Anam fins a Cala Pi, a on aparcam i baixam a la platja, passam pels antics escars i a ma dreta trobam un lloc per pujar mitjançant una escala d’obra.
Seguim el camí que trobam a dalt cap a l’esquerra, fins que passam pel costat de Cala Beltran, sense baixar-hi. Aquest camí, desmboca en un més ample, amb pedrolí, pel que caminam uns metres, hem d’estar atents, una fita a ma esquerra ens indica que l’hem de deixar.
Ara anam a prop del mar, per damunt els penya-segats, trobam una antica barraca de pedres i seguim sempre al costat del mar, passam per dos portells amb barrera i finalment arribar a la Torre des Cap Blanc, hi volíem pujar, però han tret l’escala de ferro que hi pujava, i per si qualcú vol escalar, han tancat l’accés amb panys i cadenes, tot un detall.
Tenim el far del cap Blanc a escassos metres, però no hi anam i tornam enrera pel mateix camí, fins a on trobam el camí ample mencionat anteriorment, ara baixam cap el mar i anam per damunt les tenasses de roca, anam donant la volta al costat del mar, fins que arribam a Cala Beltran, avui amb aigües cristal·lines, sense la típica brutor de l’estiu.
Sortim de la cala per un caminoi a la dreta i agafam el camí pel que havíem anat a l’anada, fins que arribam novament a Cala Pi.
En definitiva, ruta semi circular de 12 quilòmetres de distància, amb un desnivell irrellevant, realitzada en 4 hores i vint minuts, comptant aturades.
Mètode MIDE: 2233. MODERADA +2
 |
| CALA PI |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada