dissabte, 8 de setembre del 2018

COVA DES SOLDAT PELUT/PAS DE S'ARGOLLA

L’excursió d’avui ha estat proposada i organitzada pel Grup Verderol Extrem que només fa rutes de dificultat 5 sobre 5, i la qual he estat convidat a assistir. No només ha estat una ruta molt difícil, ha estat molt complicada, i és d'aquestes que no se obliden en anys.
Com que la ruta acaba en un lloc i comença en un altre, ens hem vist al nuu de sa corbata a on hem deixat un cotxe, per després partir cap el restaurant d’Escorca, a on hem deixat altre cotxe i des d’on hem efectuat la sortida, per la via clàssica que baixa al Torrent de Pareis.
Baixada sempre feixuga, però ja de sobra coneguda, i que es sol fer acompanyat de molta gent, ja que segurament és una de les excursions més conegudes de Mallorca. Però el Torrent avui no era la nostra meta, en teníem dues, i passat l’Entreforc i el primer dels passos del Torrent, hem anat a cercar la primera del dia, que no era altra que la Cova del Soldat Pelut, coval aeri, penjat a la paret dreta en direcció a la mar i que hem vist moltes vegades.
La pujada no te una via clara, per tant hem seguit alguna fita, però més que res hem anat pujant per allà a on la intuïció ens deia, no sense grans problemes, en un moment determinat el que subscriu ha fet el que mai s’ha de fer a la muntanya i es passar un pas molt exposat sense saber que hi ha a l’altre costat, el problema ha estat que després el continuar era molt delicat i el tornar enrere encara ho era més, el primer incident del dia s’ha solucionat en forma de rescat, ja que els altre tres companys m’han tengut que tirar una corda per poder sortir de l’embull, però no hi havia llocs fiables a on fermar-la i s’ha hagut de fer una bona feina en equip.
Seguidament hem pogut continuar i hem aprofitat la Cova per dinar.  Havíem pensat que la pujada havia estat molt complicada per  no seguir el camí adequat, emperò la baixada, no ho ha estat menys, la xafogor feia que a cada passa les gotes de suor ens baixessin pel cos i en tot moment teníem les timbes ben presents, ens hem passat una mica i encara que teníem el cau del Torrent molt a prop el pendent no ens hi deixava arribar, ha estat en aquest moment quan hem sentit els crits de na Nataly, que ha relliscat amb la sort que un arbre la aturada, això sí amb un fort cop i els calçons ben foradats, finalment hem pogut baixar, en el Torrent ja no hi passava ningú, el silenci era meravellós.
Hem anat a cercar la segona gran fita del dia, i tots hem pensat el mateix, que la Cova del Soldat Pelut, ha estat de una dificultat molt superior a l’esperada, segurament, per això no hi puja molta gent. Just creuar el Torrent, hem vist una de les flexetes vermelles que indicaven la pujada al Pas de s’Argolla, no té pèrdua ja que s’ha d’anar pujant fins que al final del penya-segat es tanca i hi ha el pas, la veritat és que després del que havíem fet abans, la pujada ens ha semblat fàcil, així i tot hem tengut el tercer incident del dia, quan en una roca plana, n’Humberto ha relliscat i ha ant per avall uns metres, en Manolo l’hi ha posat la ma, però s’ha aturat a un replà sense més conseqüències, però amb un bon susto.
Poc després hem arribat al pas, conegut per les seves dues argolles de ferro i en les quals hi ha una corda que ajuda a superar-lo. NO és un pas excessivament difícil, però aih senyors, la sortida es fa pràcticament damunt el buit del torrent, si tens vertigen i mires, està perdut i el que subscriu, com els que coneixen saben pateisc aquest problema, he passat el darrer, sense mirar aferrant fort la corda.
Una vegada superat el pas, et queda un bon bocí, per un terreny molt complicat, que està ben fitat i que en s duria a veure un gran fenomen geològic, que és com una ensaïmada gegant inserida en les roques. Les forces ja havíem minvat molt, la pèrdua de líquids era molt elevada, però la moral era molt alta encara.
Feia poques setmanes que havia anat  a fer Ses Mamelles, per tant sabia que quan arribàvem a un collet només ens restava mitja hora per arribar al nuu de sa corbata, hem fet la darrera aturada i tots quatre hem begut els darreres centímetres cúbics d’aigua que dúiem, en aquests moment la suor m’havia ja empapat el 100% de la roba i tenia els ulls irritats de tant eixugar-me.
El darrer bocí encara ens depararia un petit incident, en Manolo, s’ha aferrat a una gran roca, d’aquestes que semblen inamovibles i l’hi ha anat cap a ell, provocant una caiguda, que no ha tengut cap conseqüència.
Hem arribat al nuu de sa corbata, i hem anat a fer el final feliç al restaurant d’Escorca a on sempre ens tracten molt bé, cerveses i Aquarius a rompre. Tots quatre, hem coincidit en l’extrema dificultat del que havíem realitzat, estam acostumats a passos difícils, a terrenys complicat i a jornades molt llargues, i tot plegat hi ha estat avui, a més amb l’afegit de una gran calor húmida.
El tems emprat avui ha estat de una mica més de 8 hores comptant les aturades.
Assistents: Nataly, Humberto, Manolo i Tomàs.
Mètode MIDE: 4554. Per tant la consideram MOLT DÍFICIL +2






Torrent des Boverons














Cova des Soldat Pelut













Es  General dins sa Cova











Aturada a s'Entreforc













Retrospectiva de la Cova des del Pas de s'Argolla


Pas de s'Argolla






Assolint el Pas



Tram superior del Pas

Argolles del Pas

Vista superior del Pas



Un petit descans després de fer el Pas




Ensaïmada geològica






Es gerent del Verderol Extrem pregant als Déus.




FOTOS SEGÜENTS EFECTUADES PER EN MANOLO:






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada