SA TORRE DE LLUC

La ruta d’avui està considerada sa Mare de totes ses excursions de Mallorca, feia molt que tenia previst fer-la, però les condicions tenien que ser favorables, no es pot fer amb massa calor, però tampoc es pot fer en hivern per la manca d’hores de llum.

Considerant aquests paràmetres i esperant que no fos tan dura com a priori coneixia de persones que l’havien feta, ens posat en marxa  ben prest.

La sortida és des del mateix lloc a on es surt habitualment per fer el Torrent de Pareis, a prop del restaurant d’Escorca, de fet la baixada fins el Torrent, és la mateixa. Ahir especialment delicada, ja que les pedres estaven banyades per les pluges recents i tot el que donava a nord no s’ha eixugat en  tot el dia,  el risc de una patinada ha fet  que extreméssim les precaucions.

Una vegada hem arribat al cau del torrent de Lluc, hem iniciat l’ascens pel Torrent dels Boverons, en forta pujada, encara que no exposada, la pujada es fa pel costat dret del torrent, per al cap de una estona passar al costat esquerra.

A partit d’aquí cada passa es fa guanyar, no hi ha camí, encara que si fites, no es pot córrer, perdre la ruta és molt fàcil, es va cercant és més fàcil dins un espai molt complicat per arribar al Quarter des Carabiners, a on hem berenat.

Des del quarter hem anat a cercar la baixada que ens tenia que dur fins la Cala des Porxo, coneguda també com es Carregador de Lluc, de nou el camí, impossible, si es comet un error després no queda més remei que rectificar amb la conseqüent pèrdua de temps i de forces. Veus allà a on vas, ho tens a prop, però el temps passa i sembla que no hi arribes.

Finalment, hem arribat a la Cala des Porxo, a on hi ha efectivament un porxo, i un dels pocs lloc a on una barca es pot arrambar a les roques en tota aquesta zona. Nova aturada, per reposar forces, la humitat i la calor han semblat més de juliol que d’octubre i hem tengut que anar dosificant molt. La propera fita, ja ha estat arribar a sa Torre de Lluc, passant pel petit collet que dóna a l’altre costat i a on hi ha la magnífica cala des Codolar.

Hem assolit sa Torre, situada en el Morro d’en Bordils, i encara que hi ha traces dels antics camins, tot està tan desfet que de poc serveix, m’he trobat una aranya enorme que em barrava el pas i em mirava, no he tengut més remi que rompre la seva trampa per poder passar.

El que resta de sa Torre es ben poc, la base i una paret, s’ha d’anar amb molta precaució, ja que el deteriorament fa que en qualsevol moment es desfaci una part i fotis per avall, una vegada més faig la crítica a les institucions que presumeixen de patrimoni de la Humanitat, i tenen aquest patrimoni completament abandonat, de la mà de Déu.

Increïble, però ja han passat set hores des de que hem sortit el dematí i ens queda la tornada, que es presenta més ràpida, però també molt feixuga. Hem baixat al collet i enlloc d’anar cap a la cala des Porxo, hem enfilat cap el pas dels Torrers, un pas considerat difícil i que actualment està equipat amb una corda que en el seu lloc més delicat ajuda molt a superar-lo.

Després em pujat una estona per dinar just a l’ombra de sa roca amb  forma de cap de ca, ens queda encara una bona estona per tornar arribar al quarter des Carabiners, encara que el camí és una mica millor que el que hem fet abans. Providencialment hem trobat un torrentó del que baixava una agua neta, cristal·lina, ens hem netejat una mica i en Manolo ha provat l’aigua, al ser molt bona hem pogut beure i carregar botelles, ja que començàvem a anar magres de líquid.

Hem passat de llarg pel  Quarter, per una mica més a baix i abans d’enfilar la baixada del torrent dels Boverons, fer el darrer petit descans, la zona de nou molt complicada, les herbes i les roques fan barreres males de passar. Aquí, hem tengut el moment més delicat del dia, en Manolo que bona part de la ruta he fet de guia, ha sofert una estrebada muscular que l’ha fet caure com un sac de patates pel mal, l’han hagut d’aixecar en Lluís i na Nataly i una vegada comprovat que s’ha recuperat hem pogut continuar.

De nou hem arribat al cau del torrent de Lluc, ja només ens restava la pujada final per arribar al cotxo, la gran putada és que els darrers raigs de sol ja només tocaven les puntes de les muntanyes, per tant disposàvem de poc temps per no tenir que caminar a les fosques.

La darrera mitja hora, la fosca negra ens ha agafat, amb llanternes i frontals hem pogut acabar la marxa, quan hem arribat havien passat quasi 13 hores, una vertadera barbaritat, el desnivell acumulat ha estat de uns 1200 metres. Avui el final feliç ja ha estat sopant, uns cap a Palma i els altres hem anat fins sa tafona de Caimari, un lloc excel·lent per fer unes cerveses, pa amb oli de costelles de me i bacallà al forn.

Avui vull fer una menció als meus acompanyants, na Nataly, que una vegada més ha demostrat una capacitat física extraordinària a  més de tenir tot el dia el somriure a la boca, en Manolo que ens ha fet de guia la major part de la ruta i que sense ell no podríem haver  superat i en Lluís, que es va superant dia a dia, tots els mils de Mallorca, alguns tresmils del Pirineus i rutes mítiques a Mallorca amb només 16 anys.

Assistents: Nataly, Lluís, Manolo i Tomàs.

Mètode MIDE:4555. Per tant la consideram MOLT DÍFICIL +3

COMENÇAM A CAMINAR

QUARTER DES CARABINERS

CALA DES CODOLAR

MORRO DEN BORDILS

ES CA

OASI

SA TORRE DE LLUC

PAS DES TORRENT DES BOVERONS

QUARTER DES CARABINERS I PUIG MAJOR

CALA DES PORXO O CARREGADOR DE LLUC

MORRO DE SA VACA

CALA DES CODOLAR

ES GENERAL A SA TORRE DE LLUC

ES BRIGADA A SA TORRE DE LLUC

PAS DELS TORRERS

DARRER TRAM PAS DELS TORRERS

MORRO DEN BORDILS

TORRENT DE LLUC

MASSÍS DEL PUIG MAJOR

CALA DES PORXO

GRUP COMPLET A SA TORRE DE LLUC

PACOMAN

ES PORXO

TRAM FINAL A SA TORRE DE LLUC

PAS DELS TORRERS