La muntanya en general, la mallorquina en particular, en la seva forma primigènia era lliure i salvatge, ningú era l’amo de cap muntanya, com no ho era de cap mar, ni de cap bocí de terra.
Actualment un 92% de la Serra de Tramuntana és privada, o sigui que no se sap com, el que era en el seu estat natural territori de tothom, ara està escripturat a nom de qualcú, de manera personal o societària.
En un món terriblement injust, on la immensa majoria disposen de una immensa minoria dels recursos econòmics, resulta que un individu o una societat poden adquirir muntanyes , espais immensos i prohibir-ne el pas als de la immensa majoria de desgraciats que disposen la la minoria dels recursos.
Aquells als que els doblers els hi costen molt poc d’aconseguir, per herències, negocis, narcotràfic, tracta de blanques, cantants, futbolistes, cacics i mil i una manera de fer doblers fàcils, poden prohibir el pas als que sostenen tot el sistema amb el consum, no poden circular per les muntanyes que els bruts doblers mal repartits paguen per una part de la terra, per la natura salvatge.
Camins ancestrals recorren moltes muntanyes, tancats amb filferro, amb avisos de prohibit passar, amb amenaces.
No ens queda més remei, que passar i esperar que no ens trobin, amb la por de qui comet un delicte molt greu, voler caminar lliurament per l’espai natural que en realitat és de tots els habitants de la terra, les muntanyes no poden ser de ningú particularment, és una puta invent d’aquest sistema idiota en el que vivim, patim un autèntic frau com a humans, pels mateixos humans.
En definitiva, parlant clar, no és de rebut que ningú pugui pagar per una muntanya, és completament absurd, irracional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada