IBONET DE LA RIBERETA

 

A la fi he arribat novament al Pirineu, després que una avaria al vaixell de Balearia que surt d’Alcúdia em deixes a terra. Avui m’he aixecat i he partit cap al Monestir de Guayente, per anar per la Vall de Grist en una ruta d’observació i investigació.

He seguit el PR-HU-51, la intenció primera era anar fins el Ibón de Bagüeña i veure com estava el camí per ascendir a l’Eriste Nord o Pico Baraldi. He seguit el PR, una ruta molt llarga, amb ascensió fins Aigüeta de la Bal, la cosa és que en arribar a L‘Aigüeta he pogut comprovar que no hi havia gens d’aigua.

En arribar a l’Aigüeta el camí es bifurca, es por pujar per l’esquerra a l’Ibonet de la Ribereta i després al Collado de Pardines, i per la dreta al Ibòn de Bagüeña.

He seguit el camí de la dreta, i amb una observació de un conegut muntanyenc que advertia que no baixaria per aquets lloc amb els seus fills, la pujada és brutal amb un desnivell que fa por, i no vull amagar el fet, que m’he fus en la pujada com un gelat de fresa a 40º, cada vegada que mirava enrere veia un desnivell de por, però he seguit fins a dalt, en arribar he decidit que no baixaria per aquesta pendent i per tant he anat en direcció al Collado de Pardines.

Em feien molt de mal els abductors i  conec molt bé aquest terreny, és molt aspre i complicat, per tant seguir cap els Ibons de Bagüeña i intentar pujar el Pico Baraldi, avui no era una bona decisió, tenint en compte que ja duia quasi 5 hores de marxa.

He ant fins el Collado i després he anat baixant, ara ja per un camí més òptim i equilibrat. Ja havia vist de dalt el Ibón de La Ribereta, més amunt a la dreta  hi ha el Ibón Negre i el Pico Montarruego, que seran objecte de una ruta en un futur.

A l’Ibón he aprofitat per agafar forces a base de dàtils, prunes seques, anacards i avellanes. He continuat baixant i he trobat la cabanya de Pardines, habilitada per dormir algunes persones, he seguit fins l’Aigüeta de la Bal, com he comentat abans  seca.

Des de l’Aigueta, el sender va al costat del torrent, primer per la dreta i després passa a l’esquerra pel Puente de la Sarra, actualment precintat per estar  la fusta podrida en perill d'esbucar-se, en tot cas és fàcil ara que el torrent no duu massa aigua passar per un lloc alternatiu.

He trobat una parella en el gorg del Puente, m’han donat un bon susto, jo crec que ella anava en pel, però no m’he girat, he saludat i he seguit.

La baixada es fa molt llarga, la ruta és per a grans "pateadors", per tant he fet una ruta semicircular, de 24 quilometres de distància, amb un desnivell acumulat de 1500 metres, realitzada en 9 hores i 45 minuts comptant aturades.

Assistent: Tomàs.

Mètode MIDE: 4454. Per tant la consideram MOLT DÍFICIL per la pujada vertical.

PUENTA DE LA SARRA CLAUSURAT

PAS ALTERNATIU

AIGÜETA DE LA BAL

CASCADA DE PARDINES

INICI DE LA PUJADA A LA ZONA DELS . ERISTES

RETROSPECTIVA DE LA PUJADA

TUSAL DE BOCS I TUCA DE MONTARRUEGO

IBÓN DELS CHUNCOS, TUCA DEL CIERCO I CABO COMAGUANA

IBÓN DE LA RIBERETA

COLLADO DE PARDINES

TUCA DE ERISTE

FORQUETAS

IBONES DE BARBARISA DES DEL COLLADO PARDINES

BAIXADA  DES DEL COLLADO PARDINES

ES GENERAL AL IBONET

CABAÑA DE PARDINES

CASCADA DE PARDINES

DETALL DEL FINAL DE LA PUJADA 

ZONA DE LA PUJADA DEL DEMATÍ

BOT DEL TORRENT

PLANTA RARA

EMBASSAMNET D'ERISTE