Els participants anaren arribat de forma escalonada al punt de sortida, que en aquesta ocasió, era l’incomparable marc del cementiri de Sa Vileta, lloc situat estratègicament a la falda de la serra.
A les 17:15 en punt, i amb puntualitat alemanya, es va donar la sortida, hi havia molta gent, emperò una vegada més ens va fallar l’eminent Binimelis, que havia confirmat l’assistència i que es va excusar dient que s’havia aturat a prendre un cafè a un conegut bar de Son Pereto i havia trobat a una antiga alumna del curs B de català, na Toñi Carmona i no va poder arribar a temps a la sortida per motius desconeguts.
L’excursió, comença amb una pujadeta una mica exigent, emperò tot d’una que s’arriba a dalt la cosa va fent pujades i davallades suaus, bones de dur, així va anar fins que quasi arribant a la torre de vigilància que està a prop del Coll de Sa Creu, ens varen atacar un ramat de cabres salvatges, hi va haver uns moments de pànic, emperò en Secundin, coneixedor d’aquests mamífers es va posar al capdavant amb molta fermesa i els va aturar quan el Boc major estava apunt d¡’envestir.
Sense més dilació varem continuar, creuarem el Coll de sa Creu i el sol es va posar, vaja, havíem d’arribar al mirador de n’Alzamora per contemplar la posta de sol i el sol es va avançar i es va posar una hora abans, quins collons, aquest fet va comportar que arribéssim al mirador pràcticament en fosca negra.
La sorpresa, va ser que en el mirador ho havia un senyor, amb calçons curts, jo que vaig arribar el primer, no sabia si era u n pròfug de la justícia o simplement era un individu que havia anat a pernoctar allà, després de saludar-lo li vaig demanar que feia allà, em va respondre que esperava una aparició de Ufos.
Quan tots havíem arribat, va començar la festa, una de les Duran feia els anys, i havia portat un pastis, agrair a Secundin el vi i l’aiguardent de cafè, que ens va donar ales per continuar, mentrestant el visitant desconegut seguia al costat del mirador mentre els excursionistes cantàvem el “cumpleaños felis”.
Es va fer una votació, democràtica per si arribàvem a les antenes de Palma Nova o acurçàvem la caminada, en aquell moments ja duien tres hores i quart de camí, la votació fou ajustada, emperò va guanyar l’opció més curta.
La tornada ja va ser totalment de vespre, encara que la lluna va ajudar molt en molts trams no feien falta les llanternes, tot anava bé, fins que enmig del camí va aparèixer un calapop de dimensions considerables, amb taques verdes, quina cosa més rara, enmig de la serra un amfibi no autòcton!!!, bé continuarem fins que ja pràcticament a la baixada que ens apropava a l’arribada en Manel, va trompassar amb un mac de torrent i va donar devers tres voltes de campana, en Pep Lluís va telefonar immediatament al 112, per l¡evacuació amb helicòpter, emperò, miraculosament, l’home va reviscolar, es va aixecar i va continuar la marxa.
Sense més dilació arribarem a l’avenc de mestre Calipo i cinc minuts més tard, desprès de vuit hores de marxa al final, situat en el cementiri, on Mossèn Arnau Clavaria ens esperava per fer una missa negra.
Bé, donar les gràcies a tots els assistents, i amb força i il•lusió,començar a preparar la tercera edició de l’any 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada