La ruta d’avui ha estat per
gentilesa del Gerent del Verderol-Extrem, i hi han assistit membres del Pinyoll
vermell i un servidor del Peus de Pork.
Hem deixat els vehicles a
Deia, als aparcaments habilitats per tal eventualitat, i hem cercat la sortida
del poble, al costat de l’hotel de luxe La Residencia. Sortir de Deia actualment
per pujar a certs passos és una tasca difícil, ja que cada vegada hi ha més xalets
que tallen els accessos.
A poc a poc hem anat remuntant
a estones per senders fitats i altres pels bancals esbucats, fins que hem
arribat a un punt clau que ja coneixíem d’altres ascensions, una caseta de
pedra. A partir d’aquí tot ha estat bufar i fer ampolles, ja que hem seguit el
sender, hem passat per una altra caseta i ara ja en forta pujada i dins un
comellar hem arribat a un carro molt antic, que és un altre punt de referència
que ja teníem al cap. Ens hem fet la foto de rigor al costat del carro i hem
seguit pel comellar, fins que hem sortit a una pista molt ample, de les moltes
que hi ha per la zona.
Hem agafat cap a la dreta,
hi havia un arbre gran caigut sobre la pista, al cap de una estona hem
continuat per un sender sempre guanyant alçada, fins que ens hem situat, just
davall de la gran fita del dia, el conegut Pas d’en Marc.
El pas consta de tres parts
diferenciades, la primera guanya un escaló amb una escala de ferro, i després
ja hi ha els cables que serveixen per assegurar-se. Es passa per damunt un
petit promontori i tenim la segona part, una paret bastant vertical que també
disposa de un cable horitzontal. Es passa sense cable per una espècie de
torrentera amb una gran caiguda i s’entra a la tercera part, amb dos cables i
una zona intermèdia sense, la sortida del pas, espectacular, per una paret
quasi vertical amb una gran caiguda a darrera.
El pas s’ha de dir que
assegurat és molt bo de fer, evidentment per persones que no tenguin vertigen.
En sortit del pas, ens hem
tret els arnesos i en forta pujada hem anat fins el puig de Sa Galera, també
conegut com Es Vedell. L’hem assolit per un passet que hi a l’esquerra i que
guanya una paret una mica vertical.
Havíem sortit tranquils,
però algunes telefonades i missatges al mòbil ens han alertat que la situació del
Coronavirus s’estava embrutant per moments i que segurament en les properes
hores o dies, es prendrien mesures dràstiques. Tot plegat, ha donat meu a
converses d’alta muntanya i no sabíem si davallar o quedar-nos uns dies per la
zona alta de Tramuntana. Finalment hem decidit davallar cap a Deia, ara pel
camí que va cap a Soller i que passa pel Puig del Moro.
En arribar a una paret de
partió, que disposa de una senyalització molt antiga, hem canviat el sender per
anar baixant cap el poble de Deia. Finalment hem tornat a la pista ample que havíem
agafat abans i hem baixat pel mateix sender que passa pel carro i les casetes
de pedra.
El final hem baixat per un
camí ample, de tants que els veïns han fet seus i els han tancat amb barreres, encara
que aquest d’avui disposa de una petita drecera senyalitzada amb un moneot vermell que et deixa a prop de l’esmenta’t
hotel La Residencia.
Hem decidit que després de
una jornada com la d’avui i amb uns esdeveniments socials i epidèmics tan greus,
no tenia que mancar el final feliç habitual a un bar de la zona, per tant hem
anat fins el bar sa Font de Sa Creu.
En definitiva, ruta
semicircular de uns 12 quilometres, amb un desnivell acumulat de 800 metres,
realitzada en 7 hores comptant aturades i discussió acadèmica.
Assistents: Marga, Pere,
Manolo, Biel i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada