Recent arribat de terres pirenaiques,
de matinada a les 04:00 via Alcúdia, m’he posat ses sabates de caminar per anar
a fer una ruta per la zona d’Estellencs de la ma del Grup Verderol-Extrem, que
només organitza sortides de Nivell Superior.
Hem començat a caminar just
passat el mirador Ricard Roca, al costat del restaurant des Grau un quilometres
després de passar Estellencs, cap a Andratx.
Es veu que antigament hi
havia un camí que baixava fins la platja de Can Pruaga i que actualment està
completament degradat, deixat de la ma de Deu, com tants i tants de senders i
camins de Mallorca, el patrimoni cultural que els nostres ancestres varen
crear, camins i senders, actualment en període d'extinció, per què a uns
pocavergonyes només els hi interessa el puto capital, construir passeigs
marítims i retirar les algues de les platges.
Bé, com deia, el camí està
en molt mal estat, a estones es perd i com el desnivell és molt pronunciat, s’ha
d’anar amb molta cura, hem fet el pas que duu a baix, una especia de petit
corredor, que quan el superes veus que te molt de sentit, ja que la resta de
llocs són parets verticals.
Hem arribat a la platja per
unes roques que ajuden a baixar, els corriols són de terra i pedra petita i és
fàcil llenegar.
A la Platja hem estat una
bona estona, nedant i després berenant una mica, finalment hem decidit tornar
pel camí que des del GR, baixa a la platja, encara que teníem notícies que
qualque persona humana que se sent important, havia fotut una barrera, amb
filferros, puntes de ferro i tanques metàl·liques per impedir el pas, als
perillosos caminadors.
Hem arribat a la barrera i
estava tancada amb un bon pany amb cadena, però com no es poden posar portes el
camp, a un dels seus laterals damunt una paret seca, una turmenta o una ventada
va fotre per avall una bona part de la tanca metàl·lica, i hem pogut passar, és
veritat que na Cati ens ha donat un susto, ja que una pedra de la paret s’ha
mogut, no costa res habilitar botadors pels que caminam, però ai!!! amics, la
propietat privada, que ho és de gelosa que no puguem anar a veure les
meravelles de la Serra.
Una vegada passat la
barrera, hem trobat fems divers, ferros, una espècie d’entrada amb columnes i
faroles abandonada, en definitiva una porqueria més a llocs idíl·lics. Però
encara ens restava veure el final de la festa, quan ja en el GR, ens hem trobat
una formigonera de camió abandonada al costat del camí, un espectacle digne de
veure.
Al cap de una estona, hem
sortit a la carretera, i hem fet el darrer tram per aquesta fins arribar de nou
als vehicles, ens ha passat una cosa curiosa, a dos llocs diferents, caminant
per la carretera i abans del petit túnel que dóna al mirador, un aire gèlid ens
ha bufat, hem esbrinat que eren dues encletxes, a peu de carretera, que de un
venir de qualque cova i que a mode de bufador envien aquest aire fred a l’exterior.
Hem fet el final feliç al
costat del restaurant, bevent unes cervesetes que solem dur dins una petita
gelera, programant noves rutes i esdeveniments.
En definitiva, ruta
matinal, circular, amb un desnivell de 300 metres, realitzada en 3 hores i
45 minuts comptant el temps del berenar
i el bany.
Assistents: Cati, Manolo i
Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada