Per a dur a terme la ruta d'avui, ens dirigim a Barbaruens, petit poble de muntanya, situat a 9 quilòmetres de Seira, a on arribam per la N-260.
Una mica abans d'arribar al poble, a ma esquerra hi ha una pista forestal, transitable amb vehicles alts, seguim aquesta pista uns dos quilòmetres i trobam un aparcament, podem deixar el vehicle aquí o seguir un poc més, en una corba, tenim lloc per deixar-lo també.
Tant si aparcam a un lloc com a l’altre, hem d’anar fins aquesta corba, hi ha una bifurcació a l’esquerra, començam a caminar a n’aquest punt. Després de caminar uns minuts, arribam a una altra pista ampla i seguim per l’esquerra, fins arribar a una plana, hi ha una caseta. Continuam per la pista, fins que finalitza el traçat, si ens fixam bé, veurem un colector d'aigües netes.
Des d’aquest punt, abandonam la traça, hem d’agafar de referència en la llunyania un collet, que ara per ara el veim molt enfora, a mà esquerra queda El Estibillón i a ma dreta El Pico de Las Forcas, nosaltres hem d’entrar per aquest coll.
Anam pel bosc, fins que començam a trobar grans pedreres i la neu ja fa acte de presència, com que no hi ha traça, hom ha d’anar per allà a on li sigui més fàcil.
Una vegada ja deixam la zona boscosa, ens resta una pujada infernal, amb molta pedra, neu fluixa i sobretot un gran pendent. també fa acte de presència la boira, i caia una mica de neveta quan m'he aproximat al coll, però hi he arribat.
Des del coll, he girat cap a la meva dreta, cap a l’esquerra quedava El Estibillón i El Picón, cap a la dreta El Pico de las Forcas y el Punta Sarnera.
En primera instància he arribat al Pico de las Forcas, punt més alt de tota aquesta serra, crestejant he arribat al segon cim del dia, la Punta Sarnera, de només 10 metres menys d’alçada.
Ha estat una llàstima, però amb la boira no he pogut veure pràcticament res, i les vistes se que són de primera categoria. He seguit per la cresta, assolint alguns cims secundaris, per arribar finalment a la Collada de Viu, lloc a on tenia previst iniciar el descens.
La cosa, és que des de la Collada el pendent és brutal, però no em quedava d’altra, m'he posat els grampons i he anat baixant amb molta cura, auxiliat pels arbres que em parepetaven una mica, fins que he arribat a una gran pedrera, amb un desnivell ja més assequible.
He seguit fins el comellar, per a on he baixat, de fet, aquí si que he trobat algunes fites, però no hi ha pèrdua, baixam donant l’esquena a la Punta Socarraz fins que arribam al camí que baixa del Refugio de Armeña. Des d’aquesta camí amb unes quantes llaçades arribam a l’aparcament.
En definitiva, ruta circular de 10,5 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 800 metres, realitzada en sis hores, comptant aturades.
Mètode MIDE: 3443. DIFÍCIL +2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada