SERRA D'ALFÀBIA PEL PAS DEN TOPA

És la primera vegada que he pujat la serra d’Alfàbia, lloc on hi ha les antenes de repetició de des de fa molts anys, a l’any 1959 un avió en destí a Berlin es va estavellar a prop del cim, encara hi ha qualque bocí de l’avió per allà dalt, és evident que aquest país no té consol, 55 anys i encara no han fet net. La meva ascensió s’ha fet des del Coll de Sóller, s’hi pot pujar d’altres llocs, però jo tenia la guia des d’aquest punt, així són les coses i així les cont. M’he fotut de cap contra la soca de un arbre, per sort no ha estat massa greu, un bony al cap si que m’ha quedat, a la baixada he fotut de grufes, una bona genollada, així són les coses i així les cont. El més interessant de la pujada és el pas d’en topa, on t’has d’aferrar fort a un filferro per no fotre al buit, diuen que els dies de vent, millor tornar enrere. He dinat a les antenes, davall de unes que estan oxidades i amb les ferros completament torts, supòs que són les primeres qui hi instal•laren, en forma de radar, no tenen els sants collons de llevar tot el material caducat, quins animals!! He baixat i m’he fotut una cervesa al bar del Coll, no uns alemanyots de dos metros bevien aigua, així són les coses i així les cont.

PAS D'EN TOPA