He sortit des de Ramastué, el poble a on tenc la casa i que
pertany a un conjunt de poblacions denominades El Solano, ja que sempre tenen sol, orientades al sud.
Per la part posterior
del poble, surt una pista, que en forta pujada ben aviat guanya una bona
alçada, per arribar a uns parts a on normalment hi ha tancats de vaques, avui n’hi
havia un bon ramat.
En arribar aquí, he començat una circular, en primera instància
m’he dirigit a l’ermita de Santa Margarita de Ramastué, molt humil amb uns simple
creu de fusta en el seu interior, als pocs metres s’arriba a una plana, per la
qual m’he dirigit cap el Pico Erisué, sembla que hi ha un sender, però no l’he
trobat i he anat per zona salvatge.
A la fi he arribat a un collet, trobant una fita, que
marcava el sender de pujada, sense més fites si que finalment he pogut seguir
un sender per acabar de pujar al pico, molt poblat d’arbres, però amb unes
vistes excepcionals a la Vall de Benasque i les seves poblacions, Eriste,
Anciles, Benasque, Sahun, etc.
Des de la cima, surt un petit sender que duu , a l’ermita de
Santa Margarita d’Eresué a poc menys de 50 metres, fins i tot hi ha una taula
amb dos bancs per fer un bon berenar.
Ara les vistes eren a la vessant sud de la vall, Castejón,
Sesué, Vilanova, quedant amagats els poblets del Solano.
He desfet el camí fins a la colledeta, per després seguir-lo
i no tornar per l’ermita de Santa Margarita de Ramastué, en forta baixada he
vist el prat de les vaques, però el camí sembla que segurament anava al poble
de Eresué, per tant hecercat la forma d’arribar al prat, per un semi sender i
baixar per la pista que me duria a Ramastué, aon m’esperaven per dinar.
Per tant, ruta semicircular, amb un desnivell acumulat de
500 metres, efectuat en 2 hores i mitja, sense pràcticament aturar en tot el
recorregut.
Assistent: Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada