dilluns, 24 de setembre del 2018

PICO DE ALBA


La ruta d’avui s’ha desenvolupat en el Parc natural Posets-Maladeta, que ostenta la màxima concentració de cims superiors a 3000 mts. del Pirineu.
He anat fins La Besurta amb el cotxo, a partir del 11 de setembre s’hi pot passar, tot l’estiu només estan autoritzats el autobusos, en bon dilluns no hi havia massa cotxes a l’aparcament.
He agafat el camí que va a Aigualluts i al cap de uns deu minuts m’he desviat cap al Refugi de la Renclusa, és el mateix camí que puja a la via més utilitzada per pujar a l’Aneto.
En arribar al refugi, he creuat el riu, deixant el GR, que arriba al refugi de cap de Llauset, el camí al costat del riuet es pot fer per ambdós costats, fins que en pujada s’arriba a l’Ibón de Paderna.
A parir de l’Ibón de Paderna, comença el caos, unes roques de dimensions descomunals, es posen enmig del camí, s’han d’anar passant per damunt, com una cabra loca, ben alerta a no fotre dins un forat entre les roques.
Passat el caos, comença la gran pujada a vegades per sender, a vegades damunt roques, es va guanyant desnivell, i es van visionant tot una sèrie de cims, en primer lloc el Pico de Paderna, després la Tuca Blanca de Paderna, i al costat invers el massís de la Maladeta, el Pico Mir i el Pico Sayo.
Alguns “neveros” que en cap moment m’han impedit poder pujar sense usar crampons, és veritat que no he trobat el pas a la primera, m’he desviat massa cap el cim, he tornat enrere hi he agafat una de les terrasses que donen accés al coll, possiblement el moment més delicat de la ruta, quan he arribat a dalt, he seguit per la cresta, trobant alguns passis delicats, ja  que en els costats hi havia el buit, he arribat a dalt i he vist que el cim encara requeria de un darrer esforç final, per una cresta força delicada, he deixat la motxilla i he fet el cim, tornant a l’avantcim per menjar una mica de fruita i un combinat de fruits secs.
Estava una mica mosquejat per la dificultat que ge tengut en arribar a dalt, ja sabem que sempre és més delicat baixar que pujar, però he trobar una via molt fàcil, que m’ha deixat al coll sense problema, és veritat que una altra vegada el tram per baixar fins el roquedal, ha estat complicat, una altra terrassa molt empinada i amb poques preses.
Finalment he agafat el sender bo de baixada i aquí ha estat quan he vist a al primera  persona del dia, un caminador solitari com jo, amb el que hem creuat unes paraules de cortesia. És una gran sort l’obsessió per pujar certs cims com l’Aneto, que deixen a la gran majoria de pujades orfes de personal, amb el gran avantatge que això suposa pels caminadors que no volem masses.
La baixada molt divertida, botant de roca en Roca i tir per que me toca, fins que he arribat a l’Ibón de Paderna, a on he fet una aturada tècnica, ja només em restava el camí passant per la Renclusa i arribar a la Besurta.
En total han estat quasi 8 hores amb un desnivell acumulat de uns 1300 mts, assolint l'alçada de 3118 mts.
Assistent: Tomàs.
Mètode MIDE: 3444. Per tant la consideram DIFÍCIL +3



CUCA MOLLA




REFUGI DE LA RENCLUSA



IBÒN DE PADERNA






FANTÀSTIC


TUCA BLANCA DE PADERNA


PICO DE ALBA




PICO SALVAGUARDIA I PORTILLÓN DE BENASQUE AL FONS




DIENTE DE ALBA I MUELA DE ALBA


CANAL DE PUJADA

CANAL DE PUJADA DES DE DALT 


VISTA SUPERIOR DEL PICO DE PADERNA

IBÓN DE CREGÜEÑA, ARAGÜELLS I AL FONS PICO VALLIBIERNA I CULEBRES


IBONES DE ALBA









ES GENERAL AL CIM DE L'ALBA


VIVAC AL CIM DE L'ALBA





VISTA SUPERIOR TUCA BLANCA DE PADERNA










VISTA DE L'ALBA DES DEL COLLET

CANAL DE BAIXADA


GENDARME DE ALBA



VISTA ENRERA

VISTA ENDAVANT

TUCA BLANCA DE PADERNA, VISTA LATERAL



EL CAOS


EL VALL

ANNEROTS



ES GENERAL A L'IBÓN DE PADERNA



PICO DE LA RENCLUSA

AL FONS DEL VALL, LA BESURTA




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada