TRADUCTOR


LLanos de Aigualluts

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

En aquest Blog, hom trobarà una mostra de les millors fotos de cada sortida que faig a la muntanya i/o a espais naturals i en ocasions una lleugera descripció dels fets.

No hi ha grans descripcions de rutes, ni mapes, ni consells, tot és pur entreteniment.

Es poden veure les fotos clickant sobre qualsevol d'elles, s'obre un desplegable i tot seguit, hom pot visualitzar-les a totes en format gran i seguides.

Hi ha traductor de tot el Blog i cerques per arxiu, de llocs, cercador i cronològic.

Hom es pot fer seguidor i rebrà en el seu correu les futures entrades.

Els textos qua acompanyen les fotos, poden ser reals o imaginaris, tot és relatiu i depén de com es vulgui entendre.

No hi ha pedagogia aquí, això ho deix pels entesos, jo no som més que un becari dels camins, un humanista eventual, un captador d'imatges i moments.

Els llocs visitats són bàsicament la Illa de Mallorca i els Pirineus, encara que es poden trobar altres indrets.

Mai les imatges, fan honor a la realitat de la muntanya, només serveixen de referència per si hom vol tenir una lleugera idea del que trobarà si visita un lloc mostrat en aquest Blog.

Són milers les hores dedicades i milers els quilometres recorreguts. Tot el material és propi, excepte algunes imatges que en algunes ocasions em cedeixen els meus acompanyants de forma desinteressada.

Totes les rutes d'aquest Blog estan realitzades sense utilitzar ni Track's ni GPS's, ni cap altra mitjan tècnic o digital. L'ús de mapa i en algunes ocasions indicacions que trob de persones que han fet les rutes són les eines emprades.

Salut i República !!


Puig Ca de Miner.

dissabte, 10 de febrer de 2018

PAS DEL DIABLE-MINER-CAMÍ DES NINOT

La sortida prevista avui no és la que en principi estava prevista, emperò a vegades les circumstancies són canviants i s’ha de tenir la cintura suficient per saber modificar el que inicialment estava previst.
Hem sortit de davant la barrera que baixa del camí del Ninot situada al camí vell de Lluc a Pollença, el grup anava disgregat, començava a nevar i la part davantera s’ha passat la sortida que en direcció a Lluc surt a l’esquerra per enfilar cap el Pas del Diable, els de darrera si que han agafat bé la trajectòria, quan el grupet de davant s’ha adonat, ha tornat enrere, tot d’una començant el sender, en Tomàs a fet una mala passa i ha començat a donar voltes en diagonal, el bastó s'ha fet bocins, i providencialment n’Andreu l’ha aturat, tot ha acabat amb una pelada a la ma, i s’ha pogut continuar la marxa.
Els dos grups s’han ajuntat abans d’arribar al pas del Diable, el terreny completament nevat i gelat, que en condicions normals és moderat, s’ha convertit en difícil, molt relliscós, i hem hagut d’anar molt alerta, fins i tot qualcú ha posat les mans a llocs  que en altres circumstancies no hagués pogut posar, per salvar la situació.
Una vegada superades les banyes del diable, el vent, gelat, ens ha deixat com a estàtues, la neu corria com la sal, et petrificava. Hem assolit el Coll de Miner, i quan  alguns ja havíem passat la barrera de fusta ens han comentat que per darrera hi havia un problema greu, na Lau, havia extraviat un mòbil de darrera generació, valorat en 2000 €. L’han cercat amb l’ajuda den Lluís, però no l’han trobat, quan la situació ja semblava que no tenia solució, a instancies d’alguns membres del grup, s’ha decidit desfer el camí, en la forta ventada gèlida que feia per a realitzar una batuda de tot el grup seguint les passes damunt la neu. Semblava que no hi havia res a fer, el mòbil era blanc, damunt mig metre de neu, missió pràcticament impossible..............quan s’ha sentit”ja el tenc”, en Jordi, rastrejador d’objectes perduts en el seu temps lliure l’ha vist, cap ficat dins la neu de canto, aquest home te una visió de milana. S’ha fet una festa improvisada que després ha acabat en final feliç.
Tot plegat, el temps ens havia superat, ha estat en aquest quan el Vicepresident, ha a consellat no pujar al Puig Ca de Miner, ja que el cim no es veia per la neu moguda per la forta ventada de més de 100 q/h, i hem hagut de canviar la ruta, donant tota la volta al cim, passant per ses Cases de Miner.
Hem arribat a ses Cases de Miner sense cap problema i allà hem celebrat el 34 aniversari de na Xisca, hi ha hagut de tot, tres botelles de vi, cava, ensaïmada de crema cremada, xicolati valor, arròs brut i altres viandes. Menció especial que en Tomàs s'ha fotut en pel, damunt el gel, com es pot veure en les imatges. Hem brindat i hem seguit el nostre camí.
La següent fita era passar pel Coll de Fartàritx, hem trobat una barrera i una càmera que enfocava el pas de l’escaleta de fusta, volem agrair a l’amo de la finca, que hagi posat aquesta escaleta de fusta d’olivera tan ben feta i hermosa. En agraïment a l’escaleta alguns membres del grup, han saludat a la càmera, tant per davant, com per darrera, per si qualcú ens estava mirant, destacar la curiositat que hi hagi càmeres en territoris naturals oberts, pensàvem que això era més un tema de bancs i superfícies comercials, però visquem i coses veurem.
Hem baixat camí per avall i hem trobat un simpàtic corredor, que tot d’una a fet una gran amistat amb n’Andreu, fins i tot s’ha posat a córrer junts.
Hem agafat el sender per agafar el camí en baixada del Ninot, tot molt ben senyalitzat, amb unes microindicacions de recent incorporació al camí. En Tomàs ha promès un xocolati calent aquí veiés primer el Ninot, sa pena per la resta de membres és que l’ha vist ell primer, està fet un bon bergant.
Mencionar que na Xisca per a celebrar el seu cumple s’ha tirat a la neu 7 vegades, no se sap si voluntàriament o accidentalment.
Finalment hem acabat botant la barrera amb escaleta incorporada, al lloc a on havíem deixat els cotxes.
Assistents: Xisca,  Marina, Lluís, Artur, Jordi, Joana Maria, Manuel, Pedro, Lau, Andreu i Tomàs.
Mètode MIDE: 4444. Per tant la consideram Difícil +4




























PAS DEL DIABLE


























































































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

VISITES

EXCURSIONS MÉS VISITADES

Arxiu del blog

M.I.D.E.

El mètode MIDE (Mètode de Informació d’Excursions), utilitza quatre paràmetres:

1/ Severitat del Medi.

2/ Orientació en l’Itinerari.

3/ Dificultat en el desplaçament.

4/ Quantitat d’esforç.

Cada un d’aquests paràmetres s’avalua entre i 1 i 5 punts, depenent de la dificultat, essent 1 el més fàcil i 5 el més difícil. Per tant una excursió donarà una suma en els seus quatre paràmetres de entre 4 i 20 punts totals. Seguint aquesta pauta, depenent de la suma dels punts totals i per fer més fàcil la comprensió en un simple cop d’ull he fet la següent llista de dificultat:

04 : MOLT FÀCIL

05 A 08 : FÀCIL

09 A 12 : MITJANA

13 A 16 : DIFÍCIL

17 A 20 : MOLT DIFÍCIL

Per facilitar encara més la comprensió, he afegit el terme “Plus” o “+”, per exemple si una suma 09 punts (2223) seria Mitjana +1, en canvi si sumés 12 punts (2343) també seria Mitjana, però +4.

L’amo d’es Psiquiàtrik.


SEGUIDORS