Hem decidit pujar per les voltes d'en Galileu, ja que no ens feia ganes sortir amb un parell de perdigonades al cul, hem hagut de moure cotxos, quan hem estat just a la sortida de les voltes de la urbanització de Son Massip, un senyor molt amablament ens ha dit que si deixavem el cotxe allà ens multarien amb 200 € per vehicle, era un carrer absolutament solitari, sense cap senyal de prohibit aparcar, però es veu que han posat un senyal de prohibit entrar a tot aquell que no és resident, evidentment estam parlant de qualcom que possiblement és completament il·legal, emperò davant els dubtes que ens fessin qualque cosa als cotxes els hem anat a deixar uns 200 metres més avall a un altre carrer.
Senyores i senyors, hom que és home de món, ja comença a estar fins els collons del que està passant a Mallorca, mai en la vida com a muntanyenc m'he trobat res parescut a quest desgavell de l'apropiació de l'espai públic, dels camins de muntanya i de tot allò que té a veure amb una activitat tan sana i agraïda, ens haurem d'anar de Mallorca per poder fer senderisme????.
Bé, continuaré amb l'exposició dels fets, qua a partir d'aquí i amb 50 minuts de retràs s'han desenvolupat quasi perfectament.
En arribar a Ses Voltes d'en Galileu, hem anat cap a un passet que ens puja al camí que duu al Puig de Son Nebot, un dels mils més baixos, que hi ha a la Serra, abans hem pegat un cop d'ull a una fesa que hi ha tot d'una a ma dreta, és una petita encletxa que es fa més ample i que després es veu que baixa en picat a l'abisme.
Al Puig de Son Nebot s'ha berenat de dàtils i rebentat de cafè. Hem continuat cap al pas de baixada, que no era altra que el famós Pas de Son Nebot, abans ens hem aturat a dinar a un petit mirador, espectacular, a on el personal s'ha fet les fotos de rigor. El dinar ha estat a base de paella valenciana que avui ha portat en Cesar, dins un tapper especial per a paelles, de postres hem estat obsequiats amb un surtit de torrons, cortesia de na Joana Maria, tot regat amb vins Campo de Borja i Somontano, galanteria d'en Manolo i en Pedro. Finalment rebentat de cafè.
Amb aquesta panxada i uns litres d'alcohol a les venes, la baixada ha estat vertiginosa, no hi ha hagut cap problema a resaltar, més que jo mateix he donat dues voltes de campana en la primera grimpada i he quedat completament dret, com una estaca, de jove vaig ésser picador.
El final feliç , avui ha estat al Restaurant d'Escorca, a on ens hem fet la foto oficial i a on s'han fet les votacions per si s'admetia al Grup a dues noves integrants, que han estat acceptades per majoria absoluta, enhorabona a na Mer ia na Joana Maria.
Agrair a tots els componets del Verderol la magnifica jornada muntanyera.
Així ha passat i així ho he contat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada