La ruta d’avui la iniciam
des de la Finca de Mortitx, per a on circulam quasi tot el dia, però també
entram una mica a la de Femenía.
En realitat l’excursió no
ha estat per anar a un lloc concret, si no visitar diversos llocs molt
interessants que hi ha per aquesta zona, essent el punt més llunyà de la
sortida, Sa Crivella.
Una vegada passat per Ses
Cases de Mortitx, anam cap a l’esquerra, a on estan situades les bodegues, una
mica després agafam el camí que també va cap a l’esquerra, deixant a ma dreta
el que indica “Refugi”, pel qual tornarem, per tant a partir d’aquí és a on obrim i tancarem més tard el cercle.
El primer que trobam molt
interessant en la nostra caminada, és el Pla de s’Ordial, i el magnífic camí de
ferradura que surt a la seva dreta, i que antigament comunicava les finques de
Mortitx i Femenía, l’empedrat és espectacular, i després el camí desapareix,
per tornar aparèixer en la zona de més amunt en alguns trams.
És a n’aquesta zona, quan
tenim la primera aparició animal del dia que va començar com un fet divertit i
graciós, però després es va embrutar, un ase quan ens va veure va venir cap a
nosaltres, molt simpàtic, simple i atent, però no ens deixava, es veu que devia
voler menjar, tant n’Humberto, com na Cati, al intentar avançar foren tomats
per l’animalet, a n’Humberto quasi li va caure damunt, en Lluís va quedar a
darrera i l’ase no el deixava partir, menys mal que trobàrem un lloc per a on
no podia passar i ens poguérem escapar.
Seguirem pujant cap a la
pista que passa per ses cases de Femenía, i tot d’una que agafàrem el camí ja
ens trobarem amb sa Font den Quelota, que està tancada, però es pot recollir
aigua, boníssima per un grifo.
El camí en pujada ens duria
a fer sa Volta al Puig caragoler de Femenía, però aquesta no era la fita del
dia, per tant quan arribàrem al Coll Ciuró, deixàrem el camí per la dreta, per
pujar al Puig de Ses Moles, una vegada arribats al cim, crestejarem una mica,
fent la segona cima del Puig, per després anar baixant , molt a prop de les parets, per anar a cercar el Forat del Puig de Ses Moles, conegut com a “S’ull de Deu”,
un espectacular forat, natural a on hi podrien caber alguns camions fàcilment.
Com que feia un fort vent
gèlid, decidirem una vegada visitat s’Ull de Deu, baixar una mica per a berenar,
amb la sort que trobàrem molt a prop a l’esquerra una balma que ens va permetre
estar molt a gust.
A partir d’aquí, venia la
part més complicada del dia, qui ha trepitjat aquesta zona, sap que és molt
salvatge, plena de grans roques, farcida de mates i carritxeres amb molt poques
fites, molt difícil seguir els senders, teniem que arribar a Ses Basses de
Mortitx, un altre Pla espectacular, com s’Ordial, ficat enmig del gran roquedal.
Tristament ens trobàrem amb una cabreta, molt jove, tenia una mala ferida, estava
viva, i sembla que la mare l’havia abandonat, no varem poder apreciar si la
ferida era per acció de un tir o accidental, ja que la deixaren , al lloc a on estàvem,
no teníem altra opció.
A poc a poc, anàrem trobant
la forma de baixar, hem de tenir en compte que hi ha unes grans parets que impedeixen
el pas, només es podria baixar amb cordes, aviat ja vérem el Pla de Ses Basses,
però quasi ens quedaria una hora de camí per arribar-hi.
Situats a SesBasses de
Mortitx, visitam el lloc que li dóna nom, una bassa tapada per una construcció,
de una gran bellesa, i partir tot d’una cap a Sa Crivella, un lloc
espectacular, un tall a les roques amb baixada a la mar vertical, també es precisen
cordes per poder baixar, nosaltres vàrem estar a la zona de dalt de Sa
Crivella, encara que en el darrer tram, un servidor, i per segona vegada en 15
dies va fotre de grufes, per una travelada, i el cosset va quedar una mica
colpejat i amb algunes ferides a les cames, es veu que amb l’edat m’estic
tornant molt esburbat.
Vàrem dinar dins sa
Crivella, per després el camí fins a Ses Basses de Mortitx, és un tram curt,
però molt complicat i perdedor, a partir de Ses Basses la cosa canvia, hi ha
una pista que duu fins Mortitx, passant pel Coll del Vent, aquest lloc roman
tancat durant el període Febrer-Juliol, per la nidificació del Voltor Negre.
Finalment arribàrem a
Mortitx, amb una pluja fina, 8 hores justes amb aturades, 18 quilometres de
marxa, i un desnivell acumulat de uns 600 metres.
Assistents: Cati, Humberto,
Lluís i Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada