Per a dur a terme la ruta d’avui deixam els vehicles a l’aparcament
de Raixa. Agafam el camí cap a Raixeta, està indicat com a camí a Valldemossa,
sense senyalitzar.
Arribam a Raixeta, per la pista ample, i visitam ses
antigues cases, absolutament en runes, els lledoners del pati, caiguts i les
teulades enfonsades, un panorama desolador per un lloc que fou emblemàtic de la
ruralia mallorquina.
Baixam cap el torrent de Raixa, per agafar el sender que va
al seu costat, el trobam bastant arreglat, es veu que per aquí han passat les
serres als arbres caiguts, el torrent duu una mica d’aigua neta de els pluges
recents.
Arribam a una bifurcació, hem de girar a la dreta, l’esquerra
està senyalitzat de forma natural amb pedres i un “no”, per no passar-hi. Seguim
al costat del torrent, ara molt ben franquejat amb paret seca. Passam per
damunt el torrent per un pontet, el segon pont no el creuam i seguim al costat
per ma esquerra, fins que en un punt el podem creuar, el camí és evident.
Seguim per l’altra costat del torrent fins arribar a prop de
ses cases de Pastoritx, cercam un lloc davall un garrover per a berenar una
mica i després fem passes enrere fins arribar a una bifurcació, ara a ma
esquerra que agafa un camí de ferredura per pujar al Coll des Cingle de Sa Milana. El camí
està bastant deteriorat i a estones desfet, va fent traçades i guanyant alçada,
si ens giram, podem veure Pastoritx a vista d’ocell.
Arribam al Coll de sa Milana, trevassam un portellet a la paret seca de partió i baixam cap a la Font de
s’Obi, a on hi ha un dipòsit d’aigua i una caseta. Des d’aquí seguim el camí
ample de baixada i en la primera bifurcació agafam a la dreta, per l’esquerra aniríem
cap a Sa Gúbia.
Arribam a Ses Cases de Muntanya, en bon estat i sembla que
deshabitades fa anys, aprofitam per a dinar i decidir si seguim pel camí que
passa pel coll de Sa Gúbia i baixa a s’Alqueria Vella o anam cap el Coll del
Porrassaret, per majoria decidim anar cap el coll.
Des de ses cases, baixam cap al torrent de sa Gúbia, i
seguim un camí que puja al coll situat entre el puig des Cocó i el Penyal des Llamp,
en arribar al coll giram cap a l’esquerra i arribam a la fita cimera del penyal.
Des d’aquí hem de baixar fins el Coll des Porrassaret, i ve
sa part més feixuga del dia, ja que no hi ha traça i hem d’anar cercant la
millor passa, amb fort pendent i el terreny complicat, en arribar al coll una
mica del mateix, el que eren antics bancals amb segurament una via per a
caminar, ara són un espai dominat pel càrritx i els esbaldregs, novament cercam
la millor passa al costat de una paret seca per la dreta del comellar.
En arribar a una barraca esbucada a ma esquerra hem de
cercar un camí ample, que no es veu, ja que està completament envaït pel
càrritx, finalment el trobam i baixam fins el camí de Raixeta, sortim a una
barrera de fusta, molt a prop de un dipòsit d’aigua.
Ara ja només es tracta d’arribar a Raixa per a finalitzar la
ruta, a estones dura i aspre. Per acabar ens hem dirigit al bar de la hípica
que està a prop de Raixa, a beure unes cerveses. Agraeixo als companys de ruta
la seva perseverança i perícia pels trams complicats que hem hagut d’assolir
als que no estan massa avesats a transitar-hi.
En definitiva, ruta circular de 14 quilometres, amb un
desnivell positiu de 600 metres, realitzada en 7 hores, comptant aturades.
Mètode MIDE: 3443. DIFÍCIL +2
 |
| RAIXETA |
.jpeg)
