Davant l’imminent entrada
de l’estat d’alarma i al no saber quines conseqüències pot arribar a tenir, he
decidit en bon dissabte, fer una sortida per la vall de Coanegra.
He deixat el cotxo just
davant ses cases de Son Torrella, per agafar el camí uns metres després que entre
a la vall de Coanegra, un senyal avisa que qualsevol cotxo deixat en el camí, serà
retirat per la grua, jo havia entrat abans al camí, però no hi ha cap
possibilitat de deixar el vehicle una mica més endavant, unes grans roques
impedeixen poder deixar el cotxe a qualsevol lloc d’aquest camí.
En primera instància la
pista està asfaltada, fins que s’arriba a un portell amb una barrera oberta que
està senyalitzat que Orient està a dues hores i quart. He seguit pel camí,
passant per diverses cases, una d’elles, abans de Son Pou, Can Morei,
actualment està en venda. En arribar a Son Pou, el camí es talla i s’ha de
passar per la dreta, hi ha una petita barrera metàl·lica, sense pany.
En camí contínua igual d’ample
que abans de passar ses cases, hi ha una balma, amb una indicació que millor no
aturar-s’hi per possibles despreniments. Al poc de passar la balma he deixat el
camí per l’esquerra, començant així el cercle del dia d’avui.
Un fantàstic sender va
pujant fins els camins de Sa Comuna de Bunyola. En arribar a dalt, a un camí
ample, s’ha d’anar cap a la dreta, però tot d’una ve una bifurcació, per anar
cap Es Picó, que és la principal fita d’avui, es pot anar tant per una com per
l’altre.
Jo avui, he agafat la de l’esquerra,
tot d’una ve una altra bifurcació, després de un depòsit d’aigua, ara he agafat
la de la dreta, que va cal el Coll de s’ arboçar, que passa entre el Penyal d’Honor
i Es Picó.
El camí en una estona passa
a sender i ja a prop del Coll hi ha una nova bifurcació, ara s’ha d’agafar la
de la dreta, que baixa una bona estona, per situar-nos just davall d’Es Picó.
Des del coll és inviable anar cap el cim, ho vaig intentar fa uns anys i no hi
ha manera.
El sender baixa bastant,
fins que es creua amb el camí que abans he comentat que també es podia agafar.
Ara es tracta d’anar cap el petit sender que surt a l’esquerra, fitat i que
segueix la línia d’Es Picó per baix, fins que ens situam en un lloc que les
fites ens indiquen que ja podem pujar, si pujam abans ens trobarem amb parets inaccessibles.
Un cop arribal a la cresta,
hem de retrocedir per dalt, per anar fins el cim, s’ha de fer una grimpada i al
poc estam en la punta, marcada amb una gran fita, amb excel·lents vistes sobre
la vall d’Orient, la Serra d’Alfàbia, el Penyal d’Honor i una bona part de Tramuntana.
He retrocedit fins la
grimpada citada i he anat a cercar una referència que tenia, que és la de una
paret seca, he tengut que baixar bastant per la cresta i finalment he trobat la
paret, fa uns anys havia baixat directament al torrent, a lo “bruto”, avui ho
volia fer pel sender més oficial.
He passat com he pogut la
paret, ja que hi ha un filferro damunt i ara ja només es tractava d’anar
baixant per un bosquet de pins i anar guanyant els bancals, fins que he arribat
a les runes que hi ha a l’entrada dels Freus.
No he visitat els Freus, ja
que tenia una paella que m’esperava i anava just de temps, de totes maneres,
poca aigua duia avui el torrent, estava sec.
He anat novament cap a son
Pou, a on en deixar el sender i tornar agafar el camí ample he tancat el cercle
que havia iniciat unes hores abans.
A n’aquest tram, he trobat
molta gent, que fugia de la civilització, m’ha saludat en Pep Toni, que em
coneixia del món excursionista.
En definitiva, ruta semi
circular de uns 18 quilometres, amb un desnivell acumulat de uns 800 metres,
realitzada en 5 hores i 40 minuts, avui pràcticament sense aturar.
Assistent: Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada