Allò que en principi era un plat de segona taula, s'ha converit en una de les excursions més interessants de l'any.
Tant el traçat, com pel desenvolupament, èpics de la sortida del dia d'avui, han fet que tenguessim una jornada que no oblidarem fàcilment.
Hem sortir a les 09;20 de la Font del Noguer i en poc temps ens hem plantat a la sortida real de l'excursió que no era altra que el primer ponterró que hi ha a la canaleta dels embassaments en direcció al Gorg Blau, després de deixar el camí dels Tossals.
No ens hem adonat i ja estavem a la primera fita del dia, Sa Trona, el primer mil. Hi ha hagut dues opcions, després de menjar platans i cacavets, la primera i molt perillosa, baixar per la part est, i la segona baixar pel mateix lloc de pujada.
De nou ens hem reunit als peus del cim del Prat, que hem pujat per una bretxa que ens ha duit quasi directament a dalt.
Aquí, ha començat la part èpica del dia, un vent de 200 quilometres /hora ens impedia progresar adequadament, i las caigudes s'han produit sovint.
En una d'elles un dels integrants del grup, ha caigut de mala manera, de cara contra la dura roca dels Teixos i ha quedat completament estés i sense sentit, menys mal que una de les integrants del grup, experta en primer auxilis, li ha fet el boca a boca i l'home ha recuperat les constans vitals, li hem donat un rebentat de ron cubà i s'ha aixecat com una centella.
Les caigudes han continuat, no amb la mateixa gravetat, però de forma seguida, hem cercat una encletxa dins la roca i els set components del grup hem estat un quart d'hora fins que ha aturat el vent, ha quedat una pau, i un silenci absolut, els voltors ens rondaven, la por ens envoltava.
Hem anat fent els cims un, derrera l'alttre, amb la traquil·litat del muntanyer eclèptic, res hi ha millor que la pau i el silenci del vent.
Finalment i després d'assolir el darrer cim de la Serra dels Teixos, ens hem aturat a dinar, destacar la sopa de brou, les croquetes de paella i la mariscada completa amb bogavante que han aportat alguns dels integrants.
Tot d'una baixada cap el sisé mil del dia, el Puig del Frontó de sa Mola, i tornada a pujar cap el Coll, que hem batitat de la Banya, que ens duria de nou a la caneleta, per una baixada , perillossisima i vertiginosa, a on el que us escriu a fotut de grapes, mitja volta de campana, amb culada.
La part final s'ha relaitzat dins de la canaleta, completament seca, amb marxa militar que en poc menys de mitja hora ens ha deixat a la Font del Noguer, vuit hores i mitja després de començar.
Final feilç, a saTafona de Caimari, a on els ferits han estat obsequits amb una cervesa de litre i mig.
En definitiva, sis cims de Mil en una jornada.
METODE MIDE. 3554. Per tant la cionsideram molt difícil.
Asistents; Manuel, Xisca, Mer, Pedro, Lluís, Jordi i Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada