Avui bàsicament he sortit a provar les botes noves que vaig adquirir fa uns dies, tenc previst un viatge proper, a Gredos i ja m’agradaria dur-les una mica domades.
M’he dirigit a Alaró, anant a aparcar a baix del Puig d’Alaró, a on normalment molta gent aparca per pujar al castell i altres rutes de la zona, per agafar el camí de Solleric, marcat com a quasi tots els camins de la Serra com a GR-221.
He passat per ses cases de Solleric i he continuat fins que en un moment determinat, i després de passar per un portell, el camí es bifurca, cap a la dreta el GR, cap a l’esquerra, més ample, cap indicació.
Per tant, seguim cap a l’esquerra, alguns llocs a on hi ha els artilugis per a caçar tords, podem trobar als costats del camí, fins que finalment, arribam al punt de referència, una caseta que curiosament està tancada amb vidres a les portes.
Hem d’agafar, el camí que segueix per l’esquerra de la caseta, fins que arribam a un cul de sac, ara es tracta d’anar pujant, sense traça per a on trobem les millors passes, ben aviat trobam un antic aljub, això vol dir, que anam bé.
Passat l’aljub, i sempre pujant, trobam alguns corredors que ens facilitan el trànsit, de la mateix manera que trobam zones amb un bons pendents, ens hem d’ajudar amb les mans per a progressar bé.
Passada la zona amb més pendent, sortim a una més planera, ja podem intuir el puig d’Amós que ens queda a ma dreta, efectuam el darrer tram, la zona més alta del puig, no és una punta convencional, està plena de pins, però podem anar al costat est, a on podem gaudir de unes bones vistes sobre el Puig Major i tots els puigs elevats de la zona.
Després de uns minuts, prosseguim la marxa, ara cap a l’oest, tenim a la vista el Puig de sa Font Fresca, vist des d’aquest punt, una gran roca vertical, passam per la zona intermitja, amb molt de càrritx, la millor referència és anar al costat de una paret seca, trobam una antiga barraca, actualment plena de pedaços, habilitada pels caçadors, un espectacle horrorós enmig de la natura.
Passam pel costat dret del cim, per cercar poder pujar per la part posterior, molt més factible, en qualsevol cas, tenim que posar mans, per a poder arribar a dalt. Aquí amb les vistes absolutament netes, podem gaudir de tot l’entorn i de les grans elevacions de Tramuntana Central.
Al costat de la fita cimera, formada per un petit pont de pedres, a on han situat un betlemet, dins una peça de fang, trobam una creu tallada a la roca, emblema d’aquest cim.
Per baixar, hem de fer-ho pel mateix lloc de pujada i agafar la referència de ses Cases de Solleric, que podem observar en la llunyania, al poc, entram dins un comellar, farcit com tota la serra d’arbres caiguts que dificulten el trànsit. En qualsevol cas anam trobant sitges que ens demostren que aquesta zona fou lloc de treball i a més a més algún marget, ens indica que hi havia un camí.
Abans d’arribar a la vall, el camí queda una mica més evident, però molt difuminat, he sortit a una cova, desconec el nom, però una senyalització indicava que sense permís no s’hi pot accedir, quines coses !!
He passat els filferros per un lloc foradat, supòs que és per a on passen els que van, amb permís, a la cova, per arribar per un camí ample a ses Cases de Sólleric, tancant el cercle i seguint pel GR, fins a l’aparcament.
En resum, ruta semi circular de 16,5 kilometres de distància. amb un desnivell positiu de 700 metres, realitzada en sis hores i quart, comptant aturades.
Mètode MIDE: 3453. DIFÍCIL +2
