La ruta que avui en descriu,
no és pot catalogar com una de tantes, ja que es va preparar amb unes setmanes d’antelació
i en realitat es un repte personal de
tots els que l’hem realitzada i també un repte col·lectiu del Grup.
Per a poder dur a terme la
ruta, teníem que sortir molt prest, per
tant el dissabte varem deixar un cotxo, suficient per poder tornar els 5
integrants, al lloc d’arribada,a l’aparcament que hi ha a l’entrada de Son
Ordines a on habitualment deixen els cotxes el que va al Refugi de Tossals.
Tornarem cap a Palma, per agafar el transport públic que ens deixaria a Sóller,
teníem reservat places a Casa Margarita per a poder pernoctar.
L’hora prevista de sortida
era a les 6 del dematí, ens aixecarem a les 5 i com no hi havia cap bar obert,
no poguérem fer cafè, i per tant a les 05:45, sortíem de la plaça de Sóller en
direcció a Biniaraix, a les fosques, el primer tram del camí del barranc també
l’efectuarem a les fosques, i va anar clarejant a mesura que pujàvem.
Teníem davant el gran repte
de passar per 12 dels 54 mils de la llista que composen les màximes alçades de
Mallorca per damunt de la xifra mil.
El primer de tots fou l’Ofre,
seguidament Na Franquesa i després les dues cimes de Sa Rateta, aquest era
el primer gran bloc, per després baixar al cau del torrent d’Almadrà i començar
el segon gran bloc.
Quan arribàrem a baix, dúiem
l’horari previst, una mica més de 5 hores, i ens dirigirem al Coll dels Ases,
altra vegada en pujada, a on per segona vegada aturarem una estona per reposar
forces, la idea era aturar cada tres hores, però no massa temps, per a no
refredar els músculs , però descansar una mica i menjar.
Des del Coll de sa Coma dels
Ases i sense perdre alçada, anàrem a
cercar la millor pujada pel Comellar des Ases, anant a cercar el pas del Cingle Verd (Gràcies Joan Riera, per donar-me el nom), i que et deixa molt a prop del puig de Sa Font.
Ja a la part de dalt,
passarem pel Puig de Sa Font Nord, el Sud i el Puig de Sa Torre, des d’aquest
tornant enrere, però anant a cercar la millor baixada per anar al Morro d’Almallutx,
assolint una a una les seves tres puntes, Oest, Central i Est.
Des de la punta Est del
Morro d’Almallutx, baixarem al Coll dels Coloms, a on hi ha una casa de neu i
una barraca esbucada, tancant aquí el segon gran Bloc, novament lloc de descans i manutenció, a més a més aquí teníem
que decidir per unanimitat si pujàvem al Puig de Tossals Verds o ja iniciàvem
el descens. La idea era anar tots junts, si només un no hagués pogut continuar, haguéssim baixat, però decidirem que fèiem el darrer esforç i continuàvem la travessa per dalt, fent el tercer bloc de cims.
Bastant recuperats i ja
veient que ho teníem a tir, la pujada s’efectuà ràpidament, passant per les dues
puntes de Tossals Verds, enmig hi ha el sender que després ens duria a
desembocar al camí que va de la Font des Noguer al Refugi de Tossals , molt a
prop de l’aqüeducte de Sa canaleta des Massanella, un camí difícil, amb algunes
desgrimpades.
Ara, ja sí, posats en el camí,
amb la feina feta, vàrem fer una viada, arribant al Refugi, a on férem la darrera
aturada per beure una mica i en poc menys de mitja hora arribar a on havíem
deixat el cotxo el dia anterior.
Des de l’hora de sortida,
havien passat 12 hores i mitja, assolint tot els que ens havíem proposat, de
forma grupal. Podem dir que alguns de nosaltres varem passar mals moments, però
finalment tot va anar molt bé, arribant en perfectes condicions , però clar
molt cansats. Vull agrair, més que mai, el gran companyerisme i bona disposició, de
tots, cap queixa, cap problema, tot molt bon rotllo, així dóna gust fer coses,
per molt difícils i complicades que siguin.
En definitiva, han estat 12
cims de mil, realitzats en 12 hores i mitja amb aturades, un desnivell acumulat
de uns 2000 metres, ruta lineal utilitzant a estones els senders coneguts i
altres no, per optimitzar al màxim els recursos humans i temporals.
Assistents: Nataly, Lluís,
Cati, Juan i Tomàs.
Mètode MIDE: 3445. Per tant
la consideram DÍFICIL +4
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada