Avui la fita principal ha estat el Morro de sa Vaca, emperò la dificultat la posada el pas de s'Argamassa, antic pas de contrabandistes, molt complicat, i que deu el seu nom a que antigament es feren uns escalons d'argamassa, els quals actualment no existeixen; es compta amb l'ajuda d'algunes cordes i un fil metàlic que ajuden a fer el pas.
L'excursió ha estat d'anada i tornada, per tant el pas s'ha fet en pujada i baixada. Quan es veu la paret que hom ha pujat s'adona de la verticalitat i de la perillositat del pas.
L'entrada al pas, és complicada de trobar, quan s'arriba al primer gran gorg, situat en una espècie d'olla dins el Torrent de Pareis, és quan s'ha de començar a pujar, el lloc està fitat i es passa enmig de unes mates.
La pujada es vertiginosa, les cordes ajuden molt a superar els trams a l'abisme, finalment hi ha un fil d'acer a la derrera gran grimpada, després hi ha un terreny complicat, però ja no es necessiten ni cordes i guitarres.
Deixam a ma dreta el Turmàs, un pic que sembla molt complicat d'assolir, encara que diuen les males llengües hi va pujar en Tomeu Binimelis amb el pardal enrevenat i sense despentinar-se, quan era jove.
Donam la volta al Turmàs i després feim una baixada complicada de carritx i pedres per arribar al Coll des Bancalet, que marca la pujada també molt forta al cim del Morro de sa Vaca.
En el cim, una creu de ferro, molt rovellada, i dues plaques "in memoriam" a un excursionista mort en acte de batalla.
El dia espectacular ens ha brindat unes bones vistes, el temps del dinar l'hem utilitzat per posar a parir a molts i a moltes, i a repassar les derreres novetats del "Salsa Rosa".
Hem tornat pel mateix camí, per fer la baixada, s'ha d'anar molt alerta, ja que no és gens fàcil trobar el pas.
Assistents: Nataly, Manolo i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada