divendres, 17 d’agost del 2007

VOLTA AL PUIG ROIG

Sa Volta al Puig Roig és una excursió, que encara que no és massa dura pels desvivells, es fa llarga pel quilometratge. La sortida i l’arribada és al mateix punt, el Monestir de Lluc, i es pot efectuar en els dos sentits sense cap problema. Els integrants de l’excursió som en Manolo, en Manuel, n’Alberto i en Tomàs. Ens hem trobat a les vuit del matí a l’aparcament de LLuc , és diumenge, que a més és l’únic dia de la setmana que es pot fer aquesta excursió, alguns de les finques per les que passa el recorregut estan tancades als excursionistes la resta dels dies. L’opció que escollim els integrants de la sortida dominical és la que surt cap el camí de’s Cosconar, possessió de muntanya del terme d'Escorca. Es troba situada al coster sud de la Roca Roja, un esperó del massís del Puig Roig, vora el Quarter dels Carrabiners i guaitant sobre el Torrent de Lluc.La seva principal característica arquitectònica és la integració de la construcció en el terreny, ja que aprofita una cova natural i l'usa com a teulada.

El quarter dels carrabiners, està destruït, en ruines i qualque ànima caritativa l’està rehabilitant. Encara que per motius de seguretat no es pot passar a l’obra, els excursionistes no dubten ni un segon, i amb consonància amb la seva valentia i iniciativa a visitar el quarter.Des d’aquest lloc, hi ha unes bones vistes de la mar, el dia és clar i per tant és un bon lloc per berenar. Com sempre hi ha diferents menús, des de frit de porc, portat amb tapeware fins a la barreta d’arròs amb fruites seques energètiques, tot és bo si ajuda a arribar, i com diu aquella vella dita de Sencelles: "menja, menjarà i tot amb merda acabarà".
El Puig Gros té una alçada reconeguda pels entesos en la matèria de 1003 metres, però avui la fita no és el cim , és fer la volta al Puig, La sortida del quarter dels carrabiners de cap a la part Nord del Puig és una mica confusa, el camí no està ben delimitat i seria fàcil perdre-se si no fos per que en un costat hi ha la muntanya i a l’altre la mar, no queda més remei, que seguir pel mig.En tota la primera part de la caminada no havíem trobat a ningú, però ara ens venen de cara una cordada de senderistes, encapçalats pel conegut i famós entés de la muntanya, l’insigne Miquel Quetgles, al qual saludal, al igual que a la resta d’excursionistes i seguim incansablement la nostra ruta. És curiós que a partir d’aquest moment ens vagi passant una alemanya d’uns 60 anys, que camina a un ritme d’ase de tir, a nosaltres a quatre caminants consumats, una dóna de la tercera edat ens passa com vol i només la podem seguir pel fet que s’atura sovint a fer fotos. Són les sorpreses que depara la muntanya.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada