TOSSALS VERDS

Pujar al Tossals Verds, sempre és agraït, és una pujada dura, i que es pot fer des de Son Ordines, a prop de Lloseta o des de l'embassament de Cúber, per Sa Canaleta. En aquesta ocasió la sortida s'ha fet de Son Ordines. Es camina pel costat del torrent una estona per un camí mig asfaltat, que a ratos te uns pendents molt forts, en poc més de mitja hora s'arriba al Refugi, sempre ple de diumengers, els caps de setmana, des del refugi, surten tres vies, en aquesta ocasió escollim la de la font, que es la que està a l'esquerra. En uns deu m minuts arribam a una font, on hi ha assagut un individu que barena de esqueixada de bacallà. La propera fita són ses cases vellas, on agafam el camí únic que ens portara en primer lloc al desviament de la Font del Noguer, camí de Lluc i poc després a la pujada al cim, la pujada passa per un bosquet d'alzines i després quan acaba, ens trobam amb la presència del Pug Major, insolent just davant nosaltes.
A l'editor d'aquest blog, li pega en aquests moments una baixada de sucre, i abans de poder arribar a dalt s'ha d'aturar i menjar-se un platan, pocs minuts després arriba a dalt, a 1115 metres d'alçada, poca broma.
La baixada és bona de fer, en el camí hi ha molta fauna, sobretot banyuts i ases. Per tornar s'agafa el camí de l'esquerra en la direcció de cara, en un creumanet que també hi ha un camí que va a Mancor, és una mica més llarg, però manco pedregós. El darrer tram , és el mateix de pujada, pel camí asfaltat, hi ha alemanys, uns cunyats i un parell d'al·lotes culones. En total han estat una mica més de quatre hores i mitja de caminar, amb dues aturadetes de uns set mints cada una. Avui publicaré la dieta, en ruta: Dos platans de Colòmbia, dues barretes de cereals amb xcolata, marca Eroski i un litre i mig de te amb melicotó, marca Nestea.