PUIG DE CORNAVAQUES

En Bon Dissabte Sant, el cap del Psiquiàtric d’Algaida ha organitzat una sortida a la muntanya, en aquesta ocasió no hi ha hagut una gran multitud, hi ha anat tot sol. Quan hom va sol, té temps de pensar i de meditar, no hi ha veus molestes, ni gestos estranys, ningú es queixa del camí. En Miquel Costa i Llobera va dedicar uns versos a la ribera de Cantes-i-dormen, un lloc inhòspit que es visiona des del cim de Cornavaques: “..sobre la mar que retruny, Sembla a voltes que de lluny Cançons arriben incertes; I gent de mar que aquí viu, Canten-i-dormen ne diu D’unes grans roques desertes...” Platges petites verges i penya-segats a tot arreu, la Serra de Cornavaques obre un panoràmica de tota la zona propera a Pollença. El cap del psiquiàtric s’ha perdut a la tornada, acabant les seves cames com un mapa de carreteres. Aquest és el preu de ser tan agosarat i de no conformar-se en anar a estirar les cames damunt un platja, torrant-se les colloneres com un cap de fava integral.