La ruta d’avui ha estat per gentilesa del Grup Illencs
Trekking, ruta singular ja que ha aglutinat una part marítima i una part a peu.
Ens hem vist davant les taquilles dels vaixells blaus, que fan la travessa Port
de Sóller a Sa Calobra, pel mòdic preu de 25 € residents anar i tornar.
Hem sortit amb la mar picada, el vaixell botava i a estones
ens ha arribat a pegar l’aigua, ha fet aturada a Cala Tuent i seguidament hem
arribat a Sa Calobra a on hem fet un cafetó i hem iniciat la marxa a peu.
Primers metres per la carretera fins el desviament a la
dreta que va a ses cases de Sa Calobra, un llogueret amb diversos habitatges,
un individu ens ha dit que no fessim fotos que després van a robar-li, si li
van a robar que vagi als cossos policials i deixi de una vegada per totes als
caminadors que no en mancaria d’altra que des dels llocs públics no poguèssim fer les
fotos al que ens doni la gana, ja està bé de censors i policies de balcó.
Pel senderó que surt a ma dreta en acabar ses cases, passam
per una barrera de ferro oxidat que com és natural deixam tancada, nosaltres
deixam exactament les coses com les trobam. En lleugera pujada hem arribat a l’ermita
de Sant Llorenç.
Des de derrera l’ermita
i per un camí de ferredura fitat hem anat pujant cap a Sa Torre de sa Mola de
Tuent, només amb un únic puc una mica delicat, el Pas dels Torrers, cada vegada
més esbaldregat i que disposa de dos cables d’acer per ajudar a passar-lo, no
estaraia malament que amb una petita partida dels doblers de l’ecotaxa, aquests
llocs es deixessin en condicions mínimes de seguretat, qualsevol dia de pluges
tot fotra per avall.
Un cop passat el pas i un petit portell ja podem veure la
torre, encara que ens queda una estona per arribar-hi. La torre, actualment
molt ben restaurada, en comparança de moltes altres que ja estan pràcticament
esbucades, està situada en un lloc privilegiat amb unes vistes de primera. Hem
baixat a les dues casetes que hi ha davall la torre, una d’elles sembla una
capelleta.
Hem aprofitat el lloc per menjar una mica i tot seguit
iniciar la baixada pel mateix camí, en el pas s’han viscut moments de tensió,
menys mal que una de les excursionistes que ha llenegat una mica ha tengut els
reflexos per aferrar-se a la maroma que penja dels ferros del pas i no ha pegat
per avall, el personal del grup està perfectament preparat per aquestes
eventualitats.
Novament hem arribat a l’ermita de sant Llorenç, i ara ens
hem dirigit a Cala Tuent, a on teníem que tornar a agafar el vaixell, com que
hem fet molta via, ens ha quedat temps per prendre una mica el sol i les més
atrevides ficar-se dins l’aigua.
A la tornada el capità del vaixell ens tenia guardada una
grata sorpresa, j que s’ha ficat dins sa cova de Sa Pols, els passatgers, en la seva majoria turistes han romput el
silenci de la mar en un esclafitós aplaudiment i tothom molt emocionat es feia
fotos i s’aferraven uns amb els altres com si no hi hagués un demà.
Finalment, hem arribat al Port de Sóller, a on hem anat a fer
el final feliç a un bar de segona línia, ja que en els de primera els aborígens
començam ha estar vetats pels preus que s’arriben a pagar per unes canyes i uns
cacavets.
En resum, ruta de 35 quilometres semi circular, comptant el trajecte
del vaixell, amb un desnivell positiu de 473 metres, sortint a les 10:00 del
matí i arribant a les 17:30.
Assistents: Joana, Pako, Natu, Martí, Carmen, Alícia,
Araceli, Miguel, Eva i Tomàs.
 |
| FAR DE MULETA |
Mètode MIDE: 2222. FÀCIL +4
.jpeg)
Súper bien explicado como de costumbre. He visto que no has comentado los de los 2 Voltors por si nos prohíben volver por esa zona
ResponEliminaMejor no publicar que vimos dos Voltors que vinieron a comer cacahuetes, que seguro cierran la zona !!
Elimina