TOSSALS VERDS

2ª EXCURSIÓ TEMPORADA ESTIU A LA FRESCA 2007

La pujada als Tossals Verds, es pot efectuar des del camí de sa canaleta que abasteix d’aigua alguns pobles del Raiguer , i que surt des de l’embassament de Cúber i des de Lloseta.

Els integrants de l’excursió són Francisca,Alberto,Manolo i Tomàs. Surten en cotxe del Foro de mallorca i arriben a les barreres que tanquen el camí que puja al refugi de Tossals Verds, lloc on hi ha un petit aparcament on es pot deixar el cotxe.

La pujada fins el refugi, es fa per un camí asfaltat, fins quasi arribar al refugi, els darrers metres es poden fer tant pel camí , com per una drecera. Fa calor, molta calor, hem de pensar que estam a dia 5 d’agost de 2007, hem sortit prest a les vuit, i a les vuit i trenta-cinc minuts ja hem arribat al refugi, està tancat, ens sorprèn, i pensam que estan de vacances, més tard sabrem que el mes d’agost no hi ha pernoctacions i que obrin el bar-restaurant.

Dels dos camins que surten del refugi cap el puig Tossals verds, optam per escollir el que passa pel Pou de Sa Coma, que en principi fa una mica de baixada i després va pujant poc a poc, passam pel pou en un quart d’hora i en mitja hora ja hem arribat a Ses Cases Velles, punt que enllaça amb el camí que també ve del refugi, i que més tard agafarem per tornar.

Des d’aquest punt fins la base de la pujada hi ha més o manco 35 minuts, es passa per un rierol, que sorprenentment duu aigua, això sí una mica embassada, fa calor molta calor i els moscards comencen a fer de les seves.

Des de que hem sortit de les barreres no hem trobat a ningú, ni un alemany “loco”, ni un francès extraviat, però dins la xafogor apareixen dos individus de colors diferents, saluden i segueixen la marxa en sentit contrari.

Fins a les hores hem imposat un ritme d’animal de carrega, vol dir tira a tira, però en arribar a la base de la pujada, la nostra acompanyant femenina, troba que és el moment de meditar, reflexiona i ens espera prenent la fresca davall una alzina, quedam que ens retrobarem al refugi.

L’indicador de baix, marca una hora i cinc minuts de pujada, però a un ritme viu i sense aturar arribam al cim en trenta-cinc minuts, deixam constància de l’efemèride en la memòria digital de la nostra càmera i continuam tot d’una cap a baix, el sol pitja fort, i a dalt no hi ombra ni per un llangardaix.

Tot d’una que trobam una ombra, berenam, dos plàtans i una barreta energètica, són el meu berenar particular, i una mica d’aigua gelada, hi ha qualcú del grup que duu “callos” i peix frit, evidentment sobre dietes de muntanya no hi ha res escrit!!!!

Ja de baixada, entram dins l’alzinar espectacular que marca el camí, però quan arribam, a baix, el sol d’agost no perdona i fins i tot ens seca la suor en qüestió de segons, imposam un ritme fort i sense aturar ni un segon arribam la cruïlla de camins de Ses Cases Velles, i optam per tornar per l’altre camí, el que té un desviament cap a Mancor.

El camí de dalt no te gaires pujades ni baixades, només en estar a prop del refugi comença la baixada ben pronunciada, els peus en aquest moment estan ben tocats i la davallada forta per un pedregal els acaba d’arreglar.

Ens reunim amb na Francisca al refugi, i com està obert aprofitam per consumir unes begudes carbòniques, que en un total de sis, fan que el compte pugi a 10,50 €, dedueixo a 2 € la llauna de cervesa i 1,50 la llauna de refresc carbonatat.

El camí entre el refugi i el cotxe, encara que de baixada, és una espècia d’infern, poca ombra, asfalt i una temperatura de més de 35 º fan que la tornada no sigui precisament un camí de roses. Però està clar, que no s’obliga a ningú a fer aquestes barbaritats.

Arribam a baix a les dues i deu, un total de sis hores i deu minuts, per fer el recorregut, amb dues aturades de més o manco mitja hora cada una.

Tomàs Bosch