La ruta d’avui s’ha desenvolupat en el Parc natural Posets-Maladeta,
que ostenta la màxima concentració de cims superiors a 3000 mts. del Pirineu.
He anat fins La Besurta amb el cotxo, a partir del 11 de setembre
s’hi pot passar, tot l’estiu només estan autoritzats el autobusos, en bon
dilluns no hi havia massa cotxes a l’aparcament.
He agafat el camí que va a Aigualluts i al cap de uns deu
minuts m’he desviat cap al Refugi de la Renclusa, és el mateix camí que puja a
la via més utilitzada per pujar a l’Aneto.
En arribar al refugi, he creuat el riu, deixant el GR, que
arriba al refugi de cap de Llauset, el camí al costat del riuet es pot fer per ambdós
costats, fins que en pujada s’arriba a l’Ibón de Paderna.
A parir de l’Ibón de Paderna, comença el caos, unes roques
de dimensions descomunals, es posen enmig del camí, s’han d’anar passant per
damunt, com una cabra loca, ben alerta a no fotre dins un forat entre les
roques.
Passat el caos, comença la gran pujada a vegades per sender,
a vegades damunt roques, es va guanyant desnivell, i es van visionant tot una sèrie
de cims, en primer lloc el Pico de Paderna, després la Tuca Blanca de Paderna,
i al costat invers el massís de la Maladeta, el Pico Mir i el Pico Sayo.
Alguns “neveros” que en cap moment m’han impedit poder pujar
sense usar crampons, és veritat que no he trobat el pas a la primera, m’he
desviat massa cap el cim, he tornat enrere hi he agafat una de les terrasses
que donen accés al coll, possiblement el moment més delicat de la ruta, quan he
arribat a dalt, he seguit per la cresta, trobant alguns passis delicats,
ja que en els costats hi havia el buit,
he arribat a dalt i he vist que el cim encara requeria de un darrer esforç
final, per una cresta força delicada, he deixat la motxilla i he fet el cim,
tornant a l’avantcim per menjar una mica de fruita i un combinat de fruits
secs.
Estava una mica mosquejat per la dificultat que ge tengut en
arribar a dalt, ja sabem que sempre és més delicat baixar que pujar, però he
trobar una via molt fàcil, que m’ha deixat al coll sense problema, és veritat
que una altra vegada el tram per baixar fins el roquedal, ha estat complicat,
una altra terrassa molt empinada i amb poques preses.
Finalment he agafat el sender bo de baixada i aquí ha estat
quan he vist a al primera persona del
dia, un caminador solitari com jo, amb el que hem creuat unes paraules de
cortesia. És una gran sort l’obsessió per pujar certs cims com l’Aneto, que
deixen a la gran majoria de pujades orfes de personal, amb el gran avantatge
que això suposa pels caminadors que no volem masses.
La baixada molt divertida, botant de roca en Roca i tir per
que me toca, fins que he arribat a l’Ibón de Paderna, a on he fet una aturada
tècnica, ja només em restava el camí passant per la Renclusa i arribar a la
Besurta.
En total han estat quasi 8 hores amb un desnivell acumulat
de uns 1300 mts, assolint l'alçada de 3118 mts.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 3444. Per tant la consideram DIFÍCIL +3
 |
CUCA MOLLA |
 |
REFUGI DE LA RENCLUSA |
 |
IBÒN DE PADERNA |
 |
FANTÀSTIC |
 |
TUCA BLANCA DE PADERNA |
 |
PICO DE ALBA |
 |
PICO SALVAGUARDIA I PORTILLÓN DE BENASQUE AL FONS |
 |
DIENTE DE ALBA I MUELA DE ALBA |
 |
CANAL DE PUJADA |
 |
CANAL DE PUJADA DES DE DALT |
 |
VISTA SUPERIOR DEL PICO DE PADERNA |
 |
IBÓN DE CREGÜEÑA, ARAGÜELLS I AL FONS PICO VALLIBIERNA I CULEBRES |
 |
IBONES DE ALBA |
 |
ES GENERAL AL CIM DE L'ALBA |
 |
VIVAC AL CIM DE L'ALBA |
 |
VISTA SUPERIOR TUCA BLANCA DE PADERNA |
 |
VISTA DE L'ALBA DES DEL COLLET |
 |
CANAL DE BAIXADA |
 |
GENDARME DE ALBA |
 |
VISTA ENRERA |
 |
VISTA ENDAVANT |
 |
TUCA BLANCA DE PADERNA, VISTA LATERAL |
 |
EL CAOS |
 |
EL VALL |
 |
ANNEROTS |
 |
ES GENERAL A L'IBÓN DE PADERNA |
 |
PICO DE LA RENCLUSA |
 |
AL FONS DEL VALL, LA BESURTA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada