Encara que aquesta publicació no descriu una ruta, si que la public dins el Blog de muntanya, perquè precisament pot
ser que a partir d’ara pugui realitzar moltes rutes pels Pirineus amb la
companyia de totes les persones que conformen aquest magnífic grup.
El Grup va prendre cos a partir de la iniciativa de Naghi,
un gran amant de la muntanya que va tenir la idea de reunir a partir del Grup
de Face “Amigos de los Pirineos”, un grup de Whatsapp, en el qual es poguessin
gestionar sortides. L’èxit d’adhesió va set total i es va tenir que aturar l’entrada
de nous membres per qüestions lògiques de gestió. S’han format 7 subgrups ja
que el grup principal no admet publicacions, només les que publiquin els
administradors de cada grup i que sempre són sortides ja preparades a les quals
qui es vulgui afegir, ho fa, i a partir d’aquí disposa de tota la informació en l’enllaç
de la sortida prevista, en poques paraules, una organització quasi perfecte.
A partir de tot plegat, es va pensar en fer una quedada a
Bujaruelo de tres dies, per que tothom que volgués venir pogués conèixer a
altres membres del Grup, en el meu cas no coneixia a ningú, però el meu esperit
em va fer agafar vaixell i cap a Bujaruelo, a on ja hi havia estat abans dues
vegades.
L’allotjament ha estat en el Refugio de Bujaruelo en la
suite principal, la denominada “Buardilla”, amb lliteres tipus cap de
concentració, dos banys, dues dutxes i un luxe siberià. Una petita taca, ha
estat que el tracte rebut pels amfitrions del Refugio, no ha estat el millor
desitjat, però això no ha impedit de cap manera
el gran festival de la trobada.
A partir de les 18:00 els integrants del Grup anaren
arribant, el dissabte arribaren tres més i el diumenge el darrer. Poc a poc ens
hem anat coneixent, fent les menjades plegats i organitzant una serie de
tallers el dissabte, que foren sobre material, nuus de muntanya, cordes, ioga, micologia, hi havia altres preparats, però el temps no va donar per més.
El diumenge es varen fer dues rutes, una més curta i suau i
l’altre al Pico Fenez, la qual es descriurà en una altra publicació.
Una anècdota important, entre moltes altres, la de una
persona que roncava els vespres i que no va deixar dormir a ningú, evidentment
no es pot dir qui era, de fet varen poder ésser diverses, també hi havia
persones que es movien en el llit com si tinguessin el mal de San Vito, fet que
provocava un renou estruendós, quan giscaven els somiers de fusta.
I una segona anècdota que també vull mencionar va ser la visió de una víbora que varem trobar dormint penjada en un arbre, fet que és molt díficil de veure.
I una segona anècdota que també vull mencionar va ser la visió de una víbora que varem trobar dormint penjada en un arbre, fet que és molt díficil de veure.
Finalment, vull agrair a tots el integrants, l’excel·lent
companyerisme i cordialitat en que tot ha transcorregut i que aquest sigui el
començament de un caramull de rutes i experiències a la muntanya.
Assistents: Pili, Pilar, Sony, Naghi, Pedro, Pep, Arancha,
Bet, Diana, Victor, Dani, Adrián, Gelen, Oscar, Sanshi, Ria i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada