se si no fos per que en un costat hi ha la muntanya i a l’altre la mar, no queda més remei, que seguir pel mig.En tota la primera part de la caminada no havíem trobat a ningú, però ara ens venen de cara una cordada de senderistes, encapçalats pel conegut i famós entés de la muntanya, l’insigne Miquel Quetgles, al qual saludal, al igual que a la resta d’excursionistes i seguim incansablement la nostra ruta. És curiós que a partir d’aquest moment ens vagi passant una alemanya d’uns 60 anys, que camina a un ritme d’ase de tir, a nosaltres a quatre caminants consumats, una dóna de la tercera edat ens passa com vol i només la podem seguir pel fet que s’atura sovint a fer fotos. Són les sorpreses que depara la muntanya.













dimecres, 8 d’agost del 2007

SA DRAGONERA (FAR VELL, NA PÒPIA I FAR DE LLEBEIG)

5ª EXCURSIÓ TEMPORADA D'ESTIU 2007 (8/09/2007)

L’excursió a Sa Dragonera és especial, pel fet que en primer lloc s’hi ha d’anar amb barca al estar separada l’illa petita de Mallorca, per un canal. Avui el grup està format per nou excursionistes, tres d’ells són nins entre cinc i deu anys, en Lluís, na Marta i na Isabel, els de la tercera edat són en Tomàs, na Magdalena, na Francisca, n’Alberto, en Manolo i n’Ana.El mitja per arribar a Sa Dragonera és una barca habilitada per dur unes trenta persones i la sortida és a les 10:15, en deu minuts arribam al petit port de l’illa de les sargantanes i ens posam en marxa, tot d’una, ja que la tornada és a les quatre i no tenim massa temps.





FAR VELL (NA PÒPIA)

Dels nou excursionistes, dos es queden i no van al far vell, en Lluís i na
Magdalena, els altres set surten a les deu i mitja en punt, els panells indicadors marquen 1:30 hores de camí per arribar al far, que es troba a 353 mtrs. sobre el nivell del mar i va ser construït l’any 1851. El camí és fàcil, no s’empina massa, ja que va agafant altura a base de revolts, sense fer gaire via i fent algunes aturadetes per fer fotos i beure una mica, en 1:15 hores arribam a dalt, la casa i la torre del far estan en ruïnes, el pas està prohibit, però amb mesura es pot passar, millor no entrar dins la casa, pot caure el sostre en qualsevol moment. En Tomàs menja una barreta energètica de xocolata amb arròs inflat i baixa tot sol, arriba a cala Lladó en 50 minuts, tot una proesa, aquest homes és una màquina amb cames!!, després de reposar forces, se’n va amb na
Magdalena i en Lluís a la cruïlla que ve del far vell i se’n va cap el far de Llebeig, és aquí on es troben amb la resta de l’expedició, n’Ana, na Francisca , na Marta i na Isabel no volen continuar fins el far de Llebeig i juntament amb en Lluís se dirigeixen a Cala Lladó, a nedar una mica amb els grumes que tranquil·lament hi ha dins la caleta.

FAR DE LLEBEIG

Des de la cruïlla, el panell indicador marca 1:15 hores, ara són quatre els que aniran fins el far, marquen un bon ritme i havent sortit a les 13:20, arriben al far a les 14:05, o sigui que 45 minuts. Amb els comentaris de les hores no es vol demostrar res en concret, més bé indicar als possibles individus que facin els camins que es pot arribar als llocs en un temps o amb un altre, depenent molt de si es camina a ritme de bacallà o de llimac.El camí al far de Llebeig no te cap secret, està asfaltat i enmig més o manco hi ha un antic forn de calç, la construcció del far de Llebeig està datada l’any 1912 i encara que el far funciona, la casa està abandonada, una part està entoixada i l’altra amb barreres per que el públic no passi. Els excursionistes arriben més o manco a les tres i mitja a
la Cala, on ja hi ha la barca Margarita que els espera per sortir puntual a les quatre cap a Sant Elm.

CONLUSIONS

Extraordinària excursió, on en cada moment un pot gaudir d’unes impressionants vistes sobre de la costa de Mallorca i de la mar. A sa Dragonera hi ha plantes autòctones que només es poden veure allà i sobretot hi ha milers de sargantanes, que ballen, saluden, es deixen fotografiar i fins i tot juguen qualque partit de futbol. Des d’aquí vull agrair als qui fa uns anys es varen mobilitzar per que l’illa no fos urbanitzada i condemnar a les pregoneses del Tàrtar a tots els desgraciats que ja fa molts anys no tenen altra curolla que aixecar parets a llocs on hi ha arbres i sargantanes. Que els bombin!!!!!

Tomàs (Versió en català)
Salida de sant Telmen la embarcación Margarita a las 10,15 horas. 9 pasajeros familias Bosch y Hervás. Mar en calma y tiempo estupendo. Tras 15 minutos de travesía llegada al puerto de Sa Dragonera y comienzo excursión, en principio, hacia Far Vell y Sa Pòpia a donde llegamos en 1 hora y 15 minutos. El Far Vell está a una altitud de 376 metros según folleto. El recorrido es un camino muy bonito de piedra, bastante bien cuidado. Vegetación monte bajo con abundacia de romeroy otras plantas aromáticas; también muchos ullastres. Vistas maravillosas de las 2 islas. En lo alto del faro merienda acompañados de infinidad de sargantanas. La bajada se inicia alas 12,15 con sol de justicia y buen ambiente entre los excursionistas.

A las 13,15 horas exactamente estamos debajo de nuevo. La bajada, mas rápida que la subida. Tras reunión de todos, partimos hacia Cap des Llebreig con los siguientes integrantes: Tomás,Madalena, Manolo y Alberto; camino semi asfaltado y bien señalizado. Mucho calor y buen ritmo de caminar. Vegetación de pinar y monte bajo. Llegada faro a las 14,10. El edificio del Faro está en funcionamiento si bien las casas que le circundan están semiabandonadas y en algunos trozaos derrumbadas. A las 14,25 salimos ya definitivamente hacia el puerto para tomar la Margarita de retorno a San Telm; la salida prevista a las 16,00h.Así a las 15,20 estamos en el puerto. Acabamos de refrescarnos, llega la Margarita, embarcamos a las 16,00 horas.

Excursión , como resumen, perfecta. Muy bonita Sa Dragonera y que esperamos siga siempre así.

Alberto (Versió en castellà)