“Els grans conflictes són insolucionables, ja
que involucren veritats i principis absoluts que no admeten compromís”.
Efectivament com diu la famosa dita de n’Isaia Berlin, no cerquem solucions
allà on no n’hi ha.
Avui la nostra sortida ha arribat una mica de
rebot, ja que el que subscriu, a causa de moure un moble, ha patit els darrers
dies una lumbàlgia, al estar previst per avui una sortida molt complicada, el
sentit comú va fer canviar els plans i fer aquest sortida més senzilla.
Hem fet una circular des de l’Ermita de la
Victòria, passant per sa penya Roja, Atalaia d’Alcúdia, camí des Coll Baix i
finalment tornar a l’Ermita.
Un recorregut sense gaire complicacions, però
que ofereix unes vistes espectaculars sobre les badies d’Alcúdia, Pollença i
Cap Pinar.
No descriure la ruta, ja que és molt f¡acil i
transitada, en tot moment va per camins amples i senders ben marcats per
indicatius de fusta. Si que faré una crítica als passamans que es varen
instal·lar fa uns anys, actualment en condicions penoses, tirats a terra i
podrits, no crec que costi tant mantenir el que es col·loca a la muntanya, dóna
una sensació de deixadesa absoluta.
La zona fins a Sa Talaia molt transitada, en
canvi el camí per baixar al Coll Baix, tot per nosaltres avui. Destacar les
dues cabres que hi ha a dalt de sa talaia que són molt simpàtiques i que ja
formen part del paisatge, es veu que s’alimenten dels visitants que pugen al
cim.
Hem dinat al costat del Refugi del Coll Baix,
dotat amb uns bancs i taules, amb un bon sol, i finalment hem agafat el camí
que ens duria al Campament de la Victoria, abans d’arribar hi ha un desviament
que et deixa a l’Ermita, que és a on teníem els cotxos.
Ja hem trobat el bar tancat i ens hem dirigit a
Alcúdia a fer el final feliç. Per tant ,
ruta circular de uns 15 quilometres i un desvivell acumulat de uns 400 metres.
Assistents: Joana, Cati, Pedro i Tomàs.
Mètode MIDE: 2223. Per tant la consideram MITJANA
+1
 | 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada