Per a començar la ruta, sortim de Benasque per la carretera A-139 cap a LLanos de Hospital, però no agafam el desviament a LLanos, seguim recte, fins que la carretera queda tallada, aquí podem aparcar, avui en ple agost, hi ha cents de vehicles estacionats en ambdós laterals de la carretera.
Entram a la Vall de Remuñe, hi ha una senyalització vertical que ens indica el lloc, uns dos-cents metres abans que la carretera quedi tallada. Hem de seguir per aquest camí que ens endinsa dins la Vall, sempre anam pujant, a estones més moderadament, fins que arribam a un lloc a on la senyalització ens indica que podem pujar als Ibones de Remuñe, creuant la palanca del riu a ma esquerra o seguir pel lateral a mà dreta, he continuat per la segona opció.
Ara, el camí queda encaixonat dins el barranc, anam en tot moment al costat del riu, passant en algunes ocasions de un costat a l’altre, arribam a la Pleta de Remuñe, des d’on podem continuar recta o girar cap a l’esquerra per pujar als Ibones, però avui aquesta no és l’opció, i continuo recte, ara novament el camí estorna encaixonar dins el barranc.
Quan sortim de la zona encaixonada, s’ens obre un gran espai, presidit per la fastuosa Forca de Remuñe enmig, aquí, podríem continuar pujant per l’esquerra, per anar cap al Perdiguero i altres indrets, però avui la meva opció és anar pels Arenals de Remuñe, fins el Ibón situat just davall el Maupas.
En primer lloc, vaig passant al costat de les zones humides, fins que arrib a una gran pedrera, a mà dreta s'intueix una possible pujada al costat de la Forca de Remuñe, i que a la vegada ens duria al citat Ibón que queda a mà dreta, però decideixo, intentar pujar al Ibón de forma directa, al veure per a on colma l’aigua, per tant vaig creuant la gran pedrera cap a la dreta, per situar-me davall el llac, vaig pujant per unes tarrasses que superen el desnivell, fins que la zona no em permet continuar, sense exposar-me massa, per tant, decideixo no pujar més.
He aprofitat la petita cascada que provenen de les aigües per aturar-me a berenar una mica, situat a 2600 msnm., just uns metres per davall el llac, ja serà en una propera ocasió que intenti arribar-hi.
He tornat a baixar més o manco pel mateix camí, però m’he desplaçat cap al costat a on abans havia vist un possible pas, i efectivament, sembla factible, però ja no hi havia forces i l’hora aconsellava anar baixant.
La baixada pel mateix lloc, es fa bastant feixuga, no es pot badar i el terreny és bastant dur, amb poques zones de bon caminar.
En definitiva, ruta d’anada i tornada de 17 quilòmetres de distància amb un desnivell positiu de 900 metres, realitzada en 7 hores comptant aturades.
Mètode MIDE: 3344. DIFÍCIL +2
 |
| CRESTA DE LES CANALETES |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada