dissabte, 10 de febrer del 2018

PAS DEL DIABLE-MINER-CAMÍ DES NINOT

La sortida prevista avui no és la que en principi estava prevista, emperò a vegades les circumstancies són canviants i s’ha de tenir la cintura suficient per saber modificar el que inicialment estava previst.
Hem sortit de davant la barrera que baixa del camí del Ninot situada al camí vell de Lluc a Pollença, el grup anava disgregat, començava a nevar i la part davantera s’ha passat la sortida que en direcció a Lluc surt a l’esquerra per enfilar cap el Pas del Diable, els de darrera si que han agafat bé la trajectòria, quan el grupet de davant s’ha adonat, ha tornat enrere, tot d’una començant el sender, en Tomàs a fet una mala passa i ha començat a donar voltes en diagonal, el bastó s'ha fet bocins, i providencialment n’Andreu l’ha aturat, tot ha acabat amb una pelada a la ma, i s’ha pogut continuar la marxa.
Els dos grups s’han ajuntat abans d’arribar al pas del Diable, el terreny completament nevat i gelat, que en condicions normals és moderat, s’ha convertit en difícil, molt relliscós, i hem hagut d’anar molt alerta, fins i tot qualcú ha posat les mans a llocs  que en altres circumstancies no hagués pogut posar, per salvar la situació.
Una vegada superades les banyes del diable, el vent, gelat, ens ha deixat com a estàtues, la neu corria com la sal, et petrificava. Hem assolit el Coll de Miner, i quan  alguns ja havíem passat la barrera de fusta ens han comentat que per darrera hi havia un problema greu, na Lau, havia extraviat un mòbil de darrera generació, valorat en 2000 €. L’han cercat amb l’ajuda den Lluís, però no l’han trobat, quan la situació ja semblava que no tenia solució, a instancies d’alguns membres del grup, s’ha decidit desfer el camí, en la forta ventada gèlida que feia per a realitzar una batuda de tot el grup seguint les passes damunt la neu. Semblava que no hi havia res a fer, el mòbil era blanc, damunt mig metre de neu, missió pràcticament impossible..............quan s’ha sentit”ja el tenc”, en Jordi, rastrejador d’objectes perduts en el seu temps lliure l’ha vist, cap ficat dins la neu de canto, aquest home te una visió de milana. S’ha fet una festa improvisada que després ha acabat en final feliç.
Tot plegat, el temps ens havia superat, ha estat en aquest quan el Vicepresident, ha a consellat no pujar al Puig Ca de Miner, ja que el cim no es veia per la neu moguda per la forta ventada de més de 100 q/h, i hem hagut de canviar la ruta, donant tota la volta al cim, passant per ses Cases de Miner.
Hem arribat a ses Cases de Miner sense cap problema i allà hem celebrat el 34 aniversari de na Xisca, hi ha hagut de tot, tres botelles de vi, cava, ensaïmada de crema cremada, xicolati valor, arròs brut i altres viandes. Menció especial que en Tomàs s'ha fotut en pel, damunt el gel, com es pot veure en les imatges. Hem brindat i hem seguit el nostre camí.
La següent fita era passar pel Coll de Fartàritx, hem trobat una barrera i una càmera que enfocava el pas de l’escaleta de fusta, volem agrair a l’amo de la finca, que hagi posat aquesta escaleta de fusta d’olivera tan ben feta i hermosa. En agraïment a l’escaleta alguns membres del grup, han saludat a la càmera, tant per davant, com per darrera, per si qualcú ens estava mirant, destacar la curiositat que hi hagi càmeres en territoris naturals oberts, pensàvem que això era més un tema de bancs i superfícies comercials, però visquem i coses veurem.
Hem baixat camí per avall i hem trobat un simpàtic corredor, que tot d’una a fet una gran amistat amb n’Andreu, fins i tot s’ha posat a córrer junts.
Hem agafat el sender per agafar el camí en baixada del Ninot, tot molt ben senyalitzat, amb unes microindicacions de recent incorporació al camí. En Tomàs ha promès un xocolati calent aquí veiés primer el Ninot, sa pena per la resta de membres és que l’ha vist ell primer, està fet un bon bergant.
Mencionar que na Xisca per a celebrar el seu cumple s’ha tirat a la neu 7 vegades, no se sap si voluntàriament o accidentalment.
Finalment hem acabat botant la barrera amb escaleta incorporada, al lloc a on havíem deixat els cotxes.
Assistents: Xisca,  Marina, Lluís, Artur, Jordi, Joana Maria, Manuel, Pedro, Lau, Andreu i Tomàs.
Mètode MIDE: 4444. Per tant la consideram Difícil +4




























PAS DEL DIABLE


























































































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada