Per a dur a terme la ruta ens desplaçam fins a La Besurta, encara que avui deixam el vehicle al Plan de l’Estan , just davant del camí, que surt cap el Portillón de Benasque, senyalitzat amb un gran cartell.
Precisament, aquest camí és que hem d’agafar, va pujant amb força, traçant un grans revolts. Arribam a una bifurcació, a mà dreta el Portillón i a mà esquerra el Puerto de la Picada, hem d’agafar aquest segon camí, que continua pujant, fins que assolim el Puerto.
Estam a la frontera amb França, però no hem d’entrar, just des del port i ara ja sense traça ni senyalitzacions, hem de pujar a la carena que tenim a mà dreta, ens anam situant damunt la cresta, ia partir d’ara l’hem de seguir, tenim el nostre principal objectiu del dia enfront, la Tuca de Bargas, però enmig hi ha una bona quantitat de puntes a recorrer.
Tots estan per damunt dels 2500 msnm. uns metres a dalt o baix, per tant passam per alguns que no tenen nom i pels que si que són el Turonet del Puerto de la Picada i las Tucas de Villamuerta.
A partir de les Tucas, la cosa se complica, essent més productiu baixar una mica pel costat dret i anar pels laterals, ja que la cresta en alguns llocs és inaccessible, he pujat qualque vegada novament a la cresta, però en arribar més endavant, ja he decidit anar només pel lateral.
Al baixar, m’he vist obligat després a remuntar, ja per intentar assolir la Tuca de Bargas, emperò el pendent era molt fort, amb l’herba una mica humida, era molt delicat, amb la vista he cercat un punt, una espècie de collet, a on m'he dirigit, però en arribar m’he a donat que no hi havia possibilitat de pujar, si no era escalant.
Ja situat davall ses grans roques que componen la part alta del cim, he seguit pel lateral, donant una mica de volta, aquí si que es veia la possibilitat d’entrar cap a dalt, encara que el pendent era considerable, finalment i després de unes trepades he aconseguit arribar en un lloc més segur, des d’on he fet la pujada final al punt culminant.
He aprofitat per estar una estona a dalt i descansar, ja que l’esforç, tot i ser una alçada modesta, ha estat gran. El dia s’ha espatllat i no he pogut tenir les vistes despejades, de fet Les Maladetes estaven ben tapades i la part francesa amb una estora de niguls que tapava tota la part de les valls.
He baixat pel mateix tram de la darrera pujada en direcció al collet que separa la Tuca de la Tuqueta de Bargas, uns 10 metres més baixa.
Sense arribar al coll, ja he anat baixant pels prats herbosos, molt inclinats cap el gran comellar que ens duu als Ibones de Villamuerta, novament la baixada ha estat molt feixuga, pensem que tota la ruta es fa fora traça i amb un fort pendent.
He anat passant pels Ibones, en primer lloc, un ibonet, que està damunt del Ibón Alto de Villamuerta, després sortim per damunt aquest i el voltejam per la dreta.
Ara si que trobam un sender que ve d’Aigualluts, senyalitzat amb balises de fusta, i anam baixant cap el Ibón bajo de Villamuerta, ja molt a prop de la Besurta, a on arribam en pocs minuts.
En definitiva, ruta circular de 11 kilovats, amb un desnivell positiu de 700 metres, realitzada en sis hores i mitja, comptant aturades.
Mètode MIDE: 3453. DIFÍCIL +3
 |
| PUNT DE SORTIDA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada