Per a començar la ruta d’avui he anat fins a Pollença,
després des de la rotonda que va cap el Port, he agafat cap a Lluc i devers el
PK 3, a ma dreta surt el camí de Llinars, he deixat el vehicle a prop de l’entrada
del camí, en un espai que hi ha al costat de la carretera.
Entram al camí de Llinars, a on trobam tres antics molins, actualment
convertits ens cases, en arribar al final del camí, una barrera ens barra el
pas, va a una casa, hem de sortir uns metres abans a ma esquerra, en pujada,
trobam una barrereta de ferro, que roman oberta i passam per ella, trobam un
camí al costat del torrent a ma esquerra novament.
Seguim aquest camí una estona, però ben aviat hem de sortir
a ma dreta, no hi ha res que ho indiqui, però la intuïció és la que val, anam
pujant, sense traça cap a nord, aviat podem veure a ma dreta Les Penyes
Vermelles, ens hi dirigim, per després baixar cap el Coll de Tirapau, que les
separa del massís del Puig Gros.
Passam pel coll i tenim a la vista una gran roca a on ens
dirigim, El Paraigo, passam pel costat i seguim cap a Nord cercant la millor
manera d’avançar per les roques, a estones podem veure qualque fita, però en
general no hi ha camí i es va per a on es pot.
He sortit una mica desviat del Puig Gros de Ternelles, a l’esquerra,
per tant he anat cap a la dreta per arribar-hi, pujant i davallant alguns cims
secundaris, el Puig Gros de Ternelles, el més alt de Pollença, disposa de
vèrtex geodèsic. En arribar, hi he estat una bona estona, aprofitant per
alimentar-me una mica i gaudint de les immillorables vistes.
He baixat cap a Nord, cap el mar, novament sense traça,
intentant anar recte cap el Pa de Figa d’Ariant, que tenia a la vista, s’han de
salvar obstacles en un terreny càrstic i molt complicat, a les planes trobam
molt de càrritx, que també dificulta la passa, per arribar al Pa de Figa, hem
de tornar pujar una mica per un pedregal, situats a la base, s’ha de pujar amb
ajuda de les mans.
He baixat pel mateix lloc de pujada i m’he dirigit al Puig
de Gironella, més alt que el Pa de Figa i just en línia cap al sud, però en
arribar a dalt una boira espessa ha tancat la visió, he decidit fer la baixada,
ja que volia anar fins l’Esbaldragat de Pedruxella, però amb boira no era molt atractiu.
Per baixar cap el coll d’Ariant, novament terreny complicat,
amb el càrritx molt alt i molts de pins a terra, fent la baixada una mica
agònica. Un cop situat en el camí, he baixat per aquest fins la carretera de Lluc
a Pollença, fent el darrer tram cap el cotxo pel GR i per carretera.
En resum, ruta circular de 21 quilometres, amb un desnivell
positiu de 1000 metres, realitzada en 9 hores comptant aturades.
Mètode MIDE: 3554. MOLT DIFÍCIL +1
 |
| MOLINS DE LLINARS |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada