SOMPORT-SANTIAGO 1

Uep a tothom,
Per cinquena vegada he peregrinat a Santiago des de un lloc de la geografia mundial. Es pot dir que m'he llicenciat, cinc Compostel·les acrediten milers de quilometres caminats, en canvi, jo encara pens que som un aprenent de peregrí, un peregrí eventual, com diria el meu amic Tomeu Binimelis Matemales.
El Camí Francès, dins de la geografia espanyola, té dues entrades, la de Roncesvalles i la de Somport, batejat pels romans com Summus Portus.

En aquesta ocasió la peregrinació va començar a Summus Portus i va acabar a la ciutat de Santiago, vint-i-cinc dies de caminar, a una mitja de 35 quilometres diaris. Cinc comunitats autònomes i vuit provincies configuren l'itinerari del Camí.

La meva intenció no és enumerar les etapes, ni descriure els itineraris, hi ha cents de guies i pagines WEB, amb aquesta informació. Si que vull parlar dels aspectes humans, socials i a la vegada fer una crítica constructiva de tot el que envolta el Camí, amb diverses anècdotes que he pogut viure “In Situ”.
La primera vegada que hom li passa pel cap anar a fer una caminada llarga, podem parlar de llarga de més de 500 quilometres, no sap per què ho vol fer en concret, pot ser per motoius culturals, físics, gastronòmics, espirituals, religiosos o simplement per que s'ha jubilat. Evidentment motius n'hi ha tants com raons humanes.

No he escrit la xifra de 500 quilometres per casualitat, és més bé del tot intencionada, un peregrinatge, baix el meu punt de vista no es pot denominar com a tal, si no compta implicitament amb uns determinats parametres, el primer és la distancia, tot d'una tirada, no val fer el peregrinatge en cinc anys a 100 quilometres cada any, això són excursions no peregrinatge. El segon i molt important, és el mitjà de transport, peregrinar només es pot fer a peu, la resta de mitjans mecànics o motoritzats de cap manera poden ser utilitzats per una peregrinació, qui així ho cregui va molt equivocat, en tot cas que ho demani als peus de qualsevol peregrí autèntic, menció a part faré després dels ciclistes, sense voler generalitzar, vertadera lacra, mosca vironera pels sofrits caminants.

Per que sofrir?

Un home pot despleçar-se 1000 quilometres en una hora si va en avió, en un dia en cotxe, moto, tren, autocar, en uns deu dies en bicicleta. Per que estar un mes caminant, amb boffegues al peus, amb mal a totes les articulacions, sofrint, si el mateix camí es pot fer molt més fàcilmet?? La resposta no és fàcil, és més cadascú l'ha de trobar per ell mateix, hi ha qui es pensa que l'ha trobada, però segurament i baix el meu punt de vista, està completament equivocat. Només els escollits trobaran la resposta!!

Quan la trobes, abomines de tot el que no és purament caminar i fer vida peregrina. El vertader peregrí no pot entendre com hi ha qui enloc de portar la motxilla a l'esquena, lloga un taxi, tampoc s'explica el fet d'agafar trens i autobusos per no haber de caminar certs recorreguts. Evidentment tothom és lliure de fer el que vulgui, de la mateixa manera que jo som lliure de catalogar a un caminant com a peregrí, excursionista o torracollons!!!

Continuarà........................(To be continued).
Salutacions!!
Tomàs!!