L’excursió d’avui ha estat proposada i
organitzada pel Grup Verderol Extrem que només fa rutes de dificultat 5 sobre
5, i la qual he estat convidat a assistir. No només ha estat una ruta molt
difícil, ha estat molt complicada, i és d'aquestes que no se obliden en anys.
Com que la ruta acaba en un lloc i comença en un
altre, ens hem vist al nuu de sa corbata a on hem deixat un cotxe, per després
partir cap el restaurant d’Escorca, a on hem deixat altre cotxe i des d’on hem
efectuat la sortida, per la via clàssica que baixa al Torrent de Pareis.
Baixada sempre feixuga, però ja de sobra
coneguda, i que es sol fer acompanyat de molta gent, ja que segurament és una
de les excursions més conegudes de Mallorca. Però el Torrent avui no era la
nostra meta, en teníem dues, i passat l’Entreforc i el primer dels passos del
Torrent, hem anat a cercar la primera del dia, que no era altra que la Cova del
Soldat Pelut, coval aeri, penjat a la paret dreta en direcció a la mar i que
hem vist moltes vegades.
La pujada no te una via clara, per tant hem
seguit alguna fita, però més que res hem anat pujant per allà a on la intuïció
ens deia, no sense grans problemes, en un moment determinat el que subscriu ha
fet el que mai s’ha de fer a la muntanya i es passar un pas molt exposat sense
saber que hi ha a l’altre costat, el problema ha estat que després el continuar
era molt delicat i el tornar enrere encara ho era més, el primer incident del
dia s’ha solucionat en forma de rescat, ja que els altre tres companys m’han
tengut que tirar una corda per poder sortir de l’embull, però no hi havia llocs
fiables a on fermar-la i s’ha hagut de fer una bona feina en equip.
Seguidament hem pogut continuar i hem aprofitat
la Cova per dinar. Havíem pensat que la
pujada havia estat molt complicada per no
seguir el camí adequat, emperò la baixada, no ho ha estat menys, la xafogor
feia que a cada passa les gotes de suor ens baixessin pel cos i en tot moment teníem
les timbes ben presents, ens hem passat una mica i encara que teníem el cau del
Torrent molt a prop el pendent no ens hi deixava arribar, ha estat en aquest
moment quan hem sentit els crits de na Nataly, que ha relliscat amb la sort que
un arbre la aturada, això sí amb un fort cop i els calçons ben foradats,
finalment hem pogut baixar, en el Torrent ja no hi passava ningú, el silenci
era meravellós.
Hem anat a cercar la segona gran fita del dia, i
tots hem pensat el mateix, que la Cova del Soldat Pelut, ha estat de una
dificultat molt superior a l’esperada, segurament, per això no hi puja molta
gent. Just creuar el Torrent, hem vist una de les flexetes vermelles que
indicaven la pujada al Pas de s’Argolla, no té pèrdua ja que s’ha d’anar pujant
fins que al final del penya-segat es tanca i hi ha el pas, la veritat és que
després del que havíem fet abans, la pujada ens ha semblat fàcil, així i tot
hem tengut el tercer incident del dia, quan en una roca plana, n’Humberto ha
relliscat i ha ant per avall uns metres, en Manolo l’hi ha posat la ma, però s’ha
aturat a un replà sense més conseqüències, però amb un bon susto.
Poc després hem arribat al pas, conegut per les
seves dues argolles de ferro i en les quals hi ha una corda que ajuda a superar-lo.
NO és un pas excessivament difícil, però aih senyors, la sortida es fa
pràcticament damunt el buit del torrent, si tens vertigen i mires, està perdut
i el que subscriu, com els que coneixen saben pateisc aquest problema, he
passat el darrer, sense mirar aferrant fort la corda.
Una vegada superat el pas, et queda un bon bocí,
per un terreny molt complicat, que està ben fitat i que en s duria a veure un
gran fenomen geològic, que és com una ensaïmada gegant inserida en les roques.
Les forces ja havíem minvat molt, la pèrdua de líquids era molt elevada, però
la moral era molt alta encara.
Feia poques setmanes que havia anat a fer Ses Mamelles, per tant sabia que quan arribàvem
a un collet només ens restava mitja hora per arribar al nuu de sa corbata, hem
fet la darrera aturada i tots quatre hem begut els darreres centímetres cúbics
d’aigua que dúiem, en aquests moment la suor m’havia ja empapat el 100% de la
roba i tenia els ulls irritats de tant eixugar-me.
El darrer bocí encara ens depararia un petit
incident, en Manolo, s’ha aferrat a una gran roca, d’aquestes que semblen
inamovibles i l’hi ha anat cap a ell, provocant una caiguda, que no ha tengut
cap conseqüència.
Hem arribat al nuu de sa corbata, i hem anat a
fer el final feliç al restaurant d’Escorca a on sempre ens tracten molt bé,
cerveses i Aquarius a rompre. Tots quatre, hem coincidit en l’extrema
dificultat del que havíem realitzat, estam acostumats a passos difícils, a
terrenys complicat i a jornades molt llargues, i tot plegat hi ha estat avui, a
més amb l’afegit de una gran calor húmida.
El tems emprat avui ha estat de una mica més de 8 hores comptant les aturades.
El tems emprat avui ha estat de una mica més de 8 hores comptant les aturades.
Assistents: Nataly, Humberto, Manolo i Tomàs.
Mètode MIDE: 4554. Per tant la consideram MOLT
DÍFICIL +2
Torrent des Boverons |
Cova des Soldat Pelut |
Es General dins sa Cova |
Aturada a s'Entreforc |
Retrospectiva de la Cova des del Pas de s'Argolla |
Pas de s'Argolla |
Assolint el Pas |
Tram superior del Pas |
Argolles del Pas |
Vista superior del Pas |
Un petit descans després de fer el Pas |
Ensaïmada geològica |
Es gerent del Verderol Extrem pregant als Déus. |
FOTOS SEGÜENTS EFECTUADES PER EN MANOLO:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada