Qui no té cap, ha de tenir cames !! Avui hem
deixat els cotxes al Camí vell de Lluc a Pollença, a l’alçada de la sortida del
camí des Pujol, per a on teníem previst tornar, ja que la nostra ruta avui era totalment
circular, i l’arribada era a n’aquest punt.
Hem agafat el camí, cap a Lluc, durant alguns
quilometres, fins que hem arribat a un lloc que hi ha una fita per sortir del
camí, a ma esquerra, una mica després hi ha una balma i un portell, com a punt
de referència.
Ara ja sí deixàvem la part còmode del dia per
anar per amunt, per un sender una mica perdut a estones que travessa dues
rossegueres, i que té com a referència les banyes que ja es veuen de baix del
pas del Diable, un dels passos més guapos de la Serra de Tramuntana.
En arribar al pas, i com avui venien algunes
persones amb una mica de vertigen hem extremat les precaucions per poder
assolir el pas sense cap problema, hi ha un punt una mica delicat, la resta és
bo de dur.
Ja a n’aquesta alçada el vent, quasi huracanat,
ens despentinava contínuament, no hi havia manera de sortir a les fotos amb una
bona presència, a mesura que hem anat pujant, ja no era només un problema
estètic, sinó que hem tengut que anar molt alerta a no caure per la seva força,
l’anècdota ha estat que a a na Cati, quan es posava el tallavents, la força del
vent i la prenda han fet que el vent la mogués tres metres i ha quedat penjada
damunt un garrover, l’hem poguda baixar i sense altra circumstancia hem
continuat la ruta.
Hem anat seguit per amunt, per finalment arribar
al Coll de Fartàritx, a on hi ha un botador, des d’on surt un camí que va cap a
Miner i arriba a Campanet, però nosaltres no hem botat, hem anat donant la
volta a la xarxa metàl·lica al costat de les parets verticals de la muntanya,
per anar a cercar el passet que ens deixaria a prop del cim del Puig de Ca, és
l’anomenat pas de n’Agustí o de Ses Perdius.
Ja a dalt retrocedim una mica, per anar a cercar
la punta oest del Puig de Ca, a davant ens queda la Mola del Puig Tomir, des d’aquí
quasi tenim a la vista tot el que ens resta del dia, ja que estam en el punt
més alt de la diada muntanyera.
El terreny no és massa complicat, però el vent
sí que ho complica,j a que facilita les caigudes, després de fer la punta oest
del Puig de Ca, ens ve una baixada, no acabam de trobar el sender bo i ens
complicam la vida una mica per rossegueres i altres herbes, fins que finalment
arribam al Coll de Miner, una barrera amb botador i una càmera ens indica que
estam en terres privades amb dret de pas.
Som gent civilitzada i enlloc d’anar cap a les
cases, ja que no volem molestar a ningú, sortim de la via tradicional per anar
per damunt la carena, per tant assolim, Es Moletó i Sa Moleta, sempre tenim com
a referència una paret mitjancera, actualment amb un filferro nou, tot el vell
està tirat a terra, no crec que sigui bona tanta ferralla per la muntanya!!
Des de Sa Moleta, baixam al petit coll que hi ha
entre aquesta i sa Cuculla, a on precisament hi ha el Pas de S’All, que més
tard utilitzàrem per baixar, des del coll en pocs minuts arribam a sa Cuculla
de Fartàritx, un cimet preciós, i com és el darrer del conjunt, permet tenir
una vista única sobre les badies de Pollença i Alcúdia.
Darrera el cim, trobam un lloc a on el vent hi
pega molt poc, i aprofitam per dinar-hi. Avui per cert ha estat un festival
gastronòmic, destacant les galetes de civada de na Cati, el vi den Pedro, la
xocolata negra den Juan, les herbes de na Marga, els rosegadors de na Marga
Monteiro, el cafè rebentat den Tomàs, la lletuga de na Nataly i el Quixé Lorraine
de n’Humberto.
Després de dinar encara ens restaven dos petits
llocs molt interessants per veure, el famós Pas de s’All, avui molt fàcil, ja
que estava completament eixut i després el camí des Pujol, que alberga l’espectacular
Ninot, que també li dóna nom, avui ha guanyat el premi na Marga, que ha estat
la primera en veure-lo, per tant li correspon un vespre gratuït a qualsevol
parador de les espanyes, que abonarà el Tresorer del Grup, quan ingressi
qualque taxa, de moment estam a zero.
En definitiva, ruta circular de uns 15
quilometres, amb un desnivell acumulat de uns 1000 metres i un temps comptant
aturades de 7 hores i mitja.
Assistents: Cati, Marga Duran, Nataly, Marga
Monteiro, Humberto, Juan, Pedro i Tomàs.
Mètode MIDE: 3443. Per tant la consideram DÍFICIL
+2
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada