TORRENT DE PAREIS

Uep,
La baixada del Torrent de Pareis és una de les excursions més emblemàtiques de la Serra Mallorquina, pot ser la que ho és més, ja no per la seva dificultat o llargària, sinó per l’espai on es desenvolupa el seu itinerari, un lloc vertaderament excepcional de la natura, format durant 72 milions d’anys per l’aigua a les roques.

És sabut que el millor moment per fer la baixada són els mesos de juliol i agost, quasi no hi ha aigua i així minva el perill i no es necessita material especialitzat, és per aquest motiu que la convocatòria per fer aquesta excursió es va cursar el dia 1 d’agost a les 21:30 hores, posant como data màxima el 23 d’agost per dur a terme l’experiència. Concretant el lloc de trobada i la hora al restaurant Escorca a les 07:30, sortida prevista a les 08:00.

De totes les persones convocades, al final se’n presenten 7, és de ressaltar la no presència d’en Tomeu Binimelis Matemales, eminent lliurepensador, per un empitjorament en la seva malaltia mental transitòria, esperem la seva ràpida recuperació i que pugui estar entre nosaltres per impartir consells i escoltar les seves lliçons magistrals del sentit de la vida i de la mort. No puc nombrar les persones que surten a caminar pel desig d’algunes d’elles que volen quedar en el més absolut anonimat per motius que desconec, per tant a partir d’ara només parlarem d’individus anònims, cràpules de la muntanya.

A les vuit i quart del matí , es dóna el tret de sortida des de l’aparcament del restaurant Escorca, en fila india i amb un absolut silenci la comitiva camina les primeres passes, més o manco es necessita una hora per arribar al creuament del dos torrents, el que es conegut com entreforc, abans d’arribar a l’entreforc, ja hi ha els primers aterratges, esgarrinxades i dues lipotímies, és molt prest però la calor és infernal, i els a caminants encara que molt experimentats i preparats sofreixen amb tota la seva cruesa les condicions meteorològiques extremes.

Una aturada tècnica, sobretot per reposar líquids en arribar al lloc anomenat, ja amb un retràs de 25 minuts sobre l’horari previst. La nostra pretensió és arribar a baix abans de les tres, per agafar l’autobús que ens ha de retornar al lloc d’inici, però comencen els dubtes de si podrem arribar d’hora, la situació encara no és angoixant, però si preocupant. En arribar al primer dels passos difícils un dels individus, rellisca i amb el contrapès de la motxilla, dona tres voltes de campana, amb la sort d’acabar dins un gorg, tenim la sort de que un dels individus és infermera i pot assistir a l’afectat, que només s’ha romput el dit petit de la ma esquerra, se li aplica una cura i contínuam el camí sense altre inconvenient.

Però la tranquil•litat dura poc, dos cabrits alterats que boten per les roques, provoquen un allau de pedres, algunes d’elles de considerable mida, que ens cauen com si d’aigua de pluja es tractés damunt els nostres caps. Tornem tenir molta sort i només hi ha dos commocionats amb politraumatisme craneoencefàlic lleu. Una mica d’esperit i un sac de voluntat, fan que els afectats segueixin sense cap tipus de problema, arribant ja ben entrat el dematí al Pas dels Grassos.

Aquest pas, molt perillós, té una corda penjada per ajudar als excursionistes a passar-lo. La gran putada, és que tenim la mala sort que la corda es trenca i se’n duu per davant a sis dels set individus, forat cap a baix, com si d’una caiguda d’un castell català parléssim; els individus acaramullats, es van aixecant fins que pràcticament tothom està sencer manco un dels individus que té una ferida oberta a l’alçada del peroné de la cama esquerra, de nou la infermera del grup s’ha de posar mans a la tasca i en un ”periquete” cus la ferida i el grup pot continuar sense més problema.

Finalment arribam a la darrera dificultat, un gorg d’aigua molt ample que fa que s’hagi de passar per un lateral a molta alçada sobre l’aigua, un dels caminants sofreix vertigen i es treu les sabates i creua el gorg, amb la mala sort que qualque graciós a fotut a dins del gorg una tortuga carnívora que li mossega les parts nobles. Menys mal que tot d’una es desfà de l’animalot i amb dos llongos arriba a la vorera, on la infermera li aplica un antiinflamatori i li subministra la vacuna del tètanus , per si de cas.

Ja pràcticament som a la platja del Torrent, i aquí és on ens trobam amb el principal problema del dia, al voltant de dos mil persones són a la petita platja, fet que dificulta extremament poder arribar a l’aigua per poder donar-nos un bany. Al final ens hem espavilat i no hem acumulat més retràs sobre l’horari previst, el temps total ha estat de 4 hores 45 minuts.

Tornam amb l’autobús al restaurant, on es fem la foto d’acomiadament i cadascú se’n va a dinar pel seu compte, hi ha que escull ciurons trempats amb “tinto de verano” , barretes energètiques amb cola-cao o una ració de cabrit al propi restaurant.
Per poder veure totes les imatges s'ha de entrar a la següent adreça http://picasaweb.google.es/piticueques/2008TorrentDePareis
Hi podeu accedir directament des d'aquest mateix bloc a l'apartat Webs recomanades, clickant damunt "FOTOS TORRENT DE PAREIS"

Salutacions!!

FORAT

CAMÍ DES BURGAR

SA PENYA ROTJA

QUARTER DES CARABINERS

TORRENT DE LLUC

INICIAM EL RECORREGUT DEL TORRENT

SA MADONA DE SON BORDILS

MOMENTS DELICATS

GORC PUDENT

DESGRIMPADA

UN DESLS PASSOS MÉS CONEGUTS

SA MADONA DE CAN BINISSALOM

ES GENERAL ESTORMIAT DE LA CALOR

SA COVA DE SA CAMPANA

PAS DES GRASSOS ESTRENYEU-VOS

SORTIDA DEL PAS DES GRASSOS ESTRENYEU-VOS

ES DEGOTÍS

ARRIBANT A S'OLLA

COMPONENTS DE LA RUTA

CELEBRANT  LA RUTA AL RESTAURANT D'ESCORCA

NOCTURNA A LA SERRA DE LLEVANT

Uep,
Avui descriure d'una forma sintètica i acurada la caminada nocturna realitzada el dia 16 d'agost de 2008 per la Serra de Llevant.

19:30
Concentració a s’ Hostal de Montuiri, dels 25 convocats només dos valents són a la sortida, en Manolo i en Tomàs, motius diversos com malalties, compromisos estivals i por a la fosca han provocat aquesta debacle humana, preocupant és l’absència d’en Tomeu Binimelis Matemales per una fuita mental transitòria, esperem es recuperi el més aviat possible. Després del pa amb oli, el gelat i el rebentat d’amazones, la comitiva enfila cap a la Península de Llevant, objectiu de l’efemèride.

21:30
Arribada amb vehicle privat a la població de Betlem, lloc on s’han fet barbaritats urbanístiques, des de la carretera es veuen els indicadors típics de fusta que el Govern Insular a clavat a moltes rutes de muntanya. Cinc minuts a les cases de Betlem, molt a prop de la carretera per després començar la pujada cap a l’ermita de Betlem, la lluna ja ha sortit, però no es veu res, la nit ja és de fosca tancada i la muntanya amaga la lluna, no ens queda més remei que treure les llanternes, més o manco en tres quarts d’hora arribam a la petita capelleta, que hi ha a prop de l’ermita, allà trobam una família que està sopant, ens ofereixen meló i un home que pareix entès després de parlar una mica sobre el trajecte, ens avisa que aqueixes muntanyes són molt punyeteres.

Efectivament l’avís de l’home entès es compleix, la lluna encara està tapada i per més collons s’està iniciant un eclipsi quasi total que ens impedeix veure absolutament res sense utilitzar les llanternes, en acabar la pujada i començar el descens cap a l’Alqueria Vella, és on hi ha el problema més greu, el camí està completament tapat per l’herba, si de dia ja és complicat, de vespre és dramàtic, ens perdem sis o set vegades, fins que finalment, amb moltes rapinyades i els genolls tocats arribam a l’Alqueria amb un retràs de mitja hora sobre l’horari previst.

23:30
L’eclipsi està en la seva plenitud, només es veu un 20% de la lluna, il·lumina molt poc, però ara el camí és ample i podem caminar sense el llum artificial, anam recuperant temps amb un bon ritme, sortint cap el Puig de Sa Tudessa pel camí dels presos. Hi ha asfalt i pedres, fins arribar al desviament de la pujada hi ha aproximadament una hora, el camí de pujada a Sa Tudessa és molt fàcil, amb una via asfaltada que es fa en devers deu minuts. En arribar a dalt fem una aturada d’uns deu minuts, recuperant forces a base de sangria granissada , es mou una mica l’aire, però la calor contínua essent sufocant.

01:00
Sortim de Sa Tudessa i per anar cap a S’Arenalet hi ha dues opcions, el Camí de s’esquena Llarga (que passa pel refugi dels Oguers) i el camí d’en Mondoi, aquest darrer és el que agafam, ja ha acabat l’eclipsi i disfrutam una bona vista de la mar, de tota Menorca il·luminada i del relleu de les muntanyes, la baixada és ràpida i molt pronunciada, baixam de 450 metres a nivell de la mar. Hi ha molta calma al refugi, a la platja hi ha unes espelmes enceses, que segurament han estat testimonis de qualque missa negre, no ens complicam la vida i desapareixem ben aviat del lloc, no sigui que ens vulguin reduir el cap, els bruixots eventuals.

02:00
Enfilam cap a les Cases d’Albarca pel camí del Horts Vells d’Albarca, que no completam, ja que és circular, deixam ses Cases a ma esquerra i ens disposam a fer la pujada cap el Coll d’Es verger, ben aviat es veu el Puig d’en Pelegrí, de forma piramidal, vist des d’aquesta posició, i que marcarà la ruta una bona estona, encara que la pujada no és molt forta, si que té una parell de bocins mals d’engolir, per unes cametes que ja estan ben cansades, passam ses cases d’es Verger i a 500 metres arribam al Collet. Una bèstia desconeguda bufa darrera ses mates (i no és en Matas), però no arribam a saber quin animalot tenim ben a prop. Fem una segona aturada tècnica, el granissat de sangria, ara ja és més que sangria fresca, però segueix essent una bona benzina pel cos, encara ens resten més de dues hores de camí.

04:00
En poc menys de un quart d’hora tornam a ser a s’Alqueria Vella, però aquesta vegada no passarem el calvari de l’anada i encara que és una mica més llarg agafam el camí que va per la carretera fins l’ermita, és una carretera estreta i asfaltada , on les ombres i les fosques ens acompanyen durant quasi una hora, hi ha una tranquil·litat absoluta, a la distància distingim el campanar de l’ermita, a la qual no visitam, per ser una hora intempestiva. A partir d’aquí hem de tornar a utilitzar les llanternes, encara que la lluna il·lumina una mica el Camí, al ser de baixada amb pedres i a qualque lloc amb desnivells de tres o quatre metres, convé veure bé on posam el peu, no hi ha cap dubte que la sangria ha ajudat molt, però un va una mica content i encara que de moment a les muntanyes no hi ha control d’alcoholèmia, convé no fer d’animal.





06:00
Una mica passades les sis de la matinada i amb la claror del sol que vol sortir tornam a ser a Ses Cases de Betlem, han estat vuit hores i mitja de caminada, que varen començar a posta de sol i han acabat a la primera llum d’alba, això si que és una bona “nocturna”.