TOSSALS VERDS I MORRO D'ALMALLUTX

Excursió curta, però dura, passa per alguns indrets on les persones amb vertigen ho poden passar malament. El principal problema és que la Font del Noguer, s'ha convertit en un lloc de peregrinatge de centes de persones que van allà a fer torrades, són els típics diumengers de botifarró, sobrassada, xua i paella. No hi ha molt lloc per aparcar i hi ha gent que es juga la integritat del seu vehicle, deixant-lo en llos del tot inversemblants. No em va quedar més remei que anar a aparcar a l'altre embassament i pujar dos quilometres a peu, de totes maners es pot fer una drecera. A part del camí de Sa Canaleta, la resta és pujar o baixar, no ni ha mitges tintes. El dia era obert i clar, les vistes magnifiques, els excursionistes dinarem al cim dels Tossals. La segona pujada una vegada ets a la caseta de la Neu és fa en vint minuts, després s'ha de cercar una baixada vertiginosa, entre carritxeres i rossegueres, que duu al Camí de Sa Canaleta a deu minuts de la Font del Noguer.

VOLTA AL PUIG CARAGOLER DE FEMENIA

Molta boira, tanta boira que la volta al puig Caragoler s’ha convertit en mitja volta d’anada i tornada, a la pujada del Coll dels Pinetons la boira era tan intensa que pràcticament no ens veiem el peus, hi ha hagut un cas que fins i tot el personatge no es veia la punta del nas. Com a guia oficial i davant el pànic que s’ha apoderat d’alguns dels excursionistes, m’he vist obligat a prendre la dura decisió de a meitat de caminada , aturar, fer una asseguda per a reposar forces i finalment optar per fer el camí de volta per el mateix camí d’anada. Si la memòria no em falla, és la primera vegada com a guia oficial que em veig obligat a prendre aquesta dràstica decisió, tot i que quedi clar per a preservar en primer lloc la integritat física dels caminadors. Com que ja havíem passat l’equador del camí, ha resultat que hem caminat més del previst, en tot cas hem fet un recorregut similar, baixant les calories oportunes i controlant el colesterol. Vull aprofitar la ocasió per a saludar al meu amic en Jonathan Picó, gran coneixedor de la Serra mallorquina i casat amb na Gertrudis Picornell.