Nocturna a la Serra de LLevant

Uep,
Avui descriure d'una forma sintètica i acurada la caminada nocturna realitzada el dia 16 d'agost de 2008 per la Serra de Llevant.

19:30
Concentració a s’ Hostal de Montuiri, dels 25 convocats només dos valents són a la sortida, en Manolo i en Tomàs, motius diversos com malalties, compromisos estivals i por a la fosca han provocat aquesta debacle humana, preocupant és l’absència d’en Tomeu Binimelis Matemales per una fuita mental transitòria, esperem es recuperi el més aviat possible. Després del pa amb oli, el gelat i el rebentat d’amazones, la comitiva enfila cap a la Península de Llevant, objectiu de l’efemèride.

21:30
Arribada amb vehicle privat a la població de Betlem, lloc on s’han fet barbaritats urbanístiques, des de la carretera es veuen els indicadors típics de fusta que el Govern Insular a clavat a moltes rutes de muntanya. Cinc minuts a les cases de Betlem, molt a prop de la carretera per després començar la pujada cap a l’ermita de Betlem, la lluna ja ha sortit, però no es veu res, la nit ja és de fosca tancada i la muntanya amaga la lluna, no ens queda més remei que treure les llanternes, més o manco en tres quarts d’hora arribam a la petita capelleta, que hi ha a prop de l’ermita, allà trobam una família que està sopant, ens ofereixen meló i un home que pareix entès després de parlar una mica sobre el trajecte, ens avisa que aqueixes muntanyes són molt punyeteres.

Efectivament l’avís de l’home entès es compleix, la lluna encara està tapada i per més collons s’està iniciant un eclipsi quasi total que ens impedeix veure absolutament res sense utilitzar les llanternes, en acabar la pujada i començar el descens cap a l’Alqueria Vella, és on hi ha el problema més greu, el camí està completament tapat per l’herba, si de dia ja és complicat, de vespre és dramàtic, ens perdem sis o set vegades, fins que finalment, amb moltes rapinyades i els genolls tocats arribam a l’Alqueria amb un retràs de mitja hora sobre l’horari previst.

23:30
L’eclipsi està en la seva plenitud, només es veu un 20% de la lluna, il·lumina molt poc, però ara el camí és ample i podem caminar sense el llum artificial, anam recuperant temps amb un bon ritme, sortint cap el Puig de Sa Tudessa pel camí dels presos. Hi ha asfalt i pedres, fins arribar al desviament de la pujada hi ha aproximadament una hora, el camí de pujada a Sa Tudessa és molt fàcil, amb una via asfaltada que es fa en devers deu minuts. En arribar a dalt fem una aturada d’uns deu minuts, recuperant forces a base de sangria granissada , es mou una mica l’aire, però la calor contínua essent sufocant.

01:00
Sortim de Sa Tudessa i per anar cap a S’Arenalet hi ha dues opcions, el Camí de s’esquena Llarga (que passa pel refugi dels Oguers) i el camí d’en Mondoi, aquest darrer és el que agafam, ja ha acabat l’eclipsi i disfrutam una bona vista de la mar, de tota Menorca il·luminada i del relleu de les muntanyes, la baixada és ràpida i molt pronunciada, baixam de 450 metres a nivell de la mar. Hi ha molta calma al refugi, a la platja hi ha unes espelmes enceses, que segurament han estat testimonis de qualque missa negre, no ens complicam la vida i desapareixem ben aviat del lloc, no sigui que ens vulguin reduir el cap, els bruixots eventuals.

02:00
Enfilam cap a les Cases d’Albarca pel camí del Horts Vells d’Albarca, que no completam, ja que és circular, deixam ses Cases a ma esquerra i ens disposam a fer la pujada cap el Coll d’Es verger, ben aviat es veu el Puig d’en Pelegrí, de forma piramidal, vist des d’aquesta posició, i que marcarà la ruta una bona estona, encara que la pujada no és molt forta, si que té una parell de bocins mals d’engolir, per unes cametes que ja estan ben cansades, passam ses cases d’es Verger i a 500 metres arribam al Collet. Una bèstia desconeguda bufa darrera ses mates (i no és en Matas), però no arribam a saber quin animalot tenim ben a prop. Fem una segona aturada tècnica, el granissat de sangria, ara ja és més que sangria fresca, però segueix essent una bona benzina pel cos, encara ens resten més de dues hores de camí.

04:00
En poc menys de un quart d’hora tornam a ser a s’Alqueria Vella, però aquesta vegada no passarem el calvari de l’anada i encara que és una mica més llarg agafam el camí que va per la carretera fins l’ermita, és una carretera estreta i asfaltada , on les ombres i les fosques ens acompanyen durant quasi una hora, hi ha una tranquil·litat absoluta, a la distància distingim el campanar de l’ermita, a la qual no visitam, per ser una hora intempestiva. A partir d’aquí hem de tornar a utilitzar les llanternes, encara que la lluna il·lumina una mica el Camí, al ser de baixada amb pedres i a qualque lloc amb desnivells de tres o quatre metres, convé veure bé on posam el peu, no hi ha cap dubte que la sangria ha ajudat molt, però un va una mica content i encara que de moment a les muntanyes no hi ha control d’alcoholèmia, convé no fer d’animal.





06:00
Una mica passades les sis de la matinada i amb la claror del sol que vol sortir tornam a ser a Ses Cases de Betlem, han estat vuit hores i mitja de caminada, que varen començar a posta de sol i han acabat a la primera llum d’alba, això si que és una bona “nocturna”.